“Si continua així, la RACV està abocada a l’extinció i no volem ser còmplices de la seua gradual decadència”

Tot va començar fa quasi nou anys amb una declaració en la qual els degans de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) apostaven per normalitzar les relacions i la “cooperació efectiva”. Aquell text va suposar un brindis a favor de la “pau lingüística” i de “superar conflictes (...) que no han beneficiat l’ús social del valencià”. L’acord va ser ratificat per 12 vots a favor, tres abstencions i ni un sol no en el costat de l’AVL, llavors presidida per Ramon Ferrer. En l’entitat partidària de les secessionistes Normes del Puig va resultar bastant més complicat tirar avant la declaració. El seu promotor, el llavors degà Federico Martínez Roda, va haver de fer ús del seu vot de qualitat per a trencar l’empat a 16 en la junta general que va validar el pont bastit amb la institució que és autoritat en matèria de normativa lingüística del valencià.

Era solament la primera batalla d’un conflicte dirimit de portes cap endins de la RACV, en els tribunals i, a vegades, en públic. I l’últim capítol del qual ha sigut la decisió de la Junta de Govern d’expedientar tres exponents del sector aperturista —Martínez Roda, Francisco García García i José Luis Medina García— als quals vol privar de la seua condició d’acadèmics de número, al donar-los per dimitits després de huit anys de no assistir a les reunions. Els afectats, per la seua banda, entenen que es tracta d’una expulsió en tota regla. Tampoc els preocupa. De fet, la decisió d’apartar-se respon a la seua voluntat de no “ser còmplices” del gir essencialista adoptat pel successor de Martínez Roda, José Luis Manglano, en 2019, i corroborat per l’actual degà, Luis Miguel Romero Villafranca. Amb motiu de la primera prevenció d’“expulsió”, fa ara un any, Martínez Roda va remetre una carta al degà, Luis Miguel Romero Villafranca, amb dures crítiques al que considera una involució en la RACV. Criteri que ara manté i corrobora.

“La ficció que l’AVL es dissoldrà”

“Si continua així, la RACV està abocada a la seua extinció; per això el grup d’acadèmics absents no podem incorporar-nos de nou. No volem ser còmplices del gran error estratègic que conduïx a la seua gradual decadència i al seu irreparable desprestigi”, denuncia Martínez Roda. Des del sector partidari de la col·laboració amb l’AVL i la universitat, acusen l’actual Junta de Govern d’“arrogància” en les seues crítiques al “món acadèmic”.

L’exdegà i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Catòlica de València entén que una acadèmia (per la RACV) “no pot estar censurant permanentment una acadèmia diferent, amb independència de com es creara”, en al·lusió a l’AVL. Critica, així mateix, que des de la institució nascuda en 1915 s’advoque perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “siga privada de finançament”. Des del sector crític amb l’actual Junta es considera que Romero Villafranca i la resta de la directiva, igual que la que els va precedir, vindrien a viure en una realitat paral·lela quant a la seua percepció de l’AVL. “La Real Acadèmia de Cultura Valenciana hauria d’oblidar la ficció que algun dia es dissoldrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, rebaten. I afigen: “Sobre esta ficció es treballa i els errors se succeïxen. Errors que no poden tindre l’aval dels acadèmics que fa anys que no entren en l’edifici de la RACV”.

Sobren essències, falten poetes

En la seua missiva, Martínez Roda confessa que té “poques esperances, encara que m’agradaria que l’actual Junta de Govern deixara de creure’s que representen ‘l’essència del valencià’, tot i que la seua influència en la cultura valenciana solament arriba al carrer del costat”. A on, per cert, afig, “també són molt donats a creure’s depositaris del valencià”. I en eixes circumstàncies, “cada vegada tenen més problemes per a portar a terme els seus Jocs Florals, per falta de participants”. “Quins poetes queden després de la mort d’Anfós Ramón i Pere Delmonte?”, es pregunta Martínez Roda.

En la carta enviada per l’exdegà a l’actual màxim responsable de la RACV, el primer acusa el segon de mancar de legitimitat. “El seu nomenament està dins de la llei, però la seua falta de legitimitat deriva del que va succeir després de les eleccions a degà en 2019”. Les que va guanyar José Luis Manglano per tot just dos vots. Aquella declaració per la pau lingüística que va dividir la RACV en dos mitats al 50 % va acabar en els tribunals. El sector partidari d’atrinxerar la RACV va presentar un contenciós administratiu contra l’aprovació en junta general. La sentència va ser favorable als recurrents, si bé Martínez Roda entén que continua vigent eixe acord, perquè, encara que no valga l’aprovació de l’assemblea, no ha sigut revocada en la junta de govern.

“Cobrament en espècie”

L’advocat dels qui van acudir a la via jurídica va ser Romero Villafranca. “No va cobrar res, no va cobrar en diners, però sí en espècie”, denuncia Martínez Roda. Poc després d’arribar Manglano al deganat, el gener de 2019 (…), Luis Miguel Romero Villafranca va ser triat acadèmic de número”. I ací va començar l’“exclusió” del sector que va perdre aquelles eleccions, el que va apadrinar la declaració conjunta amb l’AVL.

L’única solució al conflicte, defenen els aperturistes, passaria per la “tornada a l’esperit de la declaració conjunta de 2016”. “Pot ser el camí de la regeneració de la RACV, regeneració que tindria al seu costat els 40 acadèmics i d’esta manera, l’actual degà, Luis Miguel Romero Villafranca, atenuaria la seua falta de legitimitat de base amb una legitimitat en l’acció del càrrec que l’honraria”, conclou la carta.

Suscríbete para seguir leyendo