D’alerta per sequera a obrir els embassaments en només dos anys: l’efecte de la suma de danes i borrasques

L’embassament de Contreras va començar dimecres a desembassar aigua, al 73 % de capacitat, com a mesura preventiva davant de l’arribada notable d’aigua provinent del cabal del Xúquer, i la crescuda en les capçaleres va elevar a nivell roig el risc al seu pas per Conca al superar els 200 metres cúbics per segon i davant de les previsibles pluges d’este cap de setmana amb l’arribada de la borrasca Nils. Ahir, dijous, s’extreia aigua a un ritme de huit metres cúbics per segon, i s’espera que hui s’eleve fins als 15 m³/s, segons la informació difosa per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). La mesura podria replicar-se en altres embassaments en els pròxims dies. L’entitat està valorant l’obertura de comportes també de l’embassament d’Alarcón, al qual arriben les aigües que passen per Conca, i del Arquillo, este últim en la conca del riu Túria, així com augmentar els volums de desembassament en Contreras, amb avís previ a les autoritats competents.

La situació contrasta amb la de fa dos anys, durant l’estiu de 2024, quan fins a quatre zones de la CHX estaven en emergència per sequera, les del Maestrat, el Palància, la Marina Alta i la Baixa; i tres més estaven en nivell d’alerta, les de Millars-Castelló, el Serpis i el Vinalopó. És cert que, llavors, les conques centrals de la Confederació es trobaven en nivells òptims a causa de les intenses pluges de la primavera de l’any 2022. El conjunt de la conca estava al 48,75 % de capacitat, amb diferències notables entre zones; ara estan al 57,76 %, amb 1.634 hectòmetres cúbics acumulats. En el Túria, la CHX va arribar a imposar restriccions del 15 % al regadiu a la tardor del 2024.

Canvi radical en dos anys

Entre estos dos escenaris s’han succeït diferents danes, com la del 29-O que va provocar les terribles inundacions a l’Horta, la Ribera Alta i Utiel-Requena, o la de març de 2025, la de les Falles més plujoses de la història; i, també, una concatenació de fins a 10 borrasques —d’Emilia a Nils— des del setembre passat. Estes han deixat un desembre més humit que de costum a la Comunitat Valenciana —es van arreplegar de mitjana 120,7 litres per metre quadrat, dos vegades i mitja més que la mitjana des de 1991— i, des de gener, ha plogut en abundància en les capçaleres de les conques amb desembocadura al Mediterrani. Només entre el 4 i el 10 de febrer, s’han registrat entre 60 i 100 litres per metre quadrat en les províncies d’Albacete, Conca i Terol, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Zones encara en risc

Esta bonança hidrològica no és uniforme en totes les UTE (unitat territorial d’escassetat) de la CHX i, de fet, en algunes la situació és compromesa. Segons l’últim informe de sequera i escassetat de la CHX, l’alerta per escassetat d’aigua es manté en les de la Marina Baixa i el Vinalopó; en esta última, la situació ha empitjorat des de setembre, quan estava en nivell de prealerta. En addició, l’UTE del Serpis està en nivell de prealerta des de juny, encara que la seua situació ha millorat respecte a febrer de 2025, quan estava en alerta.

Malgrat el risc d’escassetat en estes tres UTE, la quantitat d’aigua embassada ha millorat considerablement des d’agost de 2024 en tots els punts de la conca del Xúquer, amb diferències notables entre estos. Els sistemes de Castelló —Palància, Millars i Sènia— són els més beneficiats, perquè la seua capacitat passa del 17,98 % al 59,66 %, la diferència és de més de 40 punts. La millora és significativa també a Alacant, a on pitjor estaven els nivells en 2024, al passar del 14,42 % al 33,73 %. En el Túria, la capacitat millora del 39,93 % al 51,35 %, i en els embassaments del Xúquer, els de més capacitat, s’ha passat del 50,54 % de capacitat d’agost de 2024 a l’actual 59,26 %.

Gestió dels recursos

El desembassament dels pantans, no només a la Comunitat Valenciana, sinó també en altres punts d’Espanya, obri un nou debat sobre la importància de gestionar els recursos de manera diferent. “Els embassaments poden estar molt plens un any i pràcticament buits el següent, per la qual cosa hem de replantejar les estratègies per a la seua gestió en el mitjà o llarg termini”, explicava fa uns dies a Levante-EMV la investigadora Samira Khodayar, directora de l’Àrea de Meteorologia i Climatologia del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Ella mateixa ressaltava l’escenari climàtic al qual es dirigix l’arc Mediterrani, amb estacions molt impredictibles any a any, la qual cosa complicaria la capacitat predictiva dels experts.

Suscríbete para seguir leyendo