Ja hi ha solució urgent per a Pep, el xiquet valencià amb discapacitat i sense classe

“Més val tindre pau que tindre raó”. Així resumix Gloria Doménech el que sent després de la solució que ha previst la Conselleria d’Educació per al seu fill Pep, un xiquet amb la síndrome de Dravet que porta des del 3 de desembre en casa i sense classe per la falta de recursos per tal que un xiquet amb discapacitat puga anar a un col·legi ordinari sense que hi haja un risc per a ell o per als qui l’envolten. Al final, el xiquet anirà a un col·legi d’Educació Especial (CEE), però, en lloc de ser el que designava Conselleria, és el que ha triat la família.

“La conselleria no ens donava solució, més enllà de matricular Pep en un CEE saturat i pendent d’un edifici nou per múltiples deficiències. Podríem barallar per a aconseguir els recursos que Pep necessita per a una educació inclusiva, perquè hi té dret. Però és millor tindre pau que tindre raó, així que, si ha d’anar a un CEE des de ja, que siga el d’Algemesí, perquè és nou i allí tenim xarxa familiar. Això també ens ho van negar, però ens van telefonar dilluns i ens van dir que al final ho tramiten via urgència. Les famílies de xiquets amb discapacitat vivim en una lluita constant i esgotadora. Tant de bo Pep poguera tindre l’educació inclusiva a la qual té dret, però, si no és així, almenys que torne a classe com més prompte millor en un altre centre”, explica la dona.

Charo Escrig, directora general d’Innovació i Inclusió Educativa assenyalava a Levante-EMV : “Des del primer moment que vam conéixer la problemàtica, vam posar a treballar amb la màxima celeritat possible la inspecció i la direcció territorial per a satisfer les necessitats de l’alumne”.

Aules UECO i recursos pendents

La família va barallar per matricular Pep en el mateix col·legi que la seua germana bessona. “Tenia tota la vida per a anar a un centre d’Educació Especial (CEE) i vam valorar de manera positiva que anara al mateix col·legi que la seua germana, perquè encara és xicotet i l’educació inclusiva sí que ens va funcionar en l’etapa d’Infantil”, explica la mare. No obstant això, els recursos són la clau de l’educació inclusiva i a la Comunitat Valenciana fan aigües. De fet, el col·legi al qual anava, malgrat tindre aula UECO (és a dir, un espai inclusiu dins del col·legi per a alumnat amb necessitats educatives especials que requerixen suport intens), no complia els paràmetres per a garantir la seguretat de Pep. Faltava personal especialitzat i adaptar les instal·lacions.

La Comunitat Valenciana compta amb un total de 344 aules UECO, de les quals 244 són d’Educació Infantil i Primària i 100 de Secundària. No obstant això, les queixes dels qui treballen en estes aules es repetix: falten docents, se sobrepassen les ràtios i el material està obsolet. “Al final entenem que l’educació inclusiva no és una realitat per a Pep ni ho pot ser. Per això hem optat per buscar la millor solució per al nostre fill, encara que continuem pensant que patix una discriminació, perquè no podem aconseguir que opte a allò a què té dret, amb totes les garanties possibles”, afirma la família.

Canvi d’escolarització sense beca de transport

Per això, els pares de Pep ja han firmat dos documents: el canvi d’escolarització i la renúncia a la beca de transport. “Ens han recalcat que anar al col·legi d’Algemesí implica que no tindrà beca de transport i no podem ni sol·licitar ni exigir una línia d’autobús o ajuda similar. Bé, ens arreglarem. En eixe municipi viu la família del meu marit i qui té un fill amb discapacitat sap de sobres la importància de la xarxa familiar. Esperem que Pep s’incorpore al seu nou col·legi com més prompte millor perquè necessita una rutina i anar a classe”, conclou Gloria.

Suscríbete para seguir leyendo