Més de la mitat dels menors de 15 anys valencians viu en llars amb dificultats econòmiques

Més de la mitat dels menors de 15 anys de la Comunitat Valenciana viu en llars amb més o menys dificultats per a arribar a fi de mes. En concret, un 9 % té moltes dificultats, un 15,8 % dificultat i un 28 % una certa dificultat. La suma dels tres percentatges dona un 52,8 %. Només el 3,1 % d’este col·lectiu forma part de famílies que arriben a final de mes amb molta facilitat, segons les últimes dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE).

Els més malparats, de totes maneres, són les persones que estan en la forqueta d’edat compresa entre els 16 i els 29 anys, ja que un 58,2 % d’ells pertany a famílies amb problemes per a cobrir les seues necessitats amb els seus ingressos mensuals. Eixe percentatge es va reduint a mesura que augmenta l’edat dels valencians. Així, cau al 51,5 % entre els qui estan en la franja de 30 a 44 anys; al 50,1 % entre els de 45 a 64 anys; i al 38,6 % per als majors de 65 anys.

Les dades del servici estadístic de la Generalitat estan referides a 2024. En eixe exercici, la renda anual mitjana de les llars de la Comunitat Valenciana se situava en els 33.031 euros, i la taxa de pobresa abastava el 26,2 % de la població. Per descomptat, hi ha diferències entre comarques. La que té el percentatge més elevat és el Baix Maestrat, amb un 31,2 %. Els territoris del sud d’Alacant també figuren en posicions destacades, com també Utiel-Requena a València.

Carències

De les persones amb carències materials, un 38,7 % afirma que no té capacitat per a afrontar gastos imprevistos, i un 38,1 % no pot permetre’s anar-se’n de vacacions almenys una setmana a l’any. Als dos condicionants li seguixen no poder substituir els mobles trencats o vells (29,1 %), no poder permetre’s mantindre la seua casa a una temperatura adequada (18,5 %), tindre retards en el pagament de gastos relacionats amb la vivenda principal en els últims dotze mesos (15,9 %), no poder tindre un ordinador personal (6,8 %), no poder menjar carn o peix almenys cada dos dies (5,9 %) i no poder tindre un automòbil (5,7 %).

El gros del gasto mitjà de les llars es concentra en la vivenda i els subministraments que porta aparellada. Són 10.151 euros. Els seguixen, amb 5.155, els aliments i les begudes no alcohòliques. El transport puja a 3.747 euros anuals, una quantitat molt similar (3.587) a la de restaurants i servicis d’allotjament. Ja més lluny apareixen les activitats recreatives, esport i cultura (1.536), roba i calçat (1.402), mobles i articles de la llar (1.345), cura personal i protecció social (1.303), sanitat (1.235), assegurances i servicis financers (1.207), informació i comunicacions (1.078), begudes alcohòliques i tabac (484) i servicis d’educació (455).

Ingressos

Les dades de l’IVE constaten la disparitat d’ingressos entre hòmens i dones a la Comunitat Valenciana, ja que els primers, en llars unipersonals, tenien 19.644 euros anuals en 2024, i les segones, 17.075. També hi ha distància per edats. Les persones menors de 65 anys, és a dir, que no han depassat l’edat legal de jubilació, quan se sol produir una caiguda dels ingressos respecte de l’etapa laboral, perceben 19.429 euros, i els majors de 65, 16.607.

Els ingressos augmenten en el cas de llars amb un adult i un fill dependent, a on ascendixen a 26.043 euros. En famílies integrades per dos adults, l’entrada de diners s’eleva als 40.513 euros si tenen fills dependents a càrrec seu i baixa a 33.268 si no en tenen. Finalment, en llars amb tres o més adults, els ingressos arriben a 45.291 amb fills dependents i s’eleven a 49.225 en el cas de no tindre’n.

Suscríbete para seguir leyendo