La dana entra en una nova fase política 500 dies després
L’oposició vira la seua estratègia cap a nous “incendis” del PP, com la crisi de les vivendes protegides a Alacant, al mateix temps que Llorca tanca fronts amb les víctimes o el Govern després de l’eixida de Mazón i se centra en la reconstrucció

Llorca, el ministre Torres i la delegada del Govern, esta setmana passada / Ana Escobar/EFE
“Quasi un any després de la teua negligent gestió durant i després de la dana del 29 d’octubre de 2024 que va causar la mort de 229 persones, per què t’aferres al càrrec i no has dimitit encara?”. És la pregunta oficial que va registrar Compromís en l’última sessió de control a Carlos Mazón en les Corts, el 16 d’octubre de 2025. L’esquema es repetia des de novembre de 2024, onze mesos abans, canviant la fórmula temporal. Fins a esta setmana. El retorn de l’activitat parlamentària, ja amb Pérez Llorca de president, l’ha variada. Hui, el nou front de batalla per a l’oposició se centra en l’escàndol del tracte de favor a càrrecs i afins al PP amb la vivenda protegida a Alacant. “És una cosa molt grossa, la vivenda és un punt sensible de la ciutadania”, traslladen fonts del PSPV.
La dana ha canviat de fase política quasi 500 dies després del 29-O. Este nou capítol va tindre en l’arena parlamentària un reflex dimecres passat, quan PSPV i Compromís van convertir la sessió de control a Llorca en un monogràfic sobre l’escàndol de les VPP a Alacant, sense menció a la dana ni Mazón.
Però la seua escenificació, este canvi de pantalla, ha tingut diversos escenaris. A penes una hora després de la sessió en l’hemicicle i a una vintena de quilòmetres de distància, en el castell de Riba-roja de Túria es constituïa la comissió mixta Govern-Generalitat. Allí es va desplegar un nou rumb en les relacions. Les dos administracions esperen “lleialtat institucional”, una cosa que el Govern diu que no va tindre amb l’anterior president, en paraules del ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. “Esperem que rebaixe el suflé”, afigen fonts governamentals.
Al costat d’eixa foto per primera vegada amb el Govern en la taula de negociacions quasi 500 dies després, esta setmana passada, Llorca també va creuar un altre Rubicó. En el ple de les Corts, Llorca va anunciar que el Consell també articularà ajudes directes per a les famílies dels morts. Arriben 16 mesos després, 16 mesos de relació tensa, en els quals sí que va haver-hi molts paquets d’indemnitzacions de la Generalitat per a afectats, per a reposar cotxes o qualsevol tipus d’estris. Seran 80.000 euros.
Les víctimes arriben a les Corts
En esta línia, este dilluns i dimarts, les víctimes també podran parlar per primera vegada en les Corts, cosa que ja havien fet en la Diputació, el Congrés i fins a la Unió Europea. PP i Vox van evitar eixa imatge sota mandat de Mazón. L’assumpte cuejava des de feia mesos. Tant és així que PP i Vox van haver d’esmenar el seu pla de treball en juny, quan la comissió ni tan sols havia acabat d’arrancar. Ho van fer en un moment en el qual Mazón se sentia fort i confiava en la seua restitució pública. Per a això, s’havia fixat com a objectiu reunir-se amb les víctimes, que li van posar com a condició intervindre en el parlament valencià. No obstant això, no ho han fet malgrat que les compareixences van començar en juliol. Ho faran ara, set mesos després, i més de 100 dies després de fer-ho en el Congrés.

Les associacions de víctimes, amb Ursula von der Leyen a Brussel·les / EFE
Llorca, d’esta manera, comença a desprendre’s del llast de la gestió política de la dana, a posar el focus en la reconstrucció, però la veritat és que l’herència del 29-O no abandona el Consell. Mazón seguix present. La seua dimissió ha rebaixat la tensió, però encara hi ha concentracions mensuals i l’expresident continua sent focus de crítiques al continuar com a diputat en les Corts, a on si acudix o no s’ha convertit en un element més del debat de cada convocatòria.
A això s’afig la investigació judicial, que provoca distorsions en el dia a dia de l’actual president. Es continuen coneixent els fets del 29-O: per exemple, l’hora d’arribada de Mazón al Palau o les mentides que va mantindre Presidència de la Generalitat sobre la seua agenda durant un any. Eixa via judicial ha pogut ser també determinant en l’última crisi d’Emergències davant de la sol·licitud de renúncia del director general Raúl Quílez just una setmana després d’atestar davant de la jutgessa. Una nova bomba d’esclat retardat.
Suscríbete para seguir leyendo
- Cuba-Puerto Rico es bateja de nou com a “Plaça de la Llum”
- Un restaurant de Carcaixent guanya el concurs nacional d’espardenyà d’Alzira
- Novetlè acull una visita del projecte “Ser dona al sud”
- El cens faller de Xàtiva es dispara un 72 % en deu anys i ja aglutina el 14 % de la població
- Viatgers del metro a Torrent: “L’alcaldessa de València s’ha lluït”
- Antifrau obri expedient sancionador a l’alcalde d’Almussafes i exigix retornar l’ocupació a la denunciant d’assetjament
- La indumentària s’exhibix en la Diputació de la mà de Victoria Liceras
- La UV decidix este dijous el seu rectorat entre Solanes i Gandía després d’una tensa campanya per a la segona volta