Paco Camallonga porta l’univers faller al museu en una gran exposició en el Centre del Carme
El dissenyador de la falla infantil municipal de València i autor dels últims ninots indultats infantils presenta, de febrer a abril de 2026, un recorregut per la seua trajectòria entre les Falles, la il·lustració, el còmic i l’art digital

Una de les obres de Paco Camallonga / Levante-EMV

El Centre del Carme Cultura Contemporània acollirà, entre febrer i abril de 2026, una exposició dedicada al treball de l’artista valencià Paco Camallonga, un dels noms més destacats de l’actual disseny faller infantil i una figura en projecció internacional en l’àmbit de la il·lustració i el còmic. Comissariada per MacDiego i distribuïda entre la Sala Contraforts i el claustre renaixentista, la mostra proposa un recorregut pel seu univers creatiu, un territori en el qual conviuen tradició festiva, cultura popular, narrativa gràfica i noves tecnologies.
L’exposició naix lligada directament a la seua designació com a autor del disseny de la falla infantil municipal de València, una circumstància que ha servit de detonant per a portar el seu treball al museu. “L’exposició, en un principi, es fa per al dissenyador de la falla de l’Ajuntament. Com enguany en la gran repetia Josete (Santaeulalia), van decidir fer-la per a mi”, explica Camallonga. Però el projecte ha crescut fins a convertir-se en una mirada àmplia i ambiciosa a una trajectòria que desborda l’àmbit estrictament faller.
De l’ajuntament al museu
El recorregut comença en el claustre renaixentista del Centre del Carme, concebut com una extensió de la falla municipal infantil. En este espai s’instal·larà una maqueta de l’ajuntament de València, imatges suspeses en les obertures del claustre amb els protagonistes de la falla i, a gran escala, l’esbós principal i la seua part posterior. Es tracta d’una intervenció pensada específicament per a dialogar amb l’arquitectura històrica del centre i traslladar el visitant a l’imaginari festiu de la plaça de l’Ajuntament.

Paco Camallonga. / Levante-EMV
La falla infantil municipal de 2026, titulada “València es mou”, és obra de l’artista faller Mario Pérez, amb disseny de Paco Camallonga. La proposta presenta la ciutat com un espai modern, avançat i sostenible, i juga amb la idea del moviment urbà i social. “Parla del que mou la ciutadania i de les mogudes que fan d’esta una ciutat dinàmica i divertida”, assenyala el dissenyador. La part posterior del monument incorporarà, a més, un joc visual que convida el públic a endevinar els noms de les parades de Metrovalencia, fet que reforça el seu caràcter didàctic i participatiu.
Ninots, escultures i fogueres
Des del claustre, el visitant accedix a la Sala Contraforts, a on es desplega el gros de l’exposició. La primera secció està dedicada als ninots indultats infantils de Camallonga, dos peces elegides per votació popular que l’han consolidat com un dels creadors més reconeguts del panorama faller actual. Al costat d’estos es presenten uns altres ninots destacats, com una posterior de la falla infantil de Duc de Gaeta, concebuda com “una espècie de 13 Rue del Percebe, versió valenciana, molt fallera”.
La mostra continua amb una àmplia selecció de projectes de disseny i escultura digital de falles i fogueres. Maquetes, esbossos, material gràfic i vídeos de la cremà permeten seguir el procés creatiu de treballs com les falles del Pilar, Gravador Esteve, Duc de Gaeta infantil o Músic Gomis, així com la foguera amb la qual va obtindre el primer premi de la secció especial a Alacant en 2024. En este àmbit, Camallonga representa una generació que combina la tradició artesanal amb ferramentes digitals avançades, integrant disseny 3D i narrativa contemporània.
Del còmic a la il·lustració internacional
La tercera secció se centra en la seua faceta com a autor de còmic. El visitant podrà conéixer Cachorro (Aleta, 2021), amb guió de Jorge Palomar, una obra ambientada en l’Espanya de la dictadura i la Transició que pren com a punt de partida la riuada de Tous de 1982. El còmic recorre més de quatre dècades d’història recent a través d’un protagonista fosc i turmentat. “Cachorro és una persona consumida des de molt jovenet, trencada des del moment de nàixer”, explica Camallonga, que va optar per un estil gràfic més ombrívol i realista, allunyat del seu registre més cartoon.
Juntament amb Cachorro es mostren altres treballs publicats a França, com Reencuentro en Burdeos, projectes en desenrotllament com Bordell, ambientat en la València del Segle d’Or, i pàgines realitzades per al mercat estatunidenc. En este últim cas, les limitacions contractuals obliguen a presentar material de prova i exemples gràfics, però permeten intuir la seua creixent projecció internacional.

Una de les obres de Paco Camallonga / Levante-EMV
La quarta part de l’exposició reunix una selecció de treballs com a il·lustrador freelance: portades de llibres, cartells promocionals, encàrrecs institucionals i dissenys d’art toys, en què el dibuix es convertix en objecte i obri noves vies d’experimentació formal.
Entrar al seu cap
El recorregut conclou amb una secció especialment personal, a la qual s’accedix travessant una cortina. Camallonga la definix com “el meu cervell, la meua ment, com entrar en el meu món”. L’espai recrea el seu despatx, un entorn saturat de referències visuals, figures, còmics i objectes que reflectixen el seu particular horror vacui. “Necessite viure en eixe caos, però em transmet tranquil·litat”, confessa l’artista.
Esta última sala funciona com a síntesi d’una trajectòria marcada per la convivència —no sempre fàcil— entre el món del còmic i el de les falles. “Per desgràcia, les meues dos facetes són més paral·leles del que m’agradaria. M’encantaria que hi haguera més vasos comunicants entre les falles i els meus còmics o il·lustracions”, reconeix. Una reflexió que enllaça amb la seua visió crítica sobre la dificultat d’evolució del disseny faller i la necessitat d’obrir-lo a llenguatges nous.
Nascut a València en 1985, arquitecte de formació i amb experiència en animació i videojocs, Paco Camallonga ha construït una carrera híbrida que transcendix fronteres i formats. Per a ell, esta exposició suposa alguna cosa més que un reconeixement institucional. “Ho visc com un alliberament, el no haver d’estar pendent d’un premi i poder fer el que sents”, afirma. I afig, amb sinceritat: “Tindre una exposició en el Centre del Carme quasi em fa més il·lusió que la falla. Perquè no es crema”.
Suscríbete para seguir leyendo