Tanquem Cofrents impulsa accions per a defendre el tancament de les nuclears enfront del discurs pronuclear

“La veritat és que ens hem posat les piles quan hem sentit les declaracions, per exemple, del president Pérez Llorca”, reconeix Salva Moncayo. Les paraules a les quals fa referència les va dir el cap del Consell en un dels seus primers actes com a mandatari, una visita a la central nuclear de Cofrentes: “És una irresponsabilitat seguir avant amb un tancament programat per a 2030 únicament per qüestions ideològiques”. Davant de la posada en qüestió del calendari acordat entre Govern i empreses per al tancament progressiu de les centrals, Tanquem Cofrents ha presentat la campanya “Allargar les nuclears? No, gràcies”. És, diuen, una qüestió de sentit comú tancar-les. “És una energia rígida i obsoleta que no permet respondre en situacions crítiques”, resumix Moncayo, portaveu de Tanquem Cofrents.

Des de la plataforma detecten un increment del discurs pronuclear que els preocupa i que, creuen, no es pot defendre amb arguments racionals. “Parlen d’autonomia i de poder tindre absoluta independència energètica amb les nuclears, quan depenem de l’urani rus, per exemple, o en gran part rus”, denuncia Moncayo. Critica que veus com la del president aposten ara “per donar suport a una tecnologia que ja està obsoleta i que no té sentit”.

Per això, Tanquem Cofrents plantejarà un semestre d’accions informatives i reivindicatives per a defendre que l’energia nuclear no té cabuda “en un moment de canvi climàtic i d’evolució mundial”. Entre altres coses, el dissabte 7 de febrer organitzaran una formació en Ca Revolta per a posar sobre la taula els “criteris científics” a favor del tancament de les centrals. Així mateix, assegura Moncayo que, en juny, estan dissenyant “una taula tècnica potent, en la qual es posen damunt de la taula arguments contundents que van més enllà de mangarrufes i d’especulacions ideològiques perquè tothom tinga eixe pensament crític”.

Preu i seguretat antiapagades

Perquè, més enllà del convenciment, hi ha arguments científics, però també econòmics, recorda Salva Moncayo. “Econòmicament, no hi ha color entre la producció renovable i la producció nuclear, els nombres són els que són: estem parlant de quasi el doble del preu de producció”, destaca. Eixe fet està darrere, diu, del fet que moltes centrals paren tècnicament, perquè estan fora de mercat. “Hi ha moments en què es perd energia renovable perquè la rigidesa de les nuclears impedix més penetració de les energies netes”, lamenta.

“Cada vegada que les nuclears intervenen en el mercat, el preu puja, i cada vegada que intervenen les renovables, el preu baixa; blanc i en botella”, diu. Així que, des del punt de vista de la competitivitat, però també per tal que les famílies tinguen accés a una energia barata, és ineludible potenciar les renovables, diu Moncayo.

Eixa rigidesa de les renovables també posa en perill l’estabilitat de la xarxa i pot provocar, o almenys no ajuda a evitar, episodis com el de l’apagada de l’abril passat. “Les nuclears, per la seua característica de baixíssima flexibilitat, són capaces de generar una freqüència estable, però no són capaces de gestionar una situació crítica”, denuncia. I això en el marc d’un sistema d’energia cada vegada més complex. “Ja no hi ha només 10, 20 o 30 centrals funcionant, sinó que hi ha moltes microproduccions, fins i tot en l’àmbit domèstic, i això fa que la gestió de la xarxa siga més complicada”, indica Moncayo.

Fem nuclear, el problema sense resoldre

“La meua opinió personal és que fins i tot es podrien avançar els tancaments de les nuclears, perquè ja tenim un sistema suficientment sòlid per a poder anar apagant-les abans del calendari”, suggerix el portaveu de Tanquem Cofrents. Però, afig, “ja que hi ha un calendari pactat entre empreses i Govern”, almenys, hauria de complir-se.

Però, mentres, hi ha un altre calendari que avança sense que es puga detindre: el dels efectes dels residus nuclears, un altre dels arguments en contra de la prolongació de la vida de les centrals per a Tanquem Cofrents. “Tindre centrals nuclears significa que tenim una font d’energia, però també un problema latent verdaderament seriós”, advertix. “M’imagine que, d’ací a 200 anys, quan tot funcione amb energia solar, la gent es preguntarà per què hi ha uns forats en muntanyes a on es guarden coses que maten; fem nuclear generat per la gent del segle XX per al qual no hi ha solució”, afig.

Les macroplantes de renovables: “Sempre serà menys nociu”

En este context, les macroplantes de generació d’energies renovables es presenten, a vegades, com a alternatives, encara que també algunes d’eixes tipologies, com les plantes de biogàs, han generat contestació en les zones afectades, amb manifestacions i mobilitzacions. “Qualsevol intervenció humana en el planeta té costos. Si no volem cap impacte, hauríem de desaparéixer com a espècie”, raona Moncayo.

Però, això sí, creu que s’han de “minimitzar els danys col·laterals, respectar les zones naturals que encara estan verges i intervindre sobretot en zones ja antropitzades”. “Complint la normativa vigent, cal continuar plantejant alternatives com la solar en plantes mitjanes o el biogàs prop de macrogranges que generen moltíssims purins. Pot ser antipàtic tindre-ho prop de casa, però és millor convertir-ho en energia que deixar que es gestione malament”, conclou. En qualsevol cas, diu, “el que és clar és que les renovables són sempre menys nocives que cremar combustibles fòssils i que generar residus radioactius durant milers d’anys”.

Suscríbete para seguir leyendo