Quants estalvis són necessaris per a comprar un pis a València?

El 49 % de l’oferta actual de pisos de dos habitacions en venda a Espanya té un preu situat per davall del llindar de la raonabilitat, segons un estudi publicat per Idealista. Això significa que és accessible per a una família amb ingressos mitjans que no destine més del 30 % d’estos al pagament de la quota hipotecària: podria afrontar un pagament mensual de 805 euros al mes, mentres que la quota d’una vivenda de dos dormitoris se situava, en el quart trimestre de 2025, en 698 euros mensuals. De totes maneres, per a poder accedir al finançament de l’operació, les famílies haurien d’aportar una mitjana de 64.568 euros en concepte d’entrada i costos fiscals. En el cas de València, l’estalvi necessari és de més de 70.000 euros.

Els analistes d’Idealista apunten que la quota hipotecària raonable per a una vivenda en el Cap i Casal és de 940 euros al mes i que la hipoteca mitjana és de 838 euros. Això implica que la taxa d’esforç dels valencians per a comprar una vivenda és del 27 %, per davall de la que marquen els bancs com a viable. No obstant això, el problema que tenen les famílies és l’estalvi de l’entrada. L’alt cost del lloguer impedix estalviar prou perquè el banc concedisca la hipoteca. A València fa falta disposar de 77.503 euros.

En l’àmbit nacional, igual que succeïx amb el mercat del lloguer, el repartiment de les vivendes a cost raonable no és homogeni i l’escassetat d’estes és especialment cridanera en els grans mercats, amb Palma, Sant Sebastià i Màlaga al capdavant. En la capital balear, només el 16 % dels pisos de dos habitacions són financerament aptes per a una família amb ingressos mitjans de la ciutat; Sant Sebastià està en el 23 % i a Màlaga se situa en el 25 %.

A continuació se situen Madrid i Barcelona, amb el 33 % dels pisos amb preus per davall del límit raonable, Granada (43 %), València (48 %), Cadis, Santa Cruz de Tenerife i Alacant (que compartixen un 49 %).

En l’extrem oposat se situa la ciutat de Lleida, a on el 90 % dels pisos de dos habitacions tindrien una càrrega hipotecària raonable per a una família d’ingressos mitjans. A continuació hi ha les ciutats de Zamora (89 %), Conca, Terol i Jaén (88 % en les tres capitals).

Els estalvis, principal fre

Si bé sembla que hi ha una gran quantitat d’oferta disponible a un preu sostenible per a l’economia d’una família amb ingressos mitjans, la realitat mostra el gran escull que cal superar per a poder accedir a una vivenda en propietat: els estalvis necessaris per a accedir al finançament i al pagament dels impostos que exigix l’operació.

Palma és la capital a on l’import que ha d’aportar qui vulga comprar una vivenda és més alt, ja que arriba als 147.116 euros, seguida per Sant Sebastià (137.700 euros), Madrid (117.793 euros) i Barcelona (103.172 euros). Per davall dels 100.000 euros trobem els 96.651 euros que són necessaris aportar a Màlaga, els 77.503 euros de València i els 76.240 euros de Pamplona.

En la part oposada es troba la ciutat de Zamora, a on només és necessari aportar 32.996 euros per a optar al finançament, seguida per Jaén (34.596 euros), Lleida (35.581 euros) i Palència (35.931 euros), les úniques que se situen per davall els 36.000 euros.

Quotes raonables

El consens financer aconsella que una família no destine més del 30 % dels seus ingressos al pagament d’una vivenda (a la quota hipotecària en este cas), però els ingressos no són homogenis en totes les capitals espanyoles, per la qual cosa el límit d’esta compra raonable varia entre unes i altres. Idealista/data ha utilitzat les dades d’ingressos per llar publicades per l’INE de cada capital de província i amb eixa xifra ha calculat quina seria la quota màxima que podrien pagar en cada una (el que denominem compra raonable).

Suscríbete para seguir leyendo