La paradoxa de l’FP: la via més ràpida per a l’ocupació seguix a l’ombra de la universitat

En els polígons que cusen la geografia valenciana, el diagnòstic és unànime: falten mans. Per això, la Formació Professional (FP) travessa un moment d’expansió a la C. Valenciana que sembla no tindre sostre. Un coet impulsat per una demanda empresarial que busca tècnics especialitzats en sectors com l’automoció, la logística o la indústria química.

No obstant això, el creixement en les xifres de matriculació i ocupació no ha anat acompanyat d’una evolució equivalent en la percepció social. Segons el Baròmetre de l’FP, elaborat per CaixaBank Dualiza, amb dades de gener de 2026, persistix una bretxa significativa entre l’eficàcia laboral del sistema i el seu estatus enfront de l’ensenyança universitària.

L’informe, que analitza l’opinió de més de 1.500 persones, confirma que la societat identifica l’FP com la ruta més directa cap al mercat de treball, si bé la tradició continua pesant en la presa de decisions de les famílies. El 76 % de la població reconeix la utilitat d’estos estudis, però, a l’hora de la veritat, només un 22 % els preferix per damunt dels universitaris.

Radiografia de les actituds socials

L’estudi segmenta la població en quatre perfils diferenciats segons la seua actitud envers estos estudis. El grup més nombrós, amb un 41 %, és el dels “ambivalents”. Este perfil reconeix la utilitat pràctica i l’ocupabilitat de l’FP, però manté reticències respecte al seu prestigi social. Són ciutadans que valoren la formació com una opció vàlida per a l’ocupació, però que, en un entorn aspiracional, continuen prioritzant la universitat.

D’altra banda, els “afins” representen el 28 % de la mostra. Són els principals prescriptors del sistema i solen tindre una relació directa amb este. En l’espectre oposat es troben els “detractors” (9 %), que associen l’FP a estudiants amb un rendiment acadèmic inferior, i els “desinformats” (22 %), els quals desconeixen les actualitzacions curriculars i la modernització dels centres en l’última dècada.

Alta ocupabilitat, però sota prestigi

Les dades d’inserció laboral són el principal argument a favor de l’FP. El 76 % dels enquestats afirma que cursar un cicle formatiu facilita una incorporació ràpida al treball. De fet, un 58 % de la població considera que estos estudis són més útils que els universitaris per a trobar ocupació en el context econòmic actual.

Malgrat este avantatge competitiu, el reconeixement social no seguix la mateixa trajectòria. Només el 22 % dels ciutadans situa el prestigi de l’FP per damunt de la universitat. Esta dissonància és un factor clau que explica per què, a vegades, les famílies opten per itineraris universitaris a pesar que les taxes d’atur en unes certes titulacions de grau són superiors a les dels cicles superiors d’FP. En la zona del Mediterrani, el pes de la indústria tècnica fa que esta contradicció siga especialment rellevant per al teixit productiu local.

Demandes de futur: places i recursos

El baròmetre també arreplega les necessitats que la ciutadania percep com a prioritàries per a millorar el sistema. La principal demanda, assenyalada pel 45 % dels participants, és l’augment de l’oferta de places públiques. Este punt és crític a la Comunitat Valenciana, a on cicles d’alta demanda com els de la branca sanitària o informàtica solen registrar llistes d’espera anuals o tindre un alt percentatge de privatització en places que són molt més cares.

Així mateix, un 32 % dels enquestats subratlla la necessitat de dotar els centres de millors recursos i infraestructures. La modernització dels tallers i laboratoris es considera essencial perquè la formació responga a les necessitats tecnològiques de les empreses. Per la seua banda, l’FP Dual continua sent una modalitat amb marge de creixement: encara que és molt valorada pels qui la coneixen (el 65 % destaca la seua preparació pràctica), el 45 % de la població general encara no està familiaritzada amb el seu funcionament.

El paper de l’orientació

L’informe conclou que l’experiència personal i una bona orientació educativa són els factors que més contribuïxen a millorar la imatge de l’FP. Aquelles persones que han tingut contacte amb el sistema o que han rebut informació detallada sobre les eixides professionals mostren una percepció de prestigi molt més elevada.

En definitiva, les dades del baròmetre de CaixaBank Dualiza suggerixen que, encara que el component d’ocupabilitat de l’FP està plenament consolidat en l’opinió pública, el sistema encara ha de superar barreres culturals per a aconseguir un estatus d’igualtat respecte a la formació universitària. La consolidació de l’FP com una opció de primera elecció depén, en gran manera, de reduir eixa bretxa de percepció social.

Suscríbete para seguir leyendo