La vaga de trens amenaça de deixar més de 400.000 valencians sense servici

Els accidents ferroviaris dels trens d’alta velocitat a Adamuz, després del xoc d’un Iryo amb un Alvia, la xifra de víctimes mortals del qual és ja de 42 persones, i del Rodalies de Barcelona, que ha causat la mort del maquinista en pràctiques després del despreniment d’un mur per les pluges, han acabat amb la paciència dels maquinistes ferroviaris de tot Espanya. El sindicat majoritari, Semaf, ha decidit convocar una vaga general en tot el sector per a reivindicar que es garantisca la seua “seguretat i la fiabilitat de tota la xarxa”.

Així, els treballadors ferroviaris han convocat una vaga de tres dies per a reclamar més mesures de seguretat els dies 9, 10 i 11 de febrer. Des del sindicat expliquen que es busca donar legalitat i empara a les mobilitzacions per a fer la vaga “tan prompte com siga possible, complint els procediments legals”. També CCOO amenaça de convocar una parada i desenrotllar diferents “mesures de pressió si no es garantix la seguretat ferroviària”.

Quasi 400.000 usuaris diaris

Més enllà de conéixer els detalls, la vaga amenaça d’afectar la mobilitat de prop de 378.000 valencians i valencianes cada dia. És la xifra mitjana d’usuaris dels diferents servicis ferroviaris, que ha calculat Levante-EMV, agafant com a referència les dades anuals de l’exercici 2024 tant de Rodalies de Renfe, mitja distància i Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Segons este càlcul, prop de 65.400 persones usen Rodalies cada dia; 7.800, la mitja distància; i 305.700 usen els servicis de Metrovalencia i TRAM. A esta xifra caldria sumar les dades de llarga distància, que no s’oferixen desgranades per comunitats autònomes, amb origen i destinació, per la qual cosa és més complex calcular la seua xifra diària d’usuaris. Sense por d’equivocar-se, la xifra total d’afectats s’acostaria als 400.000.

Els servicis mínims

Si es convoca una vaga, l’autoritat competent haurà d’establir una sèrie de servicis mínims amb l’objectiu de garantir el dret a la vaga dels treballadors, però també la mobilitat de la ciutadania. Encara que no hi ha una norma que establisca la quantitat de servicis mínims a establir, els percentatges es mouen al voltant del 50 %, amb uns certs reforços en hores punta. En ocasions anteriors, les xifres decretades han sigut controvertides i els sindicats les han considerades “abusives”.

Que els servicis mínims obliguen a establir almenys la mitat dels viatges no significa que el pas dels combois siga puntual o que no es produïsquen suspensions o retards, per la qual cosa la sensació de “caos” pot ser igualment percebuda per la ciutadania, ja bastant cansada de continus retards i incidències.

Suscríbete para seguir leyendo