El Síndic revela retards en la construcció de vivenda protegida del Consell amb fons de la UE

Amb la vivenda convertida en la gran preocupació ciutadana, el mercat del lloguer disparat i l’escassetat d’oferta agreujant el problema, els esforços públics no aconseguixen assolir la velocitat necessària. La Sindicatura de Comptes de la C. Valenciana acaba de presentar una auditoria sobre la promoció i gestió de la vivenda protegida a la C. Valenciana en els anys 2023 i 2024, i conclou, entre altres coses, que la construcció de vivendes per a lloguer social feta amb fons europeus “presenta retards molt significatius en la seua execució”.

“S’ha comprovat que el ritme de desenrotllament de les actuacions és insuficient per a assolir les fites compromeses amb la Comissió Europea, el termini de finalització de les quals està fixat el mes de juny de 2026, sense perjuí de les possibles pròrrogues que puguen establir-se”, relata l’informe en les seues conclusions. Un document que, això sí, concedix que el termini és molt exigent, tenint en compte la realitat constructiva, situació que es fa encara més complicada per a la Comunitat Valenciana, si es té en compte la dana que va tindre lloc l’octubre de 2024 i els seus efectes en la població i el sector, afig.

Esta situació constituïx “el principal risc identificat en la fiscalització”, ja que posa en perill el compliment dels terminis vinculats al finançament europeu. Esta circumstància reforça la necessitat urgent de millorar la planificació, el seguiment i la coordinació de les actuacions, afig l’auditor.

El problema de falta d’oferta ve de lluny. Tal com reflectix l’informe, els tres últims plans estatals (des de 2013) han obviat la promoció, la construcció i l’accés a la vivenda protegida, per la qual cosa l’aposta ha depés dels fons europeus lligats a la pandèmia (Pla de recuperació, transformació i resiliència).

La Generalitat va captar 108 milions en 2023 i 2024 per a construcció de vivendes en lloguer social en edificis energèticament eficients, en concret 2.164 vivendes construïdes o rehabilitades abans del 30 de juny de 2026.

Ritme irregular

Mitjançant diferents acords, entre maig de 2022 i març de 2024, s’han posat en marxa actuacions a València, Sagunt, Castelló, Benidorm, Xàbia, Gandia o Sant Joan d’Alacant, per a construir estes 2.184 vivendes. Els auditors van fer visites in situ el mes de setembre passat i van inspeccionar sis actuacions que sumen 468 d’estes vivendes. En alguns casos, com el sector Rabassa fase 2 a Alacant, l’estructura està finalitzada, i es preveu la seua finalització en el termini previst (el pròxim 30 de juny).

En un altre sector de Sant Joan d’Alacant (100 pisos) a penes hi ha la fonamentació, la qual cosa no permetrà acabar en la data pactada amb la UE. En una parcel·la de Silla a on es projecten 41 vivendes, no hi ha ni la cartelleria europea de publicitat obligatòria. Una altra parcel·la de València està en la fase inicial de replanteig. En la parcel·la M3 Malilla Nord, a on es projecten 91 vivendes, estaven en fase de fonamentació, i “el grau d’execució fa poc probable” acabar dins del termini.

Estoc sota mínims

Des de la Gran Recessió que va seguir l’esclat de la bambolla immobiliària (2008), la construcció de vivenda protegida a la C. Valenciana, com en la resta d’Espanya, s’ha afonat. Fins a mitjan dècada dels 2000, Espanya mantenia un volum de promoció de vivenda protegida relativament estable, entorn de 60.000/70.000 vivendes anuals, la qual cosa suposava prop del 10 % de la producció de vivenda nova. La Comunitat Valenciana, juntament amb Madrid, Catalunya i Andalusia, se situava entre les comunitats amb més qualificacions anuals.

La crisi ho va canviar tot. La vivenda protegida, que ja depenia en gran manera de la iniciativa privada incentivada, va ser la primera a detindre’s per falta de rendibilitat, assenyala el Síndic. En paral·lel, l’Administració va reduir l’aposta per la VPO, la qual cosa va portar a “un col·lapse en les qualificacions de noves vivendes de protecció pública”.

Els recursos es van redirigir a mesures d’emergència i ajudes al lloguer. El resultat és que, mentres que, en els anys huitanta, es van qualificar més de 142.000 vivendes de protecció pública, en el trienni 2021-2023 a penes es va arribar a les 1.395 vivendes. Hui, el parc públic de vivenda protegida valenciana se situa en 14.282 (en 2024), un retrocés de 122 respecte a l’any anterior.

Demanda a la calor del Pla Viu

En paral·lel, la demanda s’ha disparat. L’auditoria constata que el registre de demandants de vivenda protegida de la Conselleria quasi s’ha triplicat només en dos anys: dels 14.303 de l’1 de gener de 2023 als 40.998 del 31 de desembre de 2024. L’informe ho vincula en part a la generació d’expectatives després del conveni marc subscrit amb l’FVMP per a la mobilització de sòl públic per a la construcció de vivenda de protecció pública en el marc del Pla Viu de la Generalitat.

Per al Síndic, que cita les diferents iniciatives, “el volum d’actuacions previstes, però, resulta insuficient enfront de la magnitud del dèficit acumulat, i fins i tot complint íntegrament els objectius dels programes vigents, l’increment net del parc a penes cobriria un percentatge molt reduït de la demanda registrada a la Comunitat Valenciana, fins al punt de resultar pràcticament irrellevant”, conclou amb cruesa l’informe.

D’altra banda, l’informe sí que posa bona nota a l’execució del programa d’adquisició de vivendes per a augmentar el parc públic, “de manera eficient i eficaç”, gràcies a la cooperació de la Generalitat i els ajuntaments. Han sigut 140 vivendes en 17 municipis en 2023 i 2024.

Suscríbete para seguir leyendo