El Govern revoca ajudes a València de 18 milions per obres lligades a la zona de baixes emissions

El fiasco de la zona de baixes emissions (ZBE) a València continua amenaçant la salut financera de l’Ajuntament. Malgrat que el Ministeri de Transports va donar una pròrroga als municipis de més de 50.000 per a presentar declaracions responsables que acreditaren una espècie de bona voluntat de cara a implantar limitacions al cotxe contaminant, i, d’eixa manera, poder accedir a les ajudes vinculades, en la tercera ciutat d’Espanya ja hi ha moviments que indiquen que eixes subvencions europees estan prop de perdre’s. I estos ni tan sols tenen a veure amb el perímetre de càmeres.

Ahir es va firmar una resolució d’Alcaldia per a interposar un requeriment previ a la via contenciosa administrativa contra el Ministeri de Transports per la denegació de pròrrogues en els terminis d’execució d’obres vinculades a la ZBE. És l’últim pas abans d’acudir als tribunals. El que està en risc són 18 milions d’euros, corresponents a l’ajuda concedida a l’Ajuntament de València en la convocatòria de 2022 per a projectes vinculats a la ZBE i el transport sostenible. En concret, les ajudes es distribuïxen en els paquets següents: zones per a vianants i accessibilitat (11.963.445 euros), carrils bici (4.149.483 euros), carril bus exprés de Blasco Ibáñez (2.625.502 euros), sensorització places PMR i càrrega-descàrrega (786.847 euros) i obres a Massarrojos (31.979 euros).

La resolució mateixa arreplega que el Ministeri va estimar parcialment la pròrroga en el cas de la sensorització, però, no obstant això, ja ha dictat una resolució definitiva que desestima l’ampliació de terminis per a projectes com la implantació de zones per a vianants (11,9 milions d’euros) i els carrils bici (4,1 milions d’euros). Sense el temps extra sol·licitat, estes obres queden tècnicament fora de termini, la qual cosa activa el procés de retirada de fons, sempre que la demora en les actuacions no estiga “degudament justificada”.

El consistori, per la seua banda, considera justificada l’ampliació extraordinària de 12 mesos sol·licitada per a l’execució dels projectes. I, atés que el Ministeri es manté ferm en la seua desestimació, planteja dos alternatives: que s’atorgue almenys sis mesos de pròrroga basant-se en el que permeten les bases reguladores del programa. O que el Ministeri de Transports reinicie el procés fins a la resolució per a entregar a l’Ajuntament l’informe tècnic que servix per a tombar l’ajuda.

Argumenta el Govern de María José Catalá que hi ha “indefensió”, perquè el contingut de l’informe tècnic que va fonamentar la desestimació de la pròrroga en el termini d’execució de les actuacions “en cap moment ha sigut traslladat a l’Ajuntament, per la qual cosa es desconeix el seu contingut”, fet que vulnera el dret a una defensa efectiva. Així mateix, el consistori adduïx que l’Administració central va aplicar erròniament la normativa de subvencions, basant-se en una resolució que contradiu les bases originals.

Finalment, el text destaca que la dana de 2024 va suposar una alteració sobrevinguda, imprevisible, que exigix una flexibilitat excepcional per a garantir el compliment dels objectius. L’informe apel·la a la coherència en la gestió dels fons europeus per a evitar la pèrdua d’ajudes destinades a infraestructures crítiques com ara carrils bici i zones per a vianants. I també parla de “lleialtat institucional”, una petició que expressa habitualment l’alcaldessa quan entropessa amb la cartera ministerial d’Óscar Puente.

Conflicte per les pròrrogues

En realitat, l’Ajuntament fa temps que sol·licita pròrrogues per a executar els projectes urbans amb subvencions lligades a la —de moment— fallida zona de baixes emissions. El Ministeri va aprovar, el 8 de novembre de 2024, una primera ampliació dels terminis d’execució: sis mesos extra per a les zones per a vianants (la data límit passava al 31 de desembre de 2025), 12 mesos per als carrils bici (amb la mateixa data límit), sis mesos més per a la sensorització i 12 per al carril bus exprés de Blasco Ibáñez. Posteriorment, el Ministeri va ampliar el termini per a la sensorització i va desestimar les pròrrogues per a les conversions en zona de vianants i els carrils bici —no especifica dates sobre el carril bus de Blasco Ibáñez—.

Per la seua banda, l’Ajuntament assenyala, en el seu requeriment, que el Govern denega ara més temps basant-se en el fet que el límit màxim són sis mesos, malgrat que, en 2024, li va concedir 12 mesos per a diversos projectes. Consideren en el consistori que encara hi ha marge per a guanyar 12 mesos addicionals més, i, sota eixe criteri, havien demanat com a data límit el 30 de desembre de 2026 per a acabar d’executar les conversions en zona de vianants i el 30 de juny de 2026 per als carrils bici. El Ministeri no hi ha accedit.

Obres, no càmeres

El requeriment previ al contenciós administratiu podria inaugurar un xoc judicial amb la ZBE com a marc de confrontació. Cal recordar que l’Ajuntament també s’hi juga les ajudes al transport per no implantar les limitacions als vehicles contaminants, després que Vox tombara una ordenança durant mesos pactada amb els seus socis del PP sota el pretext que el control per càmeres era “fanatisme climàtic”. Segons estimacions de l’oposició, a més de la factura sanitària, la mala qualitat de l’aire podria costar-li a València uns 135 milions d’euros en sancions i pèrdues d’ajudes.

Els 18 milions d’euros que ara estan en l’aire, percebuts per a obres en la millora de la qualitat urbana —la seua vinculació amb la ZBE és, per tant, indirecta—, tenen el desglossament següent: implantació de zones per a vianants i millora de l’accessibilitat (Pérez Galdós, Sainetista Arniches, entorn mercat Torrefiel, entorn mercat Grau, plaça Favara, plaça Santa Mònica, entorn escolar carrer Torrent, passos de vianants), carrils bici en diverses zones de la ciutat (Gaspar Aguilar, Sant Vicent, Tres Forques, Arxiduc Carles-camí nou de Picanya), sensorització i monitoratge de places PMR i càrrega-descàrrega, obres i actuacions moderadores de velocitat a Massarrojos i BRT de Blasco Ibáñez.

Al respecte, encara que projectes com Pérez Galdós estan en execució després d’alguna reformulació, faltarà veure si l’incompliment de terminis porta el Ministeri a exigir la devolució del 100 % dels fons percebuts per tots els projectes en una única convocatòria amb un muntant total superior als 19 milions.

Suscríbete para seguir leyendo