El nombre d’interins de la Generalitat multiplica per sis el màxim legal que fixava la UE per a 2025

El dia dels innocents de 2021, el Govern d’Espanya aprovava la Llei 20/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En el preàmbul, la norma es fa ressò de la posició europea, que preveu l’adopció de mesures destinades a evitar la utilització abusiva de nomenaments temporals. En eixe context, la norma fixava com a objectiu de la reforma situar la taxa de temporalitat estructural per davall del 8 % en el conjunt de les administracions públiques espanyoles. Per a aconseguir-ho, es prenien mesures com fixar la cobertura de vacants o programes de caràcter temporal en un màxim de tres anys. I es va autoritzar la convocatòria d’uns processos específics d’estabilització d’ocupació temporal que havien d’estar finalitzats en data 31 de desembre de 2024.

Han passat quatre anys des d’aquella llei i la veritat és que la foto fixa oferix un panorama desolador. Segons l’últim informe de la Sindicatura de Comptes, en data 31 de desembre de 2024, i segons la informació certificada per les conselleries, de les 168.563 persones empleades de la Generalitat, 86.202 eren temporals. És un 51,1 %, més de sis vegades més d’eixe 8 % que tenia com a objectiu la Llei 20/2021.

Baixant al detall, la Sindicatura constata que el nivell mitjà de temporalitat de l’ocupació pública de la Generalitat continua sent “molt elevat i excessiu”, sobretot en la sanitat, a on se situa en el 72,4 %. És una tendència que no ha deixat de créixer estos anys, malgrat l’entrada en vigor d’esta llei. En 2021 era del 67 %; del 69,2 % en 2022 i del 71,6 % en 2023.

La Conselleria ho justifica per la naturalesa de la funció sanitària, lligada al fet que la cobertura assistencial de la població exigix cobrir les absències de professionals, i es recorre a figures temporals. A això se suma la pandèmia, que va obligar a augmentar plantilles circumstancialment, i a l’esgotament i les jubilacions anticipades, que aguditzen el cercle viciós de la cobertura amb interins. D’altra banda, en el personal docent, la taxa d’interinitat és del 30,9 %, i en personal de justícia està en el 35,1 %, per davall de la mitjana, encara que molt lluny també de l’objectiu que fixava la normativa bàsica.

Convé subratllar un matís. En el moment d’este informe de la Sindicatura, el 31 de desembre de 2024 encara estaven en una última fase molts processos d’estabilització que es van posar en marxa a partir d’aquella llei. La celebració d’exàmens, la baremació o l’adjudicació sí que s’han dut a terme, però és possible que esta foto fixa encara no preveja la radiografia real que possiblement sí que oferix una reducció de l’índex de temporalitat. El resultat del procés es coneixerà amb les dades de finals de 2025 o, fins i tot, les de 2026. Es donen casos de molts processos, per exemple en Sanitat, en els quals encara s’estan triant places.

Es continua recorrent a temporals

De tota manera, la xifra del 51,1 % de temporalitat al tancament de 2024 evidencia que, fins i tot en els últims anys, la Generalitat ha continuat acudint a la contractació temporal. Un any abans, es trobava en el 49,6 %. A què es deu? Al fet que els límits de la taxa de reposició no permeten cobrir les necessitats reals de l’Administració per a compensar totes les jubilacions que s’estan produint, i les ofertes públiques d’ocupació que ixen es queden per davall del necessari, resumixen fonts sindicals. La llei de 2021 probablement reduirà el grau d’interinitat estructural, la de llarga duració, però difícilment es rebaixarà la temporalitat global.

En el seu pla estratègic de recursos humans 2024-2027 de l’Administració de la Generalitat (que exclou Sanitat i Educació), el Consell ja para molta atenció al “problema” de la temporalitat en la funció pública, que, segons arreplega el document, s’ha incrementat un 108 % en l’última dècada, al passar del 35,3 a quasi el 55 %.

En eixe sentit, el Govern presidit llavors per Carlos Mazón es va arribar a plantejar mesures de xoc com la unificació d’exàmens de les macrooposicions en un mateix dia, amb l’objectiu d’impedir que els aspirants es presentaren a diverses places i guanyaren més d’un lloc, la qual cosa obliga a cobrir les vacants rebutjades amb interins i impedix reduir la temporalitat. El pla va quedar en un calaix després de sondejar els sindicats.

Malgrat les xifres d’interinitat heretades, que rondaven ja el 50 % en 2023, la Generalitat era ambiciosa, tal vegada massa d’acord amb els resultats, en el seu pla contra la temporalitat. En una entrevista a Levante-EMV pocs mesos després d’arribar al càrrec, el director general de Funció Pública, Javier Lorente, es marcava el repte de rebaixar els índexs a “entre un 13 i un 15 %” en 2024 i assolir eixe 8 % (o, fins i tot, menys) que exigix Brussel·les en este 2025, les dades del qual encara es desconeixen.

Suscríbete para seguir leyendo