Luis Sabater, investigador valencià, sobre l’estudi de càncer de pàncrees: “És un estudi esperançador per a entendre la malaltia”

“Es tracta d’un estudi esperançador i que oferix una aportació molt important per a entendre millor el càncer de pàncrees”. Així qualifica Luis Sabater, coordinador del Grup d’Investigació en Cirurgia General i Digestiva d’Incliva de l’Hospital Clínic de València, l’estudi presentat hui a Madrid per la Fundació Cris Contra el Càncer, el qual, segons l’equip liderat pel doctor Mariano Barbacid, “obri una porta fins ara mai oberta” per a eliminar esta patologia a través de la combinació de tres fàrmacs que ataquen, de manera simultània, tres de les molècules fonamentals de l’oncogén KRAS, que, fins fa poc, es creia intractable.

Malgrat les bones notícies, Sabater es mostra prudent, perquè, a partir d’ara, la investigació haurà de determinar que els estudis preclínics realitzats en ratolins funcionen de la mateixa manera en els éssers humans, perquè no sempre els resultats són coincidents. “La principal aportació de l’estudi és que valida el tractament combinat enfront d’este tumor —ressalta—, però, sobretot, que pot superar la resistència terapèutica que es genera en estos tumors”.

Són dos les principals dificultats a l’hora de tractar el càncer de pàncrees. La primera és que el tractament troba “poca resposta als quimioteràpics convencionals”, explica l’especialista. La segona és que els fàrmacs fan que l’organisme es torne més resistent als tractaments. L’estudi ha observat, justament, que, eliminant “tres dels elements clau de les vies de senyalització del càncer de pàncrees, es pot aconseguir una regressió completa sense generar resistències”. Les molècules inhibides en l’estudi pertanyen a les vies de senyalització del KRAS —motor principal del càncer de pàncrees—, EGFR i STAT3, proteïnes clau implicades en els senyals que desemboquen en estos tumors. Afrontar-los alhora —una aproximació inèdita fins ara— ha sigut la clau d’esta investigació que ha mostrat la seua efectivitat en ratolins.

El càncer més letal

Sabater explica les fases de l’estudi presentat hui. La primera va ser la investigació en animals, genèticament modificats, als quals se’ls va eliminar estos tres nodes de les vies de senyalització, se’ls va generar un tumor de pàncrees i es va observar que el tumor remetia. En segon lloc, la investigació va generar un tumor in vitro, al qual se li van administrar els fàrmacs que contenien els inhibidors d’estes tres molècules. I, finalment, s’ha analitzat l’administració d’este tractament inhibidor en animals als quals se’ls havia generat un tumor de pàncrees.

Cal recordar que el càncer de pàncrees és un dels tumors més agressius i amb menys taxa de supervivència a Espanya; es diagnostiquen prop de 10.300 casos cada any i, després d’un lustre, només seguixen amb vida menys del 10 % dels pacients. A més, els oncòlegs estan observant que es tracta d’una malaltia cada vegada més present en els menors de 50 anys, com publicava fa un any el periòdic Información.

Les claus de l’estudi

Els resultats s’han publicat en una revista científica internacional d’alt impacte —PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences)—, en la qual s’explica que els tumors van desaparéixer completament de tots els models de ratolí, inclosos els PDK (xenoempelts derivats de pacients), als quals se’ls va tractar el càncer de pàncrees generat amb el tractament sense inhibidors. En addició, estos animals continuaven lliures de la malaltia i sense patir efectes adversos després d’estar 200 dies sense rebre el tractament.

“Per primera vegada, hem aconseguit una resposta completa, duradora i amb baixa toxicitat enfront del càncer de pàncrees en models experimentals. Estos resultats indiquen que una estratègia racional de teràpies combinades pot canviar el rumb d’este tumor”, ha assenyalat el doctor Mariano Barbacid.

Suscríbete para seguir leyendo