València acollirà les dos proves de vela més importants de l’any

Els amants de la vela tornen a mirar cap a València este 2026. La ciutat acollirà, en setembre, la prova X del Rolex SailGP Championship, conegut com a SailGP, i, en octubre, la prova amb la qual es tancarà el calendari de la 52 Super Series, prova que es disputa amb monocascos TP52 (vaixells de 52 peus) i amb tripulacions professionals durant sis dies. Un circuit que es competix en regates de flota en què tots els TP52 ixen alhora en el mateix camp i guanyen els qui naveguen millor cada mànega (eixida, tàctica, velocitat, maniobres i gestió del vent). Amb la celebració d’estes dos proves de màxim nivell, es reactivaran els camps de regates de la Malva-rosa i el Saler, València tornarà a reivindicar-se com un gran escenari nàutic i les autoritats, tant municipals com autonòmiques, demostren que el retorn d’una futura Copa de l’Amèrica no és una utopia.

Organitzar la SailGP exigix, a més, un desemborsament important, ja que el cànon pagat per Cadis va superar els 3 milions d’euros anuals. A esta quantitat caldrà afegir l’adequació de la Marina i la logística necessària per a un esdeveniment d’esta magnitud.

La novetat és la SailGP

Després de la renúncia de Cadis després de quatre anys sent seu, València pren el relleu en la SailGP. Serà després de la prova a Sassnitz (Alemanya) i abans de la de Sant Tropés (França). Un circuit que, entre altres coses, presumix d’haver reinventat la vela d’alta competició. Una lliga internacional de vela concebuda per a convertir les regates en un espectacle ràpid, televisiu i molt pròxim a la costa. Una prova, amb format de cap de setmana, que prioritza la intensitat, la repetició d’eixides i el “tot o res” d’una final i en la qual competixen equips nacionals. Una de les particularitats del circuit és que tots corren amb el mateix “monoplaça”, un catamarà de 50 peus (15 metres) dissenyat sota el principi one-design. Així, al ser vaixells idèntics, la diferència la posa el pilotatge, la tàctica i l’execució.

Visualment, es tracta de regates molt atractives, perquè els vaixells “volen” sobre l’aigua i registren velocitats pròpies d’esports de motor. SailGP estima un sostre de 52+ nusos (60 mph) per a l’F50.

En esta edició s’han inscrit 13 equips i l’habitual és que la tripulació siga d’entre quatre i sis regatistes. Els equips de terra són molt més nombrosos.

Un dels al·licients residix en la participació de Los Gallos SailGP Team, l’equip espanyol que ha tingut un paper molt destacat en la prova en els últims anys. Liderat per Diego Botín (patró), en la temporada 2023-24 van ser els campions del circuit i en la temporada passada van guanyar les proves disputades a San Francisco i Nova York i va participar en la gran final celebrada el 29 i 30 de novembre a Abu Dhabi.

Com és un cap de setmana SailGP

El producte esportiu està construït al voltant d’un guió molt recognoscible i similar al de l’automobilisme: igualtat de base, desenrotllament operatiu i una “capa” de dades que l’espectador percep en retransmissió (gràfics, mètriques, diferències de velocitat i trajectòries). Es tracta de carreres de flota (fleet races), és a dir, diverses mànegues curtes, explosives, amb l’escamot complet en el mateix camp de regates. Després de les carreres de flota, els tres millors passen a una final a una sola mànega (winner-takes-all), que decidix el guanyador de l’esdeveniment. L’estructura exacta pot variar per seu/temporada, però el concepte clau és estable: sumar en flota per a entrar en la final i, una vegada dins, jugar-te el títol de l’esdeveniment en una regata definitiva. SailGP usa una lògica de puntuació senzilla perquè l’espectador entenga ràpidament què està en joc. En les carreres de flota, es repartixen punts per posició (amb un esquema típic de 10 per al primer, 9 per al segon, etc.).

Al final de l’esdeveniment, el resultat final també alimenta la classificació de temporada, que acumula el rendiment en totes les seus.

Eixa combinació (regularitat + final) genera un equilibri curiós, ja que un equip pot dominar la flota i, així i tot, perdre l’esdeveniment si falla en la final; i, alhora, un equip consistent pot mantindre’s viu en la temporada sense guanyar tots els caps de setmana.

52 Super Series València Sailing Week 2026

Serà el 5 d’octubre quan els monocascos de 52 peus tornen a València, un escenari que coneixen bé, perquè en 2024 s’hi va disputar la gran final després de ser suspesa l’edició programada per a juliol de 2020. La seua estrena a València va ser en 2015 i en eixe moment van competir dotze velers de nou nacionalitats diferents. En esta edició encara no s’han inscrit els participants, però habitualment superen la desena. El format de l’esdeveniment, setmanal, és que cada seu sol concentrar al voltant de deu mànegues, que combinen recorreguts sobrevent-sotavent (anada i tornada contra el vent) i, segons el lloc, alguna de costanera. Es competix vaixell contra vaixell i no contra el cronòmetre, per la qual cosa és molt fàcil de seguir, ja que tot es desenrotlla en temps real. Les tripulacions són de 13 regatistes i mobilitzen més gent que el circuit SailGP.

Suscríbete para seguir leyendo