La pesca de Gandia secunda la regularització de migrants davant de la falta de mà d’obra

Van arribar fa uns anys a les illes Canàries en pastera i, després d’un llarg periple per centres d’acolliment de diverses ciutats d’Espanya i aconseguir els papers, treballen com a pescadors a Gandia, en el recinte del Grau. Les històries d’Ibrahima, Gora i el jove Ousman, d’origen senegalés, parlen de superació personal. Però, a més, han cobert llocs de treball en un sector, el de la pesca, que des de fa anys lamenta la falta de mà d’obra.

I per això els responsables de la confraria aplaudixen el procés de regularització extraordinària de migrants, un decret que prepara el Govern d’Espanya, i que previsiblement es publicarà en abril. Només a la Comunitat Valenciana, el moviment Regularització JA calcula que podria beneficiar cent mil persones que hui estan en situació irregular.

Ibrahima (48 anys) va arribar en pastera a Tenerife fa vint anys. Després de quaranta dies va recalar a la Comunitat Valenciana. Va estar a Elda i, d’ací, a Gandia. Va començar a treballar en la pesca, un ofici al qual ja es dedicava al Senegal, encara que allí amb mètodes més rudimentaris: en piragües, a mà, sense els avanços tecnològics de les embarcacions del Grau, i capturant espècies totalment diferents, com el tauró. “Algunes piragües es passen quinze dies o més en alta mar, després els mariners descansen quatre o cinc dies, i una altra vegada a pescar”, relata sobre el Senegal.

En 2007 va començar a treballar en el port de Gandia com a ajudant. En 2018 es va fer autònom i va llogar el seu primer vaixell, la Nela. Hui en té un en propietat, el Tramuntana. L’armador es va quedar sense relleu i ell va apostar per comprar-se’l. Ix a pescar amb un altre compatriota del Senegal. Va conéixer a Gandia a qui hui és la seua dona, també d’origen senegalés, es va casar i té dos fills.

Gora també va arribar a Canàries i, després de passar per Saragossa, Màlaga i Almeria, va amarrar a Gandia. Té papers des de fa més d’una dècada. També va treballar en l’agricultura, però, després de consolidar-se en la pesca, va poder portar la seua dona i els seus fills.

Ousman, el més jove, de 25 anys, va arribar en 2020 a Gran Canària. A Gandia vivia el seu oncle, així que va poder reunir-se amb ell i dedicar-se des de llavors a pescar.

Els tres creuen que el procés de regularització arriba en un moment molt oportú. I demanen que la burocràcia siga ràpida, perquè, després dels papers, cal formar-se com a patrons de vaixell i tindre els títols necessaris, per la qual cosa eixe permís de residència és fonamental, però només el primer de molts. Conten que la integració amb els pescadors autòctons del Grau ha sigut excel·lent.

La presidenta de la Confraria de Pescadors del Grau, Carmen Argudo, expressa, en nom del sector, la postura a favor del procés de regularització anunciat per Sánchez. “Totalment, ens falta gent per a treballar; és més, ací hi ha patrons, almenys de tres barques, que ja estan esperant la seua entrada en vigor per a contractar més pescadors”.

Són necessaris sobretot per a eixir a pescar. Mentrestant molts ja estan fent labors en el moll, com per exemple arreglar xarxes de pesca. En el recinte del Grau hi ha una trentena de barques d’arts menors, cinc d’arrossegament i una d’encerclament. Actualment ixen a pescar uns huitanta pescadors, dels quals una desena són d’origen africà, sobretot senegalesos i marroquins.

Pescadors del Senegal formen part de la flota del port de Gandia

Al Grau de Gandia encara arrosseguen les conseqüències de l’eixida de pescadors que es va produir a principis dels anys 2000, amb el boom de la construcció, quan molts mariners van optar per abandonar la pesca i treballar en terra, com a obrers, per exemple, seduïts per unes condicions laborals, en principi, més avantatjoses.

Va ser llavors, davant de la falta de mà d’obra, quan van arribar els primers senegalesos i marroquins al Grau de Gandia per a dedicar-se a la mar. Alguns fins i tot van ser contractats en origen al Senegal quan este país tenia un conveni amb Espanya que facilitava més els tràmits.

A partir d’ací van acudir més, pel “boca a boca”, les xarxes socials d’amics o per reagrupació familiar. Hui, tots, locals i forans, conviuen en la llotja en perfecta harmonia. Alguns altres també se’n van anar al nord, al País Basc o a Galícia, amb una indústria pesquera més potent.

Suscríbete para seguir leyendo