Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Les baixes per salut mental entre els menors de 35 anys es disparen un 325 %

Un informe de la CEV sobre benestar laboral assenyala la saturació sanitària, però conclou que “les empreses miren a la vida privada, però els testimoniatges assenyalen causes organitzatives” en l’absentisme

Vicente Lafuente, president de la CEV, durant la presentació de l’informe

Vicente Lafuente, president de la CEV, durant la presentació de l’informe / Levante-EMV

Jordi Cuenca

Jordi Cuenca

València

És una de les grans preocupacions de les empreses valencianes: el creixent absentisme laboral, singularment per incapacitat temporal. Els nombres ho corroboren. Les baixes per salut laboral han pujat un 175 % des de 2015, però en els menors de 35 anys ho ha fet en un 325 %. Ho ha afirmat este matí el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Vicente Lafuente, durant la presentació del Baròmetre de benestar laboral.

Este document ha coincidit amb un altre informe, este elaborat per la mútua Umivale i l’Institut Valenciana d’Investigacions Econòmiques (Ivie), en el qual les dades, de 2024, són també aclaparadores: a la Comunitat Valenciana es perd el 5,71 % de les jornades laborals per absentisme per incapacitat temporal. El percentatge està dos dècimes per davall de la mitjana espanyola, però se situa un 49 % per damunt del de 2018, quan era d’un 3,83 %.

Vicente Lafuente ha explicat que “l’absentisme és el termòmetre que ens avisa que la temperatura ha pujat. Podem ignorar-ho i continuar pagant la factura o podem entendre que una empresa sana, amb persones compromeses i ben liderades, són més productives, més resilients i millors”.

Presentación del barómetro en la sede de la CEV

Presentació del baròmetre en la seu de la CEV / Levante-EMV

En les seues conclusions, l’informe de la CEV apunta tendències inquietants. Constata l’“alta càrrega emocional” en els servicis, l’hostaleria i l’atenció al públic i també “l’augment clar d’ansietat, estrés i burnout” (esgotament emocional). Però, a més, assegura que “les empreses miren a la vida privada, però els testimoniatges assenyalen causes organitzatives (càrrega, torns, temporalitat, tracte amb públic, conciliació)”, per a explicar este problema. Així mateix, afirma que “el benestar psicològic de les dones jóvens emergix com a focus crític de risc i absentisme”.

Estrés

“D’estrés, burnout i desmotivació, n’hi ha, però moltes vegades queden emmascarats en baixes i absentisme”, prosseguix el baròmetre, que, a més, assenyala que la denominada renúncia silenciosa “apareix en col·lectius jóvens quan fallen salari, desenrotllament i conciliació” i que “en assetjament i igualtat hi ha més avanç normatiu que canvi real en la pràctica diària, especialment en pimes”.

L’informe considera que l’absentisme “és un fenomen multicasual en què es creuen factors personals, organitzatius i del sistema de salut”. En relació amb este últim punt, afig que “la saturació del sistema públic de salut prolonga baixes i complica la gestió empresarial de l’absentisme”. Així mateix, “l’atenció se centra en l’alta mèdica, no en com es torna ni en com evitar recaigudes, especialment en casos psicosocials”.

Tecnoestrés

Finalment, el document no s’oblida d’analitzar l’impacte de la digitalització en el benestar laboral. És el que es denomina tecnoestrés. Entre altres qüestions, considera que “el problema no és la tecnologia, sinó com es gestionen horaris, objectius, lideratge i canals de comunicació”.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents