Els cines Yelmo lamenten “el malentés operatiu” i s’oferixen a atendre l’alumnat de l’IES Benicalap

Vint-i-quatre hores després d’esclatar la polèmica en els cines Yelmo Campanar de València, l’empresa ha trencat el seu silenci. En un comunicat, la cadena cinematogràfica ha intentat mitigar l’impacte reputacional d’un incident que ha mobilitzat la comunitat educativa, associacions veïnals i forces polítiques. La companyia atribuïx el que ha succeït amb l’IES Benicalap a un “malentés operatiu” i assegura que les portes del cine estan obertes als 100 estudiants del centre.

La resposta de Cine Yelmo arriba després de la denúncia pública de l’IES Benicalap, el Consell Escolar del qual va lamentar que un centenar d’alumnes es quedaren sense veure la pel·lícula El cautivo, d’Alejandro Amenábar, pel fet que el gerent de les sales presumptament va condicionar la gestió al fet que la feren en castellà, rebutjant les comunicacions enviades per una docent en valencià.

La defensa de l’operativitat tècnica

En el seu comunicat, Cine Yelmo sosté que el seu compromís amb la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana és “ferm” i que l’incident no va ser una qüestió de menyspreu cap a la llengua pròpia. Segons la versió de l’empresa, el responsable de les sales de Campanar, com que no és valencianoparlant, va sol·licitar “amablement” continuar la interlocució en castellà. L’objectiu, argumenten, era exclusivament “garantir una comunicació fluida i sense errors”, vetlant perquè tots els detalls d’una visita de cent estudiants es gestionaren de manera “correcta i eficient”. Mentres l’empresa ho definix com una “petició operativa”, el centre educatiu ho va percebre com un ultimàtum.

El servici, “mai denegat”

Un dels punts més rotunds de la resposta de Yelmo és el desmentiment categòric sobre la prohibició d’entrada. La direcció dels cines assegura que el servici “continuava disponible” i que així li ho van fer saber a la direcció del centre en comunicacions posteriors que, segons l’empresa, no han transcendit a l’opinió pública. Afirmen fins i tot que es va oferir atenció personal per a facilitar la visita matinal, el preu de la qual s’havia pactat en cinc euros per alumne.

No obstant això, el relat de l’empresa xoca frontalment amb la documentació aportada per l’institut, en què el gerent va arribar a escriure: “Cualquier cosa quedo a tu disposición… Pero en Castellano”. Esta discrepància entre el to dels correus electrònics originals i el comunicat oficial de la direcció suggerix un intent de control de danys davant de possibles sancions administratives. Cal recordar que l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Llei d’ús i ensenyança del valencià protegixen el dret dels ciutadans a no ser discriminats per la seua elecció lingüística.

El marc legal en l’àmbit privat

L’exhibidora subratlla en la seua nota que complix “escrupolosament” amb la legalitat vigent i amb les lleis de protecció dels consumidors. No obstant això, el cas ha reobert el debat sobre la responsabilitat de les grans corporacions en territoris amb llengües cooficials. La normativa valenciana establix que les empreses han de garantir una atenció que no supose una discriminació per a l’usuari que s’expressa en valencià, especialment en sectors de fort arrelament cultural com el cine.

Entitats com Escola Valenciana i la Federació d’Associacions Veïnals de València han recordat que la “falta d’entesa” no és una excusa vàlida en l’era digital. El mateix Consell Escolar de l’IES Benicalap va recriminar al gerent que no utilitzara ferramentes de traducció com el servici Salt de la Generalitat per a solucionar la barrera idiomàtica. La menció de l’empresa al fet que el seu responsable està “àmpliament preparat” per a atendre en anglés, però no en valencià, ha sigut un dels punts que més ha irritat la comunitat educativa, ja que s’ha interpretat com una jerarquització de llengües que relega l’autòctona a una posició d’inferioritat.

Un precedent en la normalització

Cine Yelmo conclou el seu comunicat lamentant el “malentés” i reiterant que les seues portes estan obertes per a l’IES Benicalap. El que per a l’empresa és una “gestió operativa no ajustada als fets”, per al centre educatiu és una vulneració dels drets lingüístics que emanen de l’Estatut.

El cas, que ha generat una onada d’indignació en xarxes socials, podria derivar en una inspecció per a determinar si, efectivament, va haver-hi una denegació de servici per motius de llengua o si, com sosté l’empresa, tot es va reduir a una falta d’entesa entre dos interlocutors que no van saber —o no van poder— trobar un punt mitjà de comunicació. De moment, el centenar d’alumnes seguix sense la seua cita amb Cervantes, i el debat sobre la llengua en el taulell torna a la primera línia de l’actualitat valenciana.

Suscríbete para seguir leyendo