UGT denuncia que els docents valencians perden part del seu sou a partir del tercer mes de baixa mèdica

Per als milers de docents valencians adscrits a Muface, caure malalt durant més de tres mesos suposa un “castic salarial”. A partir del dia 91 d’una incapacitat temporal (IT), el sou patix una reducció, una situació que el sindicat UGT qualifica de “maltractament institucional” i que posa en relleu una desigualtat territorial creixent respecte a altres comunitats autònomes.

El problema radica en la gestió de les llicències per malaltia. Durant els primers 90 dies de baixa, l’Administració autonòmica es fa càrrec de la totalitat de les retribucions del docent. No obstant això, a partir del quart mes, el funcionari deixa de percebre el seu salari de la nòmina ordinària i passa a cobrar un subsidi directament de MUFACE. En este traspàs desapareix el complement que garantix el 100 % dels conceptes retributius, la qual cosa es traduïx en una pèrdua de poder adquisitiu que pot oscil·lar entre els 300 i els 600 euros mensuals, segons el cos i l’antiguitat.

Des del sindicat expliquen que, encara que el marc estatal de MUFACE és comú, les comunitats autònomes tenen la competència de subscriure acords per a complementar eixe subsidi fins a assolir la totalitat del salari. “És una qüestió de voluntat política i de prioritats pressupostàries”, assenyalen des del sindicat.

Greuge comparatiu entre autonomies

La denúncia d’UGT no només se centra en la pèrdua econòmica, sinó en el greuge que suposa respecte a altres territoris. Comunitats com Catalunya, Andalusia, Múrcia o Castella-la Manxa ja han subscrit acords per a garantir que els seus docents perceben el salari íntegre durant tota la duració de la baixa mèdica a l’assumir l’administració regional la diferència econòmica.

Des del sindicat subratllen que la Comunitat Valenciana se situa a la cua en protecció social docent. “És inadmissible que una malaltia o un accident acaben convertint-se en una retallada salarial”, denuncien fonts sindicals, que exigixen que la Conselleria d’Educació assumisca la diferència del subsidi. Esta situació afecta especialment docents amb malalties cròniques o processos oncològics, que veuen com la seua vulnerabilitat física es veu agreujada per una reducció d’ingressos en el moment en què més gastos mèdics poden afrontar.

Un acord congelat des de 2007

El conflicte per les baixes de MUFACE és només una part d’una paràlisi negociadora més àmplia. El professorat de l’escola pública valenciana treballa sota el marc d’un acord sociolaboral i retributiu que data de l’any 2007. Són ja 19 anys sense una actualització profunda de les condicions laborals del col·lectiu.

Les demandes que UGT ha tornat a posar sobre la taula inclouen no només el blindatge del 100 % del sou, sinó també l’actualització de complements com les tutories, el bilingüisme i els sexennis. El col·lectiu reclama una equiparació retributiva real amb la resta de l’Estat i argumenta que el cost de la vida a la Comunitat Valenciana ha crescut de manera exponencial mentres que els complements autonòmics romanen ancorats en fórmules de fa dos dècades.

L’escenari de les mobilitzacions

La paciència del sector sembla haver arribat a un punt d’inflexió. Després d’observar com l’Administració ha resolt recentment les demandes d’altres cossos, com la Inspecció Educativa o el professorat de Religió, el sentiment de greuge entre els docents de l’escola pública ha augmentat.

La Conselleria d’Educació, per la seua banda, manté una posició de cautela i al·ludix a la necessitat d’estudiar l’impacte pressupostari de qualsevol nova mesura retributiva en un context d’infrafinançament autonòmic. No obstant això, per als representants dels treballadors, este argument perd força després de quasi dos dècades sense renovar l’acord marc.

Suscríbete para seguir leyendo