La Filmoteca Valenciana presenta una retrospectiva sobre el director i guionista Billy Wilder

La Filmoteca Valenciana inaugura un cicle sobre Billy Wilder que es podrà veure del 17 de gener fins al 26 de desembre de 2026. Un any més, la Filmoteca Valenciana programa el cicle “Nosferatu”, en col·laboració amb Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, el Festival de Sant Sebastià i Tabakalera. L’edició d’este cicle en 2026 és una retrospectiva del director, guionista i productor austríac Billy Wilder (1906-2002).

El director general de l’IVC, Álvaro López Jamar, ha assenyalat que la Filmoteca Valenciana oferirà, al llarg de 2026, “una extensa retrospectiva sobre Billy Wilder, un dels noms fonamentals de la història del cine del segle XX, amb una filmografia plena d’obres mestres, no només com a director sinó també com a guionista”.

El cicle és una bona oportunitat per a revisar o descobrir en pantalla gran clàssics del cine com Con faldas y a lo loco, El crepúsculo de los dioses o El apartamento.

Billy Wilder va començar la seua carrera a Alemanya com a guionista, però va haver d’exiliar-se als Estats Units en 1934, amb motiu de l’arribada dels nazis al poder i la persecució de la comunitat jueva a Berlín. Instal·lat a Los Angeles, es va convertir en un dels cineastes més importants i influents de Hollywood durant quasi cinc dècades.

Nominat en 22 ocasions als premis Oscar, va guanyar tres estatuetes com a guionista, dos com a director i l’Oscar a la millor pel·lícula per El apartamento (1960), a més del Premi Irving Thalberg a tota la seua carrera. Va escriure i va dirigir alguns dels grans clàssics de la comèdia de Hollywood, com Sabrina (1954), La tentación vive arriba (1955), Con faldas y a lo loco (1959), Uno, dos, tres (1961), Irma la dulce (1963), Bésame, tonto (1964), ¿Qué pasó entre tu padre y mi madre? (1972) o Aquí un amigo (1981).

El seu talent i versatilitat li van permetre també dirigir pel·lícules fonamentals de gèneres molt diversos com el cine negre en Perdición (1944), el drama en El crepúsculo de los dioses (1950), l’espionatge en Cinco tumbas para El Cairo (1943), el cine bèl·lic en Berlín Occidente (1948), el cine romàntic en Ariane (1957), la intriga en La vida privada de Sherlock Holmes (1970), el gènere judicial en Testigo de cargo (1957) i el periodístic en Primera plana (1974).

En el cicle també són presents pel·lícules d’altres directors en les quals Billy Wilder va demostrar el seu talent extraordinari com a guionista, com La octava mujer de Barba Azul (1938), d’Ernst Lubitsch; Medianoche (1938), de Mitchell Leisen; Si no amaneciera, de Mitchel Leisen (1941), o Bola de fuego (1941), de Howard Hawks.

Wilder és també autor d’alguns dels diàlegs més enginyosos i memorables de la història del cine, molts d’estos escrits en col·laboració amb Charles Brackett, amb qui va treballar en tretze pel·lícules, des de 1938 fins a 1950.

El cicle ve acompanyat per l’edició del llibre col·lectiu Billy Wilder. Anatomía de un genio, núm. 22 de la Col·lecció Nosferatu, que ha sigut coordinat per Luis Alegre.

Pel·lícules en gener

El cicle comença el dissabte 17 de gener, a les 18:00 hores, amb la projecció d’El crepúsculo de los dioses (Sunset Boulevard, 1950), protagonitzada per Gloria Swanson, William Holden i Erich von Stroheim. La pel·lícula podrà tornar a veure’s el diumenge 18 de gener, a les 20:15 hores.

Considerat un dels títols fonamentals en la filmografia de Wilder, El crepúsculo de los dioses és una reflexió àcida sobre la història mateixa del cine i els excessos egòlatres que modelen la indústria de Hollywood: un guionista, sense ocupació i en una situació econòmica difícil, pararà accidentalment en una sumptuosa mansió que resulta ser propietat d’una antiga estrela del cine mut. L’escriptor es convertix en el seu protegit.

El dissabte 24 de gener, a les 18:00 hores, i el diumenge 25, a les 20:00 hores, la Filmoteca projecta Gente en domingo (Menschen am Sonntag, 1929), un clàssic del cine alemany del període mut dirigit per Robert Siodmak i Edgar G. Ulmer, fotografiat per Fred Zinnemann i amb guió de Billy Wilder i Kurt Siodmak.

Entre el documental i la ficció minimalista, conta la història d’un xic i una xica que es coneixen en els carrers de Berlín i queden per a passar el diumenge següent a la vora d’un llac pròxim a la ciutat en companyia de dos amics. La pel·lícula és un retrat del Berlín de finals dels anys vint i una original proposta cinematogràfica, molt innovadora per a la seua època, rodada amb actors no professionals.

El dissabte 31 de gener, a les 18:00 hores, i el diumenge 2 de febrer, a les 20:15 hores, la Filmoteca projecta Emil y los detectives (Emil und die Detektive, 1931) de Gerhard Lamprecht, primera adaptació al cine de l’exitosa novel·la infantil d’Erich Kastner, en el guió de la qual van participar el propi Kastner, Billy Wilder i Emeric Pressburger.

Emil és un xiquet que viu en un poble d’Alemanya. La seua mare l’envia a passar l’estiu a Berlín amb la seua àvia, i li dona uns diners per als gastos. Però un lladre li’ls furta en el tren. Després d’arribar a la ciutat, Emil coneix una colla de xiquets que l’ajudaran a perseguir el delinqüent i recuperar els diners.

Dins de les pel·lícules previstes per a febrer hi ha La octava mujer de Barba Azul (1938) i Ninotchka (1939), d’Ernst Lubitsch; Medianoche (1939) i Si no amaneciera (1941), de Mitchell Leisen, i Corbes perilloses (Mauvaise Graine, 1936), primer llargmetratge dirigit per Billy Wilder, amb la col·laboració de l’hongarés Alexander Esway, que es va rodar a França.

Suscríbete para seguir leyendo