Els empadronaments il·legals denunciats per l’Ajuntament de València es van realitzar en el pis d’un diputat del PP

L’Ajuntament de València ha denunciat davant de la Fiscalia un possible delicte de falsedat documental, com va contar Levante-EMV esta mateixa setmana. El cas es va originar quan un propietari va alertar sobre l’empadronament il·legal de persones desconegudes en el seu domicili mitjançant contractes de lloguer amb firmes falsificades.

L’afectat, diputat del PP en les Corts, va descobrir el cas al rebre en la bústia de la seua casa un “certificat d’empadronament” a nom d’un ciutadà d’origen indi. Tot seguit va manifestar no saber qui era eixa persona ni tindre cap mena de relació amb ella, es va personar en l’ajuntament per a denunciar els fets. El consistori va verificar la falsedat del contracte d’arrendament aportat per a aconseguir l’alta en el padró i va comprovar que la firma arreplegada no es corresponia amb la seua.

A més, el diputat popular va assenyalar que li constava que en el seu domicili de València “ja hi ha hagut altres casos similars”, fet que, en aparença, feia indicar una incipient xarxa d’empadronaments il·legals en el Cap i Casal. Segons la documentació, la primera alta en el domicili es va realitzar el 4 d’octubre de 2024 i la persona va estar empadronada fins al 10 de febrer de 2025. La segona hauria estat del 12 de febrer al 21 d’octubre de 2025. I la tercera, el cas més recent que ha motivat la denúncia, es va donar d’alta el 17 d’abril de 2025.

En les seues comprovacions, els tècnics de l’Ajuntament van comprovar que els contractes d’arrendament presentats en els tres casos empraven el mateix format o plantilla. A més, es va comprovar que, encara que en tots els contractes figurava el mateix propietari com a arrendador, la firma anava canviant en cada un dels contractes entregats per a aconseguir les altes en el padró municipal. En tots, la renda teòricament pactada era de 700 euros, i la duració, d’un any. Verificada la presumpta irregularitat, el consistori ha agrupat totes les actuacions en un únic expedient per a traslladar-ho a la Fiscalia davant de la sospita de delictes de falsedat documental.

Així mateix, l’Ajuntament ha acordat comunicar al ministeri públic qualsevol actuació i document addicional que s’incorpore a l’expedient referent a contractes manipulats similars als detectats, així com altres actuacions presumptament fraudulentes, sense requerir nova aprovació, per tal que, si així ho estima, es practiquen les diligències d’investigació necessàries per a la comprovació dels fets, per si foren constitutius de delicte. És a dir, es deixa la porta oberta al fet que apareguen més arrendaments com els tres detectats fins a la data.

Per la seua banda, l’afectat pel presumpte frau dels empadronaments sol·licita la baixa dels “intrusos” i reclama explícitament una còpia dels contractes falsos per a “exercir accions legals” pel seu compte, a més de la investigació realitzada des de Fiscalia.

Un negoci molt lucratiu

Este cas entronca amb el que ja va explicar este periòdic el gener d’este mateix any, quan es va destapar una trama que empadronava persones en situació irregular en domicilis aliens en els quals no arribaven a residir mai. Ho feien sense consentiment ni coneixement del legítim propietari de les vivendes, com és el cas del citat polític popular. A canvi, demanaven el pagament d’una tarifa que renovaven cada any. Així operaven almenys dos jóvens que havien convertit el padró municipal en una porta falsa per a regularitzar la situació administrativa de ciutadans estrangers.

Segons va informar llavors la Prefectura Superior de Policia de València, els dos jóvens detinguts per estos fets —que s’havien succeït des de 2022— empadronaven ciutadans estrangers en situació irregular en dos vivendes d’una mateixa finca de les quals no eren propietaris i en les quals estes persones mai van arribar a residir; tot això, a més, sense el consentiment de l’amo dels immobles.

Segons van descobrir els agents de la Policia Nacional durant les seues perquisicions, els ciutadans empadronats haurien pagat uns 750 euros anuals als dos detinguts a canvi de contractes de lloguer, que posteriorment eren presentats davant del Padró Municipal per a formalitzar la inscripció. D’esta manera, els investigats van arribar a obtindre un benefici econòmic total de 26.250 euros.

Suscríbete para seguir leyendo