La segona irrupció de Carlos Espí

Hi ha futbolistes que necessiten continuïtat per a justificar el seu talent i d’altres que convertixen cada minut en un al·legat. Carlos Espí pertany, de moment, a la segona categoria. Els seus nombres no admeten discussió. Sense fer soroll i amb tot just uns mesos d’experiència en el futbol professional, el de Tavernes de la Valldigna va ser el davanter més eficaç del Llevant UE el curs passat en Segona Divisió —un gol cada 90 minuts— i va camí de repetir este registre (i, fins i tot, millorar-lo) en la present temporada —un gol cada 72 minuts—.

La seua figura representa la del davanter que maximitza oportunitats. Ho va demostrar ja en el seu debut en el Ciutat de València amb el primer equip, en el qual a penes va tardar quatre minuts a firmar el seu primer gol com a professional al final del curs 2023-24. Ja no va eixir de la dinàmica del primer equip.

La temporada passada va ser la consagració d’un davanter que, des del seu rol com a revulsiu, responia a cada oportunitat amb el més car en el futbol: gols. Sis en total. I la majoria d’estos —excepte el gol en la golejada contra el Saragossa—, decisius per a aconseguir punts claus per a l’anhelat ascens a Primera Divisió.

El seu impacte va ser tan evident que la graderia del Ciutat de València va acabar per demanar a crits, literalment, més minuts per al davanter més prolífic de la plantilla: “Calero, trau Espí”. No era un crit capritxós, sinó l’expressió popular d’una evidència estadística.

Al final de la temporada, el ‘38’ a penes va sumar 545 minuts repartits en 37 partits, amb una sola titularitat; el Llevant va prescindir del seu davanter més mordaç el 86 % dels minuts de la temporada.

Va rebutjar eixir cedit

Davant d’això, l’escenari en Primera Divisió semblava encara més complicat per a un jugador que, a més, va veure com l’equip granota augmentava la competència en l’atac amb els fitxatges de Koyalipou i una de les joies del mercat, Etta Eyong. El mateix Julián Calero va reconéixer, després del tancament del mercat estival, que li va aconsellar eixir cedit a Segona Divisió: “He parlat amb els dos (Espí i Cabello) i els he dit que les circumstàncies serien complicades per a jugar”.

La primera part de la present temporada no ha sigut diferent de l’anterior. Fins diumenge passat, Espí a penes havia disputat 191 minuts (un 11,2 % del total fins a la data) repartits en sis partits de Lliga i dos de Copa del Rei. Precisament en esta competició va disputar l’únic partit com a titular en la present temporada, en el qual va firmar un doblet clau contra l’Orihuela, per a evitar una dolorosa eliminació en primera ronda del torneig (3-4).

No obstant això, la victòria en el Sánchez Pizjuán (0-3) pot suposar un punt d’inflexió no només per al transcurs del Llevant UE enguany, sinó també per al futur de Carlos Espí. El davanter de Tavernes de la Valldigna va aprofitar l’absència d’Etta Eyong i la lesió de Koyalipou per a reivindicar, una vegada més, que mereix més oportunitats. Espí va eixir a la gespa en el minut 65 (0-1), en un context en el qual el Sevilla amenaçava d’aconseguir l’empat, i va firmar una actuació digna d’un davanter contrastat en la categoria, coronada amb un gol que va resoldre el triomf granota i va deixar el primer segell d’Espí en Primera Divisió.

La pilota està ara en la teulada de Luis Castro. El nou tècnic granota, del qual molts destaquen la seua aposta pel talent jove i el planter, compta amb un davanter que posseïx una virtut que no s’entrena: la sensació que cada pilota en l’àrea pot acabar en gol. Falta per veure què decidirà el portugués respecte a Espí una vegada torne Etta Eyong de la Copa Àfrica. De moment, a Buñol continua tenint el davanter més eficaç de la plantilla.

Suscríbete para seguir leyendo