Més de 10 anys d’estació fantasma en el centre històric de València

“Hui adquirim un compromís públic, històric i molt important amb els veïns de València”. 3 de març de 2023. Divendres. María José Catalá i Carlos Mazón, candidats del PP a la Generalitat i l’Ajuntament de València, visiten la plaça de Bruges, es planten enfront d’un plànol del Cap i Casal i fan un anunci: portaran el metro al centre històric de la capital valenciana a través d’un ambiciós pla. D’una banda, ampliaran la línia 10, perquè no acabe en el carrer Alacant i continue pel centre i arribe a la plaça de l’Ajuntament i l’estació de Mercat Central, a la qual se sumaran les futures estacions del Carme i de Serrans. D’altra banda, prolongaran la mateixa línia per a connectar el centre amb els barris del nord, com Benicalap, Orriols, Ciutat Fallera i Torrefiel.

L’anunci, en realitat, afegia una capa de vernís a un projecte que fa diverses dècades que cueja. L’últim tràmit en la prolongació de la línia 10 es va realitzar el mes de juliol amb l’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu de la prolongació del tram entre Empalme i Pont de Fusta. El contracte ascendix a 247.933 euros i el termini d’execució del projecte és de 18 mesos. L’expedient de licitació explica que hi ha nombrosos estudis realitzats per la Generalitat des de 2002 fins a 2015 en relació a la línia 10. I aporta un llistat: el primer estudi informatiu sobre el tram al Mercat Central es fa en 2004 i, a continuació, es fan altres estudis, projectes bàsics i constructius sobre la connexió amb la citada estació en 2006 i 2007. L’obra va exigir un pressupost de 41 milions i la consultora valenciana CPS Ingenieros, encarregada de la direcció, va tancar el projecte en 2015 —la Conselleria el va donar per conclòs en 2013—.

El projecte de travessar el centre històric amb trens de Metrovalencia ve de lluny, quasi sempre afavorit pel PP, habitualment de la mà de José Vicente Dómine, director general de Transports de la Conselleria d’Infraestructures en el Govern autonòmic de Francisco Camps. En 2010, el president i Rita Barberá ja parlaven de connectar la Ciutat de les Arts amb el carrer Alacant, i, d’ací, continuar a través de Xàtiva cap al Mercat Central, el Carme i Serrans; la mateixa ruta —encara que llavors es deia T2— que van presentar Catalá i Mazón quasi 15 anys després, de nou amb Dómine com a secretari autonòmic d’Infraestructures i Transports. Entre una foto i una altra, va sobrevindre una crisi que va congelar el projecte després d’una inversió de quasi 200 milions a construir part de la línia i un canvi de color polític que en algun moment va reactivar el pla però finalment va tornar a enviar-lo al fons del calaix. Tant Ximo Puig com Joan Ribó van albergar puntualment i amb menys convicció la idea de perforar Ciutat Vella, una fantasia faraònica que no només exigix múscul financer.

També serà necessari analitzar l’afecció en el subsol d’una ciutat travessada per múltiples períodes històrics, dels quals continuen apareixent vestigis. Segons per on es trace la línia, podrien aparéixer restes de la ciutat islàmica, baix medieval i, fins i tot, romana en la zona de Serrans. Sense anar més lluny, les recents obres en el nou Espai Dones del Carme han tret a la llum una part de l’antiga necròpoli musulmana, que s’estenia des de Tossal fins al Convent del Carme. Les troballes han sigut integrades arquitectònicament en el conjunt. I depenent de la profunditat de les excavacions, estes podrien arribar a afectar els fonaments d’edificis protegits en la zona més poblada de patrimoni de tota la ciutat.

En tot cas, la Generalitat ha donat prioritat a les línies 11 i 12, molt més assumibles, per travessar perifèria, de les quals s’està ultimant l’informe definitiu amb la incorporació d’al·legacions, i, una vegada concloses estes infraestructures de menys envergadura, diuen, reprendrà el vell somni de transportar amb tren els veïns de l’àrea metropolitana fins al cor de la ciutat. Un traçat per al qual ja es van fer estudis preliminars que caldria actualitzar, assenyalen fonts de Metrovalencia. Un trajecte per al qual també es va adequar el canó subterrani que connecta les estacions d’Alacant i Xàtiva, de moment per als vianants, amb l’objectiu de permetre, en un futur, el pas dels vagons. En l’obertura del pas, el president Juanfran Pérez Llorca es va sumar a la tradició i va tornar a enunciar l’anhel de Camps, Barberá, Fabra, Puig, Ribó, Mazón i Catalá: prolongar la línia 10 en el seu tram central.

L’estació fantasma del Mercat fa uns 13 anys que espera sense connexió ferroviària, però pràcticament liquidada estructuralment. El mètode constructiu utilitzat va ser el del cut & cover o pantalla a cel obert. La profunditat de 32 metres va vindre imposada per les condicions del traçat de la futura línia de metro, que, al situar-se sota les edificacions, requerix esta cota de rasant per a minimitzar les afeccions en superfície. Per a la construcció es van emprar quasi 50.000 m³ de formigó i 5 milions de quilograms d’acer. El resultat és una estació amb una andana central de 80 metres de longitud, amb doble via a banda i banda, i una amplària de 9,40 metres. Teòricament, quan es pose en funcionament, tindrà escales mecàniques de 50 metres des de baix fins al vestíbul compartit del primer pis.

Però tot això, de moment, és una entelèquia. La parada subterrània del Mercat únicament servix per a desviar la mirada de l’agonia diària que patixen els passatgers d’un servici a la vora del col·lapse. El forat obert sota el pàrquing de la plaça de Bruges, la profunditat del qual és l’equivalent a construir un edifici de deu pisos en el subsol, continua rebent un manteniment mínim d’FGV per a garantir-ne la correcta conservació. Il·luminació i bombes per a desaiguar. En algun moment, la T2 es va convertir en una via navegable —dos youtubers hi van ficar una llanxa unflable—. I en l’enèsim debat sobre l’abandó de l’estació del Mercat Central es va estudiar la possibilitat d’usar-la com a ampliació de l’aparcament subterrani adossat amb capacitat per a 475 places. No obstant això, tot el que aporta hui és gasto i una promesa política reciclable.

Suscríbete para seguir leyendo