Adeu als autors balears i catalans en l’assignatura de Valencià en Batxillerat: Educació confirma el veto

La Conselleria d’Educació ha confirmat oficialment l’exclusió dels autors de Catalunya i les illes Balears dels temaris de Valencià en Batxillerat, fet que consuma el gir lingüístic que el departament de l’exconseller José Antonio Rovira ja perfilava des del mes de setembre passat. Mitjançant la modificació per decret del currículum educatiu, l’executiu valencià debatrà demà eliminar qualsevol referència a autors que no procedisquen estrictament de la Comunitat Valenciana, una decisió que ha encés totes les alarmes en els centres de Secundària pel que es considera un “empobriment acadèmic” i un “terraplanisme lingüístic”.

Esta mesura suposa la culminació de la proposta impulsada pel Grup Popular en les Corts per a “adequar els currículums a les senyes d’identitat valencianes”. En la pràctica, això implica que figures universals de la literatura compartida com Ramon Llull, Mercè Rodoreda o Salvador Espriu desapareixeran de les lectures obligatòries i de l’anàlisi literària en les aules valencianes, reduint l’horitzó cultural de l’alumnat a les fronteres de l’autonomia.

El sindicat Stepv, majoritari en l’ensenyança, ha criticat “el contrasentit” comparant esta situació amb la de l’assignatura de Castellà. “El currículum de Castellà fomenta l’estudi d’autors i autores llatinoamericans, cosa perfectament normal i òbvia, malgrat els milers de quilòmetres de distància”.

Un canvi de paradigma en els textos

Fins ara, la competència literària instava els alumnes a “llegir, interpretar i valorar críticament obres literàries d’autores i autors en llengua catalana i castellana”, reconeixent la realitat d’un àmbit lingüístic compartit. No obstant això, el nou text que entrarà en vigor el curs que ve substituïx esta visió global per una “lectura d’obres rellevants de la literatura valenciana i de les principals autores i autors valencians”.

Per al Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari en la pública, es tracta d’una “ofensiva contra la llengua” que busca conflictivitzar l’educació. Des del sindicat denuncien que “no té sentit” explicar la literatura des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat ignorant el seu context. “Com es pot entendre Ausiàs March sense conéixer la tradició dels trobadors catalans? O com explicar la nostra modernitat sense el diàleg entre Estellés i el català Joan Salvat-Papasseit?”, es pregunten els docents.

Conselleria d’Educació, per la seua banda, explica que l’objectiu del decret és “reforçar la denominació estatutària de la llengua valenciana i la coherència del sistema educatiu valencià en un context de cooficialitat”. Mentrestant, en l’àmbit de la literatura, confirma que prioritza “la presència d’autores i autors valencians i dels principals moviments literaris de la Comunitat en Batxillerat”, encara que sense —asseguren— “excloure referències acadèmiques consolidades”.

La contradicció amb el currículum de Castellà

El punt que genera més estupefacció entre la comunitat educativa és la incoherència que es dona entre les dos assignatures de llengua. Mentres que el currículum de Valencià es clou en si mateix, l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura manté —i fomenta— l’estudi d’autors de tot l’àmbit hispanoparlant.

És a dir, un estudiant de Batxillerat a Elx estudiarà de manera natural autors llatinoamericans com Gabriel García Márquez o Mario Vargas Llosa, situats a milers de quilòmetres de distància; no obstant això, es prohibirà oficialment estudiar una autora de Palma o un poeta de Barcelona, amb qui compartix no només la llengua, sinó una història literària entrellaçada des de fa huit segles. Estes dos vares de mesurar situen el valencià en una posició d’“idioma de segona”, reclòs en un localisme que el castellà, afortunadament, no patix, critica el sindicat.

El mur arriba també a la llengua

El veto no es limita a la literatura; la geografia política també s’imposa sobre la lingüística en l’estudi de la llengua. Segons confirma l’STEPV, la dialectologia també es limitarà a les variants pròpies de la Comunitat Valenciana. Això suposa, segons els experts, una “aberració acadèmica”, ja que impedix explicar realitats tan bàsiques com que la parla de Vinaròs i la d’Alcanar (pobles veïns separats per un pont) són idèntiques, independentment de la frontera administrativa.

Esta visió fragmentada de la llengua ignora la unitat científica del sistema lingüístic i, segons denuncien els sindicats, només busca “problematitzar el valencià perquè la gent crega que el castellà és l’única llengua global i útil”.

Mobilitzacions en l’horitzó

Esta decisió calfa més si cap el panorama docent. L’STEPV ja ha fet una crida massiva a la manifestació del pròxim dia 28 en les tres capitals de província. A més, l’ombra d’una vaga per al 31 de març planeja sobre la Conselleria si no es fa marxa arrere en el que consideren un atac directe a la qualitat educativa.

Molts professors de Valencià ja advertixen que serà “impossible” complir el decret sense trair el rigor acadèmic, i que continuaran esmentant els autors balears i catalans en classe per “pura necessitat educativa”. El conflicte, lluny de tancar-se amb el decret, es trasllada ara a les aules, a on la política ha decidit alçar un mur literari que la història i la ciència fa segles que ignoren.

Suscríbete para seguir leyendo