Un exèrcit ramader per a combatre els incendis a la Vall d’Albaida

“Als corrals cal arribar donant, no demanant”. Amb este mantra, l’Observatori del Pastoralisme Extensiu del Mediterrani (Opem) ix al “rescat” de diners públics en forma de subvencions amb el focus posat a oferir beneficis concrets i solucions als múltiples problemes que estenallen les persones ramaderes i pastores, exponents d’un ofici en perill d’extinció, tan antic com sacrificat.

Este organisme sense ànim de lucre promou l’empoderament d’un sector productiu sobre el qual sempre sura un “núvol negre al cap”. Ho diu Paco Rubio, pastor, ramader i tècnic alacantí que va impulsar l’Opem juntament amb un reduït col·lectiu de persones amb les seues mateixes inquietuds. Així resumix l’esperit fundacional de l’ONG: “Ens vam adonar que al poc que queda de productiu en el sector agropecuari extensiu o li dones una espenta o se’n va”.

Entre els múltiples fronts que ha obert l’entitat figura la posada en marxa d’una xarxa supracomarcal de silvopasturatge extensiu encaminada a la mitigació d’incendis forestals en les muntanyes del Benicadell, a la Vall d’Albaida i a la Safor. Un projecte pilot la posada de llarg del qual va tindre lloc este diumenge.

Acompanyant a peu el ramat d’ovelles i cabres, al costat dels pastors i els seus gossos, la jornada de cultura rural participativa va començar amb una ruta des de la Nevera de Montitxelvo fins al Corral del Collao, a Aielo de Rugat. En la trobada, a la qual van assistir prop de 200 persones, entre elles alcaldes i regidors de sis xicotets municipis de la Vall, es van desgranar els detalls de l’operació i es va fer valdre la importància de la presència dels animals en el medi forestal. La iniciativa busca la quadratura del cercle: afavorir els ramaders i, al mateix temps, reforçar el control dels incendis. Una combinació històricament natural que ha anat retrocedint per l’abandó de finques, el minvament dels oficis pecuaris i l’increment de la burocràcia.

L’Observatori de Pastoralisme ha captat una ajuda de 48.000 euros de l’Àrea de Medi Ambient i Desenrotllament Rural de la Diputació de València per a desenrotllar la seua proposta, dirigida a conservar el medi rural, pal·liar la despoblació i minimitzar els efectes dels temuts desastres naturals en les serres de les comarques. “A la Vall d’Albaida hi ha molta memòria sobre incendis. Volem fer el que sempre hem pensat: motivar un projecte que demostre que el que fa l’Opem no hauria de fer-ho l’Opem. El manteniment forestal d’una hectàrea costa de mitjana 6.000 euros. Si concitem les persones ramaderes, poden fer-ho per la mitat i estalviar 3.000 euros de diners públics”, subratlla Paco Rubio.

El que planteja l’entitat consistix a connectar persones aïllades en diferents zones amb baixa densitat de població, fent de pont davant d’una administració amb la necessitat de trobar solucions en l’àmbit rural i forestal. Rubio posa l’accent en el fet que els ramaders assistixen moltes vegades amb impotència a la impossibilitat d’accedir a determinades parcel·les per qüestions de permisos. “Volem que la gent sàpia que, si vol mantindre esta classe d’espais, ho pot fer a través de l’extensivisme. Hi ha molts terrenys en els quals el propietari, encara que no tinga oliveres, bolets ni res, pot firmar perquè el seu veí puga entrar amb el seu ramat a menjar-se l’herba, sota la figura dels aprofitaments menors forestals”, explica el tècnic. “El veí engreixa les seues ovelles i el propietari, al mateix temps, està complint amb la llei, perquè té l’obligació de mantindre la seua parcel·la en condicions”, emfatitza Rubio. És un “win-win”.

Suport institucional

El suport institucional al projecte es va visualitzar amb la presència, en la seua presentació, del director general de Prevenció d’Incendis Forestals de la Generalitat. José Antonio Rueda va validar l’actuació i es va comprometre a reavaluar-la quan s’haja desenrotllat en les primeres 10 hectàrees. La iniciativa, en realitat, està dimensionada a escala autonòmica i l’Opem ja l’ha posada en marxa en altres llocs a diferents nivells. “Els alcaldes ens han rebut amb els braços, el cor i tot obert, però l’ens públic ha d’implicar-se”, ressalta Rubio.

La iniciativa té vocació de perdurar i posicionar-se com una ferramenta de gestió forestal en un futur pròxim. “Els incendis no donen treva i haurem de combatre’ls amb els mitjans que estan a la nostra disposició: els nostres animals i el nostre saber cultural”, sostenen des de l’Observatori de Pastoralisme, l’àmbit d’acció del qual és supraautonòmic i comprén tot l’arc mediterrani ibèric.

L’organisme no arriba a 50 persones entre tècnics, ramaders i veterinaris, però el seu treball és ingent. Han impulsat una escola de pastors, promouen la formació ramadera i gestionen tres projectes a Alacant, sempre amb la mirada posada a augmentar la visibilitat social d’este particular segment professional i amb la pretensió de potenciar els usos pastorals diferenciats que es practiquen en la conca mediterrània.

Suscríbete para seguir leyendo