Aragó colpeja l’“efecte ministra” de Morant i recorda al PPCV el seu lligam a Vox

Diana Morant va assegurar divendres que se sentia “identificada” amb Pilar Alegría, però va remarcar que els resultats d’Aragó no serien “extrapolables” en clau valenciana. “Cada territori vota els seus candidats”, va afegir 48 hores abans de la cita amb les urnes com a manera de posar la bena a una ferida que este dilluns es mostra sagnant no només per als socialistes aragonesos sinó també per al PSPV. És el pitjor parat en una extrapolació de resultats, en els quals l’únic motiu d’alleujament és l’evidència que el PP seguix cada vegada més dependent d’un Vox en auge. No obstant això, malgrat el colp, en l’esquerra agiten l’“excepció valenciana” per a mantindre un cert optimisme.

Cada elecció és un món i cada autonomia té les seues circumstàncies pròpies, això és evident. Però les dinàmiques són les que són i Aragó, després d’Extremadura, torna a pintar un panorama d’enfonsament del PSOE, un PP consolidat en la primera força encara que amb estancament i un Vox en auge que s’ha tornat cada vegada més imprescindible perquè els populars puguen amarrar els seus governs. D’això, en realitat, el PPCV ja té experiència en els últims mesos, davant de la seua debilitat després de la dana.

En eixe còctel, a Aragó, considerada l’Ohio espanyol per la seua manera de marcar les tendències estatals, hi ha un ingredient que té especial sabor valencià: ha sigut la primera prova de l’estratègia de Pedro Sánchez de situar els seus ministres al capdavant de candidatures autonòmiques. I l’“efecte ministra” ha resultat, més aïna, creu. Alegría, exportaveu de l’executiu central, ha igualat el pitjor resultat històric dels socialistes a Aragó, el de 2015, en un context molt diferent, perquè, en aquella ocasió, l’esquerra alternativa estava en auge.

La patacada no ha sigut al nivell d’Extremadura, però ha quedat palés que no va ser exclusivament un problema de candidat. L’exministra, lluny d’una gran mobilització assumint en primera persona la representació del Govern i de Sánchez, ha quedat més prop de Vox que de disputar la victòria al PP, un clar avís a Morant, que va ser la primera a compatibilitzar la cartera ministerial amb les responsabilitats en una federació socialista, fa dos anys, una diferència respecte a Alegría, de qui recordaven a Ferraz que no havia tingut temps de consolidar-se.

No obstant això, en el PSPV eviten extrapolar uns resultats que admeten que són dolents. És més, lluny del descoratjament, el síndic dels socialistes, José Muñoz, ha assegurat que ací la situació “és diferent”. “La dana ha suposat una ferida emocional molt gran” amb les autoritats autonòmiques, ha insistit. Per a prova, el botó que a la Comunitat Valenciana populars i Vox no es van atrevir a convocar eleccions davant de la substitució de Mazón. “Mantenim l’aposta, i la redoblem. Si el PP està tan segur que té totes les possibilitats de governar, per què no anem a eleccions? Perquè ací hi ha possibilitat de canvi”, ha sentenciat.

Problemes PP

A més de reivindicar l’escenari distint, en les files socialistes apunten a la palla en l’ull del PP davant de l’auge de Vox, un advertiment també per als populars de la Comunitat Valenciana. L’oasi de la majoria absoluta sembla més aïna un miratge i este diumenge Aragó, com Extremadura el mes de desembre, els suposa un recordatori del fet que depenen d’un Vox crescut, cosa que en les Corts s’ha notat clarament en l’últim any davant de la debilitat per la dana, primer amb Carlos Mazón i després per a lligar el relleu per Juanfran Pérez Llorca.

El hui president, qui sap si candidat en el futur, ha pogut veure com el pas per les urnes no ha fet més que fer els seus homòlegs més dependents de Vox, la qual cosa desincentiva qualsevol avançament. Vox ha endurit encara més les peticions en estes autonomies que Llorca sí que va acceptar per a la seua investidura. Falta veure si eixa confrontació en altres territoris, amb dos eleccions encara per davant, s’extrapola a les Corts i els Vox complica la vida al Consell amb els pressupostos per a 2026, encara sense presentar.

Ànim en l’esquerra alternativa

L’apel·lació a una situació diferent de la d’Aragó també l’ha agitada Compromís. El seu síndic, Joan Baldoví, ha reiterat que el territori valencià “és una excepció”. “Ací no hi ha hagut eleccions perquè hi ha una possibilitat certa de canvi”, ha indicat. I malgrat assenyalar que els resultats aragonesos són una “mala notícia”, perquè el PP està “encara més en mans de l’extrema dreta”, Baldoví ha apuntat a una notícia “esperançadora”: la Chunta Aragonesista.

La Cha ha duplicat representació (de 3 a 6) i dona un indici d’esperança als valencianistes que la caiguda socialista pot tindre refugi en aquelles formacions progressistes vinculades al territori. “Les opcions polítiques arrelades al territori tenen molt a dir enfront de la confrontació de l’extrema dreta, ha indicat Baldoví. No obstant això, els resultats aragonesos, malgrat la distància que li vulguen posar en l’esquerra valenciana, també suposen dos avisos que podrien fer arrufar les celles.

El primer, que amb la dispersió de l’esquerra, la barrera electoral valenciana penalitza més que l’aragonesa: per exemple, IU-Sumar s’hauria quedat sense escó en les Corts, com ha ocorregut amb Podemos. El segon, que sense un PSPV fort no hi ha bolcada possible a la majoria de la dreta, que no deixa de menjar terreny percentual i marcar xifres rècord. I això malgrat tots els dubtes que ha generat, ja ho assenyalava l’enquesta de Compromís. Falta veure si la dana (o escàndols com el de les VPP d’Alacant) convertixen la Comunitat Valenciana en una “excepció” o si Aragó exercix novament d’Ohio.

Suscríbete para seguir leyendo