El 93 % dels lloguers de València ja val més de 1.000 euros

El 93 % dels lloguers a València ja val més de 1.000 euros al mes. En el Cap i Casal ja només queden 166 vivendes per davall d’eixa xifra després de pujar els arrendaments un 121 % des de la pandèmia. L’enfonsament de l’oferta de pisos de lloguer per la rendibilitat de l’arrendament vacacional i de temporada, i l’increment de la demanda pel creixement poblacional han disparat el cost dels pisos. En la resta de València, la situació comença a agreujar-se, amb un 75 % dels pisos per damunt dels mil euros al mes.

El Cap i Casal té ara mateix disponibles 2.816 pisos, encara que el preu del lloguer de la majoria està pels núvols (més de 580 estan per damunt dels 2.000 euros). El cost mitjà dels arrendaments a València és de 1.646 euros al mes, enfront dels 745 euros que calia pagar de mitjana en 2020. Des de llavors, València és la capital espanyola a on més ha pujat percentualment el preu amb un 121 %.

En els últims cinc anys, el mercat ha passat d’una fase d’ajust a una de màxims històrics ininterromputs. Mentres que, en 2020, amb 680 euros hi havia moltes opcions, en l’actualitat eixa xifra no cobrix ni tan sols el lloguer de 133 habitacions en el Cap i Casal oferides en Idealista.

En el cas de la resta de València, l’arrendament mitjà ha passat de 675 euros al mes en 2020 a 1.125 euros enguany (un 66 % més). Les poblacions valencianes amb més lloguers disponibles (al marge de la capital) són Gandia (224 opcions), Sagunt (177) i Cullera (165).

Dos vivendes de menys de 700 euros

Entre els 166 lloguers per davall de mil euros abunden les vivendes en baixos i en pisos alts sense ascensor. A més, n’hi ha quatre que s’oferixen a 999 euros (per a intentar trencar entre els interessats la barrera psicològica dels mil euros com fan els grans magatzems). L’immoble més barat a València és un estudi de 20 metres quadrats en un quart pis sense ascensor en l’avinguda de Burjassot que fins fa uns dies s’oferia per 950 euros i que ara el seu amo ha rebaixat fins als 650 euros. De fet, només hi ha dos vivendes en tota la ciutat de menys de 700 euros.

La plataforma immobiliària Idealista advertix que, a conseqüència d’esta pujada, el percentatge dels ingressos de la llar necessaris per a accedir a una vivenda en lloguer en el Cap i Casal és del 40 %, i en la resta de València, del 37 %. Idealista explica que este percentatge és sobre el total d’ingressos mitjans nets d’una família mitjana valenciana.

Immigrants

El desequilibri entre oferta i demanda s’ha agreujat per l’arribada de milers d’immigrants que acudixen a la capital a la recerca de treball i que s’acaben instal·lant en els municipis de l’àrea metropolitana, segons constaten els experts. Espanya va registrar, l’1 de gener de 2025, una població total de 49,08 milions d’habitants, superant per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual de 2024 va ser de més de 458.000 persones, degut íntegrament al saldo migratori positiu. La Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població va créixer un 5,5 % des de 2022, i el 84 % d’eixe augment va provindre de població estrangera.

Pressió en l’àrea metropolitana

L’alt cost de llogar a València ha traslladat la demanda a l’àrea metropolitana. El 31,8 % de les persones que busquen una vivenda de lloguer habitual en el Cap i Casal han de desplaçar-se a la perifèria, segons admet l’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval). Es tracta majoritàriament de parelles, amb fills i sense, amb una mitjana d’edat de 35,6 anys, que lloguen pisos de 80,8 metres quadrats com a primera residència per una renda mitjana de 874 euros.

Suscríbete para seguir leyendo