Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Morata optarà a un quint mandat com a president de la Cambra

El president de la corporació, que ahir es va reunir amb el cap del Consell, afirma que té el suport del Ple de la institució

Llorca i la consellera Marián Cano, amb els presidents camerals

Llorca i la consellera Marián Cano, amb els presidents camerals / Levante-EMV

València

José Vicente Morata té ja decidit que es presentarà a la reelecció com a president de la Cambra de Comerç de València, tal com va confirmar el dirigent empresarial ahir a este diari després de reunir-se, al costat de la resta de líders camerals de l’autonomia, amb el nou cap del Consell, Juan Francisco Pérez Llorca.

Morata va assegurar que en esta trobada no es va abordar la qüestió de la seua candidatura, encara que altres fonts apunten que Llorca va preguntar als presidents camerals si optarien a la reelecció i els cinc van respondre afirmativament, informa Miguel Vilaplana. Sí que es va analitzar el procés electoral en el qual ja estan immerses totes les cambres espanyoles i que ha de concloure el mes de juny, quan els plens d’estes corporacions elegisquen el seu president. El dirigent cameral va afirmar ahir que ha consultat les seues aspiracions tant amb el Comité Executiu com amb el Ple de la institució i que els seus integrants donen suport a la seua continuïtat.

L’actual president de la Cambra, nascut a València en 1960 i procedent del sector de la fusta, encadenarà, si resulta finalment reelegit, el seu quint mandat al capdavant de la corporació, atés que va accedir al càrrec el juny de 2010. D’esta manera, es convertirà en el dirigent cameral amb més temps en la presidència, almenys en l’etapa democràtica. Per descomptat, superarà figures emblemàtiques de la institució com el seu antecessor, Arturo Virosque, que la va governar 15 anys entre 1995 i 2010, o José Antonio Noguera, entre 1968 i 1978.

Procés

El Ministeri d’Economia va publicar, el 28 de novembre, l’orde per la qual es declara obert el procés electoral a tot Espanya. Tot el mes de desembre es va destinar a l’exposició i la verificació del cens, integrat per empreses de la província de València. A partir d’ací s’obri una etapa per a la presentació de candidatures per a ocupar les 40 vocalies del ple que es trien per sufragi i que representen diferents sectors d’activitat. Si només hi ha un candidat, este ix automàticament. Si n’hi ha més de dos, cal una votació. Altres dotze vocalies es trien entre grans empreses que fan aportacions voluntàries a les arques camerals, i els huit restants els nomena la patronal CEV. Una vegada conformat el ple, este nomena el comité executiu i el president.

Los dirigentes camerales, ayer, con Llorca

Els dirigents camerals, ahir, amb Llorca / Levante-EMV

Morata va arribar al lideratge de la Cambra com a president de la mútua Umivale (entre 1998 i 2012) i de Cepymev, l’organització de pimes de la llavors patronal provincial CEV. Molt pocs mesos després d’accedir al càrrec, el desembre de 2010, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va prendre una mesura radical en el context de Gran Recessió i espentat per les grans empreses: suprimir l’obligatorietat en l’afiliació a les cambres. El cobrament per la prestació de servicis, els convenis amb les administracions públiques i les donacions de grans firmes han mantingut estes corporacions, que es van veure tocades de mort amb aquella mesura. La de València va tindre en 2025 un superàvit de 225.000 euros.

Llorca

D’altra banda, a la reunió amb Llorca i la consellera d’Indústria, Marián Cano, van assistir els membres del Comité Executiu del Consell de Cambres de la Comunitat Valenciana, que també presidix Morata i que està integrat pels màxims dirigents de les cambres d’Alacant, Carlos Baño; de Castelló, Lola Guillamón; d’Alcoi, Lucía Pascual, i d’Orihuela, Mario Martínez.

En esta van tractar la moratòria de la vida de la central nuclear de Cofrentes i la situació del comerç exterior, així com assumptes d’interés general com les necessitats hídriques de la Comunitat Valenciana, el suport als sectors productius estratègics, la situació dels aeroports o l’accés a la vivenda, segons la Generalitat.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents