La Comunitat Valenciana rebria 3.669 milions més amb el nou model de finançament

La Comunitat Valenciana rebrà 3.669 milions més amb el nou model de finançament autonòmic que ha presentat este divendres la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Segons els càlculs del Ministeri, la Comunitat Valenciana serà la tercera que més incremente els seus recursos en cas d’aprovar-se este nou sistema, amb 3.669 milions més respecte al que rebia actualment, només per darrere d’Andalusia, la més beneficiada, amb 4.846 milions més, i Catalunya, amb 4.687 milions més.

És una de les primeres conclusions del nou model que ha exposat Montero i que, segons ha detallat, espera que puga entrar en vigor en 2027, per a la qual cosa requerirà, com a últim pas, l’aprovació en el Congrés. “Tenim tot un any”, ha indicat després d’explicar els criteris que marcaran el nou sistema. Entre les seues novetats, suposarà la incorporació de més de 21.000 milions extra per part de l’Estat a totes les autonomies, per tal que, segons ha indicat, “totes guanyen”.

L’actual model de finançament està vigent des de 2009 i fa més de 12 anys que està caducat, des de 2014. En este, la Comunitat Valenciana estava en les posicions de cua en finançament per habitant, juntament amb Múrcia, i amb diferències pròximes als mil euros per càpita respecte a la millor finançada, Cantàbria. Esta diferència s’haurà de reduir, ha explicat Montero. Este és un dels objectius sobre els quals ha insistit la vicepresidenta primera durant tota la seua exposició.

De moment, les primeres dades conegudes no aclarixen en quina posició quedarà la Comunitat Valenciana en la classificació per càpita, sinó només la millora absoluta respecte al model actual. Això sí, suposarà un increment substancial de recursos, uns 3.669 milions segons Hisenda, la tercera que més, només per darrere d’Andalusia i Catalunya, però per davant de Madrid (uns 2.200 milions més), Castella-la Manxa (1.248 milions) o Múrcia (1.100 milions més). És, així mateix, la segona amb major increment per habitant, amb 677 euros més per persona, només per darrere de Múrcia.

Per a això ha influït tant la nova configuració en el repartiment de la població ajustada, que continua sent la base del model de repartiment, com l’increment dels recursos en el sistema gràcies al major pes de l’IRPF i l’IVA per a les autonomies (es passa del 50 % al 55 i 56 %, respectivament), com a nous elements que influïxen en este repartiment. Entre estos destaca l’aprovació d’un fons de canvi climàtic de 1.000 milions que beneficiarà especialment les autonomies mediterrànies, més colpejades per este fenomen.

Proposta del nou model de finançament autonòmic

Proposta del nou model de finançament autonòmic

Però, més enllà de la forma de repartiment i el seu increment, el nou sistema tindrà també efectes pràctics sobre l’autonomia fiscal de les comunitats. De fet, Montero ha obert la porta al fet que els territoris que ho desitgen es puguen incorporar a un mecanisme de “caixa comuna” amb l’Estat que substituïsca el sistema de liquidacions cada dos anys per a poder disposar dels diners que es van recaptant quasi de manera actualitzada. També s’obri la possibilitat de gestionar el 5 % de l’IVA de les pimes. Un altre punt important seran les mesures que es prenguen per a evitar el dúmping fiscal.

“Servicis públics de qualitat”

“És un model complex, que respon a l’interés general i pretén oferir servicis públics de qualitat independentment del lloc de residència. És important que hi haja més recursos, però també ho és a on van eixos recursos”, ha explicat la ministra d’Hisenda, que ha insistit que l’objectiu del Govern “és blindar la vivenda, l’educació i la universitat públiques i l’accés a la justícia”.

María Jesús Montero ha iniciat la roda de premsa de presentació de la reforma del model de finançament autonòmic amb una crítica al PP, que va evitar reformular un model que té ja 17 anys. La ministra ha defés que les comunitats han tingut 300.0000 milions d’euros més, una xifra de vertigen, amb el Govern de Pedro Sánchez per a reforçar els servicis públics. Però no és només una qüestió de més recursos, també de quina orientació li vols donar.

Suscríbete para seguir leyendo