Qui és Francesc Almela i Vives, l’Escriptor de l’Any de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dedicarà l’any 2026 a la figura de Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 1901-València, 1967), un dels noms fonamentals de la denominada “generació de 1930” i una personalitat decisiva en el ressorgiment de la literatura en valencià durant el convuls segle XX.

Amb esta distinció, la institució reconeix un autor que, en paraules d’Àngel Calpe, president de la comissió per a triar l’Escriptor de l’Any, “va tractar de tocar tots els gèneres per la voluntat de contribuir de primera mà al ressorgiment de la literatura en llengua pròpia i de la cultura valenciana”, encara que és recordat sobretot per la seua producció poètica.

A més de la poesia, va cultivar el teatre, l’assaig, la investigació històrica i la crítica cultural. La seua obra poètica es va iniciar amb L’espill a trossos (1928) i va continuar amb Joujou (1933), llibres que destaquen per un estil clar i una ironia que l’allunyaven del sentimentalisme dels seus contemporanis.

En l’àmbit teatral va intentar renovar l’escena valenciana amb obres com L’Antigor (1931). També va desenrotllar una labor de traducció, com la versió al valencià de Lenin: escenes de la revolució russa, de Josep Bolea, un treball que li va comportar problemes després del final de la Guerra Civil.

Compromés amb la normalització lingüística, va participar activament en l’acord ortogràfic de 1932 i va contribuir amb els seus escrits a consolidar un valencià culte i un estàndard modern.

De la creació literària a l’erudició

La Guerra Civil va marcar un punt d’inflexió en la seua trajectòria. Després d’un procés de depuració professional, va anar abandonant progressivament la creació literària per a centrar-se en la investigació i l’erudició. En 1941 va obrir la Llibreria Valenciana, que es va convertir en un referent per a la bibliofília i des de la qual va arribar a catalogar més de 22.000 referències bibliogràfiques.

Durant esta etapa va publicar estudis fonamentals per a la historiografia local, com El Llibre del Mustaçaf (1948) o Les riades del Túria (1957). Així mateix, va dirigir revistes com Valencia Atracción i la publicació Bona Gent. El seu prestigi intel·lectual li va valdre el nomenament com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola (1949), de l’Acadèmia de la Història (1954) i de la de Bones Lletres de Barcelona, entre altres institucions.

En la seua maduresa va rebre reconeixements de gran rellevància institucional, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València en 1963 i el títol de fill adoptiu en 1966. No obstant això, esta etapa també va estar marcada per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, manifestant una posició crítica enfront de les tesis de Joan Fuster després de la publicació d’El País Valenciano en 1962.

L’Any Almela i Vives

L’AVL prepara un ampli programa d’activitats per a difondre la seua vida i obra. L’Ajuntament de Vinaròs acollirà la inauguració de l’exposició itinerant “Francesc Almela i Vives. Les paraules li obriren finestres al món”, comissariada per l’acadèmic Josep Palomero i Carlos Miguel Muñoz. La mostra recorrerà la Comunitat Valenciana i tindrà una exposició fixa a València, en el Museu d’Etnologia, l’últim trimestre de l’any.

A més, la institució publicarà una miscel·lània d’estudis en coedició amb la Institució Alfons el Magnànim; un còmic sobre l’autor dins de la col·lecció Gràfica, amb guió de Palomero i Muñoz i il·lustracions de Daniel Olmo; i una guia didàctica electrònica de 60 pàgines dirigida a l’alumnat de Secundària i Batxillerat.

En col·laboració amb la Diputació de València, es reeditarà la seua Obra poètica, prologada per Josep Ballester. També veurà la llum una selecció del seu epistolari —1.431 cartes datades entre 1927 i 1966— i es crearà un portal específic sobre l’autor en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Per a l’AVL, la figura d’Almela i Vives “exemplifica com poques el trànsit d’un intel·lectual valencianista a través del convuls segle XX” i oferix una oportunitat per a revisitar un període decisiu de la vida cultural valenciana, les conseqüències de la qual encara perduren. Amb este homenatge, la institució reivindica un creador total que va fer de la literatura i la cultura valencianes l’eix central del seu compromís intel·lectual.

Suscríbete para seguir leyendo