Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Urbanisme

L’acord entre Paterna i Defensa inclou la cessió de 40.000 m² de pinada per a ús públic i edificis patrimonials

L’acord entre l’Ajuntament i Defensa inclou la cessió anticipada d’una pinada de 40.245 metres quadrats per a ús públic i la reutilització d’edificis amb valor patrimonial com la denominada “Caserna d’Artillers”

Zona de la caserna militar amb massa arbòria a on es preveu el desenrotllament urbanístic

Zona de la caserna militar amb massa arbòria a on es preveu el desenrotllament urbanístic / Levante-EMV

Cèsar Garcia Aleixandre

Cèsar Garcia Aleixandre

Paterna

L’Ajuntament de Paterna i el Ministeri de Defensa ultimen el conveni que ha de desbloquejar la gran transformació dels terrenys del quarter Daoiz i Velarde, una operació urbanística llargament perseguida pel municipi i, especialment, pels barris de l’entorn. Sobretot, Campament. L’acord, segons la proposta de conveni que avança el consistori, pivota sobre tres eixos: vivenda assequible, una gran zona verda d’ús ciutadà i la incorporació de dotacions públiques amb l’obtenció d’edificis com la denominada “Caserna d’Artillers”.

Tal com va informar Levante-EMV fa unes setmanes, la negociació actual planteja que el 100 % de l’edificabilitat residencial es destine a vivenda de protecció pública (VPP), amb 292.234,11 m² i al voltant de 2.000 vivendes, amb el focus posat en jóvens, famílies i rendes mitjanes i baixes.

40.000 metres de zona verda

A més, el conveni preveu una cessió anticipada i gratuïta perquè la pinada del sud-oest passe a ser zona verda pública des de l’inici, amb una superfície prevista de 40.245 metres quadrats.

En paral·lel, el document incorpora cessions d’ús per a equipaments —inclosa la denominada “Caserna d’Artillers”— i la posada a la disposició del viari perimetral ja urbanitzat (25.402,44 m²), a més de preveure la reutilització d’edificis amb valor patrimonial. L’àmbit total és aproximadament de 389.645,48 m², hui definits com a dotacional militar.

L’alcalde, Juan Antonio Sagredo, va especificar que la caserna ocupa el 20 % del sòl del nucli urbà en unes instal·lacions militars que estan infrautilitzades, per la qual cosa és un sòl valuós per al desenrotllament de la ciutat si fructifica, finalment, la negociació.

De les reivindicacions veïnals al protocol de 2019

L’operació que ara pot entrar en la seua fase decisiva no és nova: Paterna fa anys que tracta d’obrir en la ciutat part del sòl militar. Ja a finals de la dècada de 2000 s’arreplegaven reivindicacions polítiques i veïnals per a destinar els terrenys a dotacions i espais oberts, especialment per a Campament i barris pròxims.

Amb Lorenzo Agustí en l’alcaldia (PP), la relació institucional amb el quarter va ser constant —en 2010, per exemple, l’alcalde va participar en actes oficials en Daoiz i Velarde—, mentres el debat sobre l’encaix urbà del recinte continuava viu. El salt polític es va produir el març de 2015, quan el ple va aprovar per unanimitat continuar les negociacions amb l’Invied i el Ministeri per a obtindre edificis i instal·lacions com a dotació pública.

Ja amb el socialista Sagredo (PSPV) al capdavant, l’Ajuntament va firmar, l’abril de 2019, un protocol amb la ministra Margarita Robles que el consistori mateix va presentar com a “cessió històrica” després de quatre anys de negociacions, fet que obria el camí per a ordenar urbanísticament l’àmbit.

Anys després, en 2022, eixa senda va tindre fites concretes, com la cessió d’un primer edifici —l’antiga residència d’oficials— per a projectes municipals. La previsió era instal·lar el primer edifici del futur Campus per a la Innovació i el desenrotllament de la Formació Professional en Ciberseguretat i Biotecnologia que va anunciar Sagredo per a la ciutat.

L’antecedent de Borruey

Prèviament, el desembre de 2003, el llavors alcalde Francisco Borruey firmava amb Defensa la compra, per huit milions d’euros, de 165.000 metres de terreny militar urbanitzable darrere del col·legi Jaume I. Durant aquelles converses, el dirigent paterner va posar sobre la taula ampliar l’operació: 625.000 metres del camp de tir en la Mola i els 390.000 metres de les instal·lacions del quarter Daoiz i Velarde. Llavors, no va haver-hi fumata blanca.

Què canvia ara?

La diferència de la negociació actual és l’enfocament social del desenrotllament —VPP al 100 %— i la voluntat de generar “retorn immediat” amb l’obertura primerenca de la pinada com a parc, a més de blindar sòl per a equipaments. El conveni, a més, ha d’encaixar amb la presència del regiment NBQ en el quarter, que l’Exèrcit mateix situa en Daoiz i Velarde. Si es materialitza tota l’operació, caldria traslladar-lo.

La firma de l’acord —si culmina— obrirà el tràmit urbanístic per a incorporar el sòl al planejament municipal i concretar calendari, fases i inversions, amb un impacte directe en vivenda pública i zones verdes en una de les bosses de sòl més estratègiques del nucli urbà. “Amb la modificació del planejament es planteja un sector de sòl urbà de destinació residencial, compatible amb terciari, dotacions i zones verdes, amb criteris de creixement ordenat i sostenible”, assenyalen des del consistori.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents