Carles Padilla obri la carrera al rectorat de la UV amb una “guerra a la paperassa” i aposta per la “proximitat”

La maquinària electoral en la Universitat de València (UV) ha passat de les converses de passadís als titulars. L’edifici de rectorat va ser l’escenari triat este dimarts perquè Carles Padilla, catedràtic de Filologia Clàssica i fins ara vicerector d’Internacionalització, posara en marxa oficialment la seua carrera cap al rectorat.

Encara que el termini per a presentar candidatures no expira fins al pròxim 21 de gener, Padilla ha sigut el primer a comparéixer per a desgranar un programa que gira entorn de tres eixos: la projecció global, la simplificació administrativa i una governança basada en la “proximitat i l’escolta”.

La candidatura de Padilla té una particularitat, i és que, si guanya, serà el primer rector que no és catedràtic d’universitat, ja que l’última llei universitària va llevar esta limitació. Això sí, compta amb una experiència de 30 anys fent classe, investigant i gestionant una institució amb 50.000 persones entre estudiants i treballadors.

Una visió global amb arrels pròpies

Padilla, que ha format part de l’equip de govern de Mavi Mestre des de 2018, va presentar una proposta que definix la universitat com una institució amb un “ADN global”. En la seua intervenció, el candidat va fer valdre la seua experiència en la gestió internacional, destacant el seu paper en la consolidació de l’aliança d’universitats europees Forthem i la seua ferma aposta pel multilingüisme i la multiculturalitat.

“La universitat ha de ser global, com ho és el seu ADN”, va defendre Padilla. De fet, el candidat a rector va acompanyar la seua candidatura amb nombrosos avals de moltes universitats d’Europa com la Universitat de Palerm, la Universitat Johannes Gutenberg (Magúncia), la Complutense de Madrid, la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia), la Universitat de Borgonya, la Universitat de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, la Universitat Lucian Blaga de Sibiu (Romania) o la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre altres.

Una universitat “pròxima” i que “escolta”

Padilla creu que hi ha un distanciament “perillós” entre l’estructura institucional i el sentiment de la base universitària. “Molta gent sent que no està sent escoltada”, va admetre, i va proposar una fórmula de “proximitat” que recupere el tracte directe que sovint es perd en les grans institucions.

El seu equip, que va definir, buscarà fórmules perquè l’opinió de cada membre de la comunitat universitària compte realment en la presa de decisions, un compromís que pretén articular mitjançant la plataforma Concordium, dissenyada per a arreplegar propostes de manera telemàtica i presencial.

Guerra a la “paperassa”

Si va haver-hi un tema que va ressonar amb especial força va ser la denúncia de l’asfíxia administrativa. Padilla va ser contundent a l’hora de parlar de la “simplificació de processos”. Va criticar un sistema en què les aplicacions informàtiques no intercanvien informació entre si, fet que obliga el professorat i el personal a repetir dades constantment. “No pot ser que la UV em demane constantment el títol de doctorat si me’l va donar esta universitat”, va exemplificar per a il·lustrar l’absurd burocràtic actual.

Per al candidat, la transformació digital no pot ser simplement “passar el paper a l’ordinador”, sinó que ha d’implicar una reenginyeria total que alleugerisca la càrrega de treball. L’objectiu és alliberar el personal de l’angoixa dels formularis infinits perquè puguen centrar-se en el que realment definix la universitat: la docència i la investigació. Esta “guerra a la paperassa” és, segons Padilla, una necessitat per a evitar que la universitat siga arrossegada per la inèrcia d’aplicacions ineficients.

Salut laboral i fatiga sistèmica

Vinculat estretament amb la burocràcia, Padilla va abordar un tema sensible: la salut mental i l’esgotament de la comunitat universitària. Va parlar d’una “fatiga laboral gran” i d’un fenomen de treballadors “cremats” i “supercansats” per la pressió i l’hiperestrés quotidià en els servicis. Este diagnòstic, que va qualificar de “problema sistèmic important”, situa el benestar humà en el centre de la seua agenda política.

La seua proposta no només busca eficiència, sinó també alleujament emocional per a una plantilla que, en les seues paraules, dedica més temps a justificar el que fa que a fer-ho realment.

L’escenari electoral cap al 3 de març

Encara que Padilla ha sigut el primer a fer el pas públic, no estarà a soles en la carrera. El tauler electoral de la UV presenta tres candidats més: Ángeles Solanes, catedràtica de Filosofia del Dret, amb un fort perfil en gestió institucional; Juan Luis Gandía, expert en economia i artífex dels pressupostos universitaris sota mandats anteriors; i Francisco Ródenas, vicedegà de Ciències Socials i especialitzat en polítiques de benestar. Este 21 de gener hauran de conéixer-se totes les candidatures, encara que Padilla ha sigut el primer a obrir la carrera al rectorat.

Suscríbete para seguir leyendo