Milers d’arxius danyats per la dana tornen rescatats a Aldaia: “Pensàvem que no els recuperaríem”

Aldaia té quatre depòsits municipals a on s’atresora tota la documentació de les últimes dècades del municipi. És, es podria dir, la història més recent d’un poble a través dels expedients que certifiquen que sí, que això va passar, que este edifici es va construir o que este carrer es va canviar de nom.

La barrancada del 29 d’octubre de 2024 que va causar 230 víctimes mortals va entrar en els diversos baixos que mantenien en lloc segur tota esta informació local. I va danyar milers d’arxius, milers de documents i volums que no existixen en un altre lloc. Només allí. Després del desastre, l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) va assumir el treball de rescatar anys de la història dels pobles en un treball intens, delicat i d’una importància social incalculable.

Esta setmana, la directora de l’Arxiu i de la Biblioteca Municipal d’Aldaia, Pilar Sánchez, va visitar el taller a on es duen a terme les labors i va poder veure amb els seus ulls com s’ha intervingut i salvat el contingut de 388 llibres i 650 caixes amb expedients de documentació del poble a on treballa des de fa dècades. Una imatge ho diu tot. Ella, emocionada, secant-se els ulls de llàgrimes al costat de la directora de l’IVCR+I, Gemma Contreras.

“L’esforç paga la pena”, escrivia l’Institut Valencià de Conservació en les seues xarxes socials. I és que el treball que fan per recuperar milers, milions de pàgines tacades de fang i molt danyades després del 29 d’octubre és laboriós i també lent. Aldaia és un dels municipis afectats amb més documentació, ja que, com que alberga un complex comercial com Bonaire, compta amb moltíssimes llicències d’obres i urbanisme que cal conservar, explica Contreras.

Secatge amb oueres, ventiladors i aspiradora de pàgines

De moment, l’IVCR+I se centra en el rescat de la informació, no en la restauració pròpiament dita. El procés és laboriós. Primer sequen pàgina a pàgina la documentació, amb ventiladors i oueres. Si no es fa una primera intervenció de secatge es perd tot, perquè la humitat deteriora l’arxiu.

Ara, després del secatge, aspiren fulla per fulla i eliminen el fang restant. Les taques es quedaran com a cicatrius i l’important, tal com explica la directora de l’IVCR+I, Gemma Contreras, és “que la documentació estiga llegible i es puga salvar la informació. Cal llevar el fang i tots els microorganismes perquè, si no, el paper s’acabarà podrint”.

Pilar Sánchez, per la seua banda, afegia a l’acudir al taller a veure com anava el treball que estava “molt emocionada de veure tot el treball realitzat. Han pogut recuperar moltíssima documentació, tots els depòsits es van inundar i havíem perdut molt”, assenyalava a este diari. Això suposarà poder tindre expedients d’edificis i garatges que les comunitats reclamen a l’arxiu municipal per a poder intervindre i reparar els danys estructurals després de la riuada.

“És important aconseguir estos expedients, perquè les comunitats de veïns no localitzaven els plànols de l’edifici i no es conserven en un altre espai”, explica Sánchez. Per això, i per tot el que hi ha en els depòsits, és necessari tindre els arxius. Per a poder reconstruir, sanar i seguir avant. “En un primer moment, vam pensar que ho perdríem tot i ara veiem que la majoria es recuperarà i això és una il·lusió”, sostenia.

En estos moments hi ha unes 15 persones realitzant les labors de rescat de la documentació, però, en els mesos inicials i fins a juliol de 2025, eren un equip de més de 30 persones, tal com conta la directora de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, Gemma Contreras.

Arxius de diversos pobles

Aldaia no és l’únic municipi que va perdre i que recuperarà milers d’arxius municipals. En la nau a on treballen els equips també hi ha moltíssima documentació de Massanassa, Alfafar, Algemesí, Catarroja i Paiporta; també hi són els arxius judicials d’Aldaia, l’Alcúdia i Picanya; l’arxiu de la Comunitat de Pescadors de Catarroja; l’arxiu del Registre Civil de Catarroja; l’arxiu del Museu de la Rajoleria de Paiporta; l’arxiu de la Federació Sindical d’Arrossers d’Espanya a Alfafar; els arxius parroquials de Catarroja, Picanya, Paiporta i Aldaia; i, finalment, els treballs en l’arxiu central de la Conselleria d’Hisenda i Economia de la Generalitat Valenciana. Així mateix, fa poc, es va recuperar l’arxiu parroquial de Sedaví.

Suscríbete para seguir leyendo