Compromís encén el debat del candidat a any i mig de les eleccions

En el món polític es diu sempre (entre la justificació i l’excusa) que una enquesta és una fotografia fixa d’un moment, i en la que ha encarregat Compromís (publicada este dilluns per Levante-EMV), més enllà de dades d’estimació electoral que han insuflat ànims en la coalició, la instantània mostra la inauguració del debat de qui serà el candidat de la Generalitat per a les eleccions que, com a màxim, se celebraran d’ací a any i mig, una imatge en la qual apareixen dos rostres somrients d’acord amb les bones valoracions que la coalició diu que han obtingut: Joan Baldoví i Mónica Oltra.

Baldoví i Oltra, en situacions molt distintes, són els dos polítics que, segons l’estudi demoscòpic dels valencianistes, major grau de coneixement tenen en la ciutadania (Oltra uns punts per damunt de Baldoví) i millor nota obtenen (Baldoví unes dècimes més que Oltra). Però només la pregunta en el sondeig per part de Compromís sobre dos dels seus referents, els dos únics de la coalició pels quals ha qüestionat (o almenys informat) i la comparació tant amb els dirigents de PP, PSPV i Vox com entre si, ha agitat la formació i ha reobert el debat sobre la candidatura de maig de 2027 (o quan siguen) en l’intent de recuperar el Consell.

“Quan toque, regarem”, va assenyalar este dimecres el portaveu de Compromís-Sumar en el Congrés, Alberto Ibáñez, parafrasejant una de les afirmacions més habituals de Baldoví. “No estem en el qui”, va afegir en una manera d’allunyar el debat, encara que sense deixar de lloar a Oltra: “És una sort que una persona que va ser apartada de manera injusta fa quatre anys continue sent la més coneguda”, va indicar, al mateix temps que també va insistir en la “sort” de comptar amb Baldoví i “lideratges plurals”.

Va ser la manera amb la qual Ibáñez, coportaveu d’Iniciativa, la pota ecosocialista de Compromís i partit al qual pertany (i va fundar) l’exvicepresidenta, va evitar tancar la porta al fet que un hipotètic retorn d’Oltra (que encara no ha confirmat) poguera portar-la de nou al capdavant de la llista de la coalició. Per a este, però, el favorit continua sent l’actual síndic en les Corts. Només va caldre escoltar, immediatament després, MJ Calabuig, diputada en les Corts i de Més, el partit de Baldoví, que va destacar que les dades, en referència a l’enquesta, “no sorprenen”, vista la “capacitat de lideratge” del portaveu parlamentari i com la gent el veu com a “candidat”.

Les dos declaracions, emeses des del mateix faristol, són la mostra de dos sensibilitats dins dels sempre fràgils equilibris interns, sobretot quan afecta a qui ocupa els principals càrrecs. En este sentit, i malgrat que la situació orgànica estava més calmada després d’un estiu complicat, l’enquesta ha tornat a agitar la formació. És més, hi ha qui ha vist en la divulgació del sondeig un missatge més a la interna que a l’externa per a aplanar el camí a Baldoví per a repetir com a candidat.

Moviments interns

És el cas de l’exsenador Carles Mulet, pròxim a Oltra i enfrontat amb Més després de substituir-lo en el seu moment per Enric Morera, que va manifestar el seu enuig en xarxes socials. “Fer una ‘enquesta’ a la carta per a justificar el que no té justificació. Patètic. Massa fantasia. Autoenganyeu-vos si voleu”, va assenyalar en X, amb la imatge dels resultats de l’enquesta tant de Baldoví com d’Oltra.

En estos es veu que el ja candidat en 2023 té millor valoració global que Oltra, un 5 enfront d’un 4,3, i també està per damunt de la resta de dirigents de PP (Juanfran Pérez Llorca, amb un 4,1), PSPV (Diana Morant, amb un 4,2) i Vox (José María Llanos, amb un 3,8). Baldoví, a més, seria també més valorat per l’electorat frontissa que suposen els socialistes, a qui més possibilitat té d’atraure. Oltra, per la seua banda, és la més coneguda, amb un 77 %, tot i que fa quatre anys que està fora de la primera línia, la qual cosa parla del seu potencial.

La queixa de Mulet no va ser l’únic incendi que se li va obrir este dimecres a Compromís. Dos regidors a Borriana, Jorge Alarcón i Carla Gascó, van sol·licitar formalment deixar la coalició i passar al grup de no adscrits. Per a això van al·legar “discrepàncies ideològiques i de coherència valencianista”, especialment sobre l’exigència de responsabilitats en la dana, a més de recriminar que la coalició havia sigut més dura amb el Consell de Carlos Mazón que amb el Govern central. Com a resposta, Ibáñez va replicar que li agradaria que qualsevol persona valencianista “respectara” l’Estatut i va recalcar que, en este cas, les competències en matèria d’emergències són “exclusives” de la Generalitat.

Suscríbete para seguir leyendo