Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

La llista d’espera de dependència: 258 valencians moren cada mes sense rebre ajuda

A la Comunitat Valenciana hi ha 28.847 persones en llista d’espera, la qual cosa posiciona la valenciana com la tercera autonomia amb més persones pendents de ser ateses pel sistema

Moltes famílies esperen que es resolguen els seus expedients de dependència

Moltes famílies esperen que es resolguen els seus expedients de dependència / Levante-EMV

Mónica Ros

Mónica Ros

València

La llista d’espera de la dependència és el taló d’Aquil·les del sistema, ja que la conformen persones que necessiten una ajuda que no arriba. En eixa llista d’espera es troba tot aquell que ha presentat una sol·licitud (independentment de l’estat de l’expedient), segons les dades de l’Observatori de la Dependència, que publica de manera periòdica l’Associació de Directors i Gerents de Servicis Socials amb dades de l’Imserso, que és la dada oficial del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda. En l’últim informe de l’Observatori, a la Comunitat Valenciana hi ha 28.847 persones en llista d’espera (en data 31 de desembre de 2025), la qual cosa posiciona la valenciana com la tercera autonomia amb més persones pendents de rebre l’ajuda.

Per normativa, el termini màxim per a resoldre un expedient se situa en sis mesos (180 dies). No obstant això, a la Comunitat Valenciana, eixe temps quasi es duplica, ja que l’informe registra un temps mitjà d’espera de 300 dies, fet que obliga les persones dependents i les seues famílies a esperar mínim 10 mesos des que se sol·licita la prestació fins que es resol l’expedient. I ací arriba la pitjor dada: cada mes, més de 258 valencians moren esperant l’ajuda. “Quasi dos de cada tres persones van morir en estes quatre comunitats: Catalunya (9.116), Andalusia (6.995), Comunitat Valenciana (3.103) i Canàries (2.202)”, assenyala l’informe.

Finançament estatal al 50 %, l’assignatura pendent

Des de l’Observatori aplaudixen reivindicacions com la del Consell (de la mà de Susana Camarero quan estava al capdavant de Servicis Socials, i d’Elena Albalat com a actual consellera) a l’exigir el finançament estatal del 50%, tal com marca la llei. “El Govern de Sánchez deu a la Comunitat Valenciana 400 milions de la dependència”, va assegurar Albalat després de jurar el càrrec. Ara bé, en l’informe destaca que l’origen del dèficit de finançament estatal es va produir entre 2011 i 2014, amb un govern presidit per Mariano Rajoy, “que va retallar en 4.000 milions d’euros el finançament a la dependència”. “Ha calgut esperar fins a 2021 perquè l’Estat posara en marxa un pla de xoc (2021, 2022 i 2023), el qual va augmentar el finançament fins al 27,1 % en 2024, un percentatge encara molt allunyat del 50 % que marca la normativa.

El sistema de la dependència avança a mig gas, ja que, tot i que cada vegada el sistema atén més persones, el ritme és “clarament insuficient per a absorbir la demanda de valoracions i atencions”. I arriben els retards, que, després de 18 anys d’implementació de la llei, l’Observatori emmarca en dos motius: les retallades i el disseny d’una ajuda amb massa entramat burocràtic. Així, les llistes d’espera es generen per “les successives retallades patides en el finançament de la llei (encara vigents) que van afectar gravíssimament l’etapa de desplegament i que van generar enormes bosses de desatenció gràcies a la simple però execrable via de no resoldre els procediments per part de les administracions” i per l’“absurd i tempestuós entramat burocràtic creat per les diferents administracions, que, lluny de garantir l’exercici dels drets de la ciutadania, es convertix en una trampa mortal per a l’accés al gaudi de prestacions i servicis. La majoria de comunitats autònomes establixen dos procediments administratius encadenats (resolució del grau de dependència i resolució de prestació o servici que gaudirà la persona). Moltes vegades, quan arriben tals resolucions, la situació de la persona ha canviat tant que cal tornar a començar revisant el seu grau o les seues prestacions”, indica l’informe.

Per tal de reduir les llistes d’espera, el Govern va dissenyar un pla de xoc per a la dependència que, no obstant això, “no ha complit els objectius esperats, a causa d’una paralització en l’augment d’inversió per a la dependència en 2024 i 2025”.

Procediments llargs i complexos

“La interminable dilació de molts procediments té com a conseqüència que moltes persones isquen de la llista d’espera per defunció sense haver rebut les prestacions o els servicis als quals tenien dret. La ‘llista d’espera’ s’inicia en el moment en què una persona sol·licita una valoració de grau de dependència, moment en el qual es desencadena un conjunt de procediments complexos que comprenen si més no: una revisió de documentació i informes; la valoració de cada persona en el seu entorn per equips tècnics aplicant un barem; l’emissió de proposta de resolució; una resolució administrativa del grau de dependència; un tràmit d’audiència amb la persona interessada per a elaborar el projecte individual d’atenció (PIA) en funció de les seues necessitats i preferències; els càlculs econòmics de renda i patrimoni per a determinar copagaments o descomptes en les prestacions; la resolució del PIA i, finalment, un lliurament de servicis que, en no poques ocasions, com que són prestats per altres administracions (administracions locals), comporten noves resolucions administratives que alentixen els procediments”, expliquen des de l’Observatori, que afig que més del 70 % de les persones que estan en llista d’espera estan en cinc comunitats: Catalunya (83.951 persones), Andalusia (44.284 persones), Comunitat Valenciana (27.639 persones), Canàries (24.744) i Múrcia (16.502).

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents