Sanitat va derivar un 49 % més de cirurgies a la privada en l’etapa de Mazón

La sanitat pública valenciana va enviar 44.279 cirurgies a la sanitat privada en 2024 a través del pla de xoc, un sistema per a reduir les llistes d’espera que ha crescut de manera significativa durant l’últim lustre. Són el doble de les que es van enviar a la privada en 2020 i un 15 % més que l’any 2023, amb mig any de gestió del Botànic i un altre mig amb el PP de Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana. Però si es compara la xifra, la del primer any de Marciano Gómez com a conseller, amb la de 2023, últim exercici plenament atribuïble al govern de coalició d’esquerres, la xifra ha crescut un 49 %; llavors, el nombre de cirurgies derivades i pagades a hospitals privats es va quedar en 28.196. Així es desprén de les dades incloses en la Memòria de gestió de la Conselleria de Sanitat 2024.

Fonts oficials de Sanitat demanen fixar el focus en el pressupost executat i no només en el nombre d’intervencions realitzades en el pla de xoc. Si s’analitza esta dada, el departament de Gómez va gastar 27,1 milions en este concepte; és un 36,53 % menys que els 42,7 milions gastats en 2023. Si es compara la xifra amb l’executada en 2022 —van ser 22,7 milions—, l’increment és del 19,3 %, un percentatge molt per davall de la pujada del nombre d’operacions. “Des del primer dia, vaig dir que una de les nostres funcions era ser eficaços i eficients en la sanitat pública valenciana —va defendre el conseller fa un parell de setmanes—, però que si no arribem a donar el servici als pacients, sense cap mena d’ambages i temor, enviarem pacients a la sanitat privada”.

La tendència del pla de xoc seguirà a l’alça en 2025 o així, almenys, s’intuïx per les quatre ampliacions del seu pressupost aprovades pel Consell al llarg del passat exercici. L’última va ser el desembre de 2025, encara que la resolució es va publicar fa poc en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), amb una ampliació del crèdit fins a 57,9 milions d’euros. A ningú se li escapa que si s’amplia la partida és perquè ja s’ha gastat tot el pressupostat; si es constata en la memòria de gestió de 2025, seria el doble que l’any anterior.

Els “peonatges” cauen

Creixen les cirurgies fetes en la privada i, en contraposició, cauen les cirurgies realitzades a través del programa d’autoconcert, mal conegut com a “peonatges” o operacions de vesprada. Respecte a l’any 2023, cauen un 3,8 %, fins als 41.110 procediments; encara que és cert que, en comparació amb l’any 2022, l’últim del Botànic, la pujada és del 24 %, amb més de 8.000 intervencions més. Igual que amb el pla de xoc, Sanitat demana fixar-se en el pressupost executat; en 2024, va ser de 46,5 milions, un 7 % més que en 2023 i un 36,5 % més que en l’últim any del Botànic.

Cal recordar que, en 2024, Sanitat va canviar les regles dels autoconcerts amb canvis en el pagament —va passar d’abonar per servici a fer-ho per hores— i va limitar a quatre hores els “peonatges” per professional i dia. La nova normativa no va agradar molts professionals, que van rebutjar participar en el programa i, a més, Sanitat va pagar amb retard molts mesos. Segons els sindicats, això es va fer deliberadament per a desincentivar la participació dels sanitaris en els “peonatges”.

La tendència a la baixa podria agreujar-se en 2025 —se sabrà d’ací a un any—, perquè Sanitat va paralitzar l’autoconcert en l’últim trimestre amb l’excusa de poder testar els resultats del programa de productivitat per incentius que va provar de setembre a desembre. Per a 2026, el departament ha recuperat els “peonatges”.

Què ocorre amb les llistes d’espera

L’any 2023 es va tancar amb 65.245 pacients pendents de passar pel quiròfan. D’ells, 16.013 feia més de 180 dies que estaven en la llista d’espera i són, a priori, els més proclius a ser enviats a la sanitat privada. “Estos centres preferixen operacions senzilles, amb poca complexitat i sense necessitat d’hospitalització d’una nit, perquè són les més rendibles”, explica el diputat de Compromís Carles Esteve; saber-ho exactament és complex perquè la memòria de gestió no oferix dades desgranades per especialitats, ni per procediments concrets. Dos anys després, la llista d’espera ha crescut fins als 72.800 pacients, un 11 % que el desembre de 2023; però la de les persones amb més de 180 dies en la llista d’espera es dispara un 52,12 % des de llavors. És un altre indicador, a més del pressupostari, que convida a pensar en un augment de les derivacions a la privada en 2025.

Fa un parell de setmanes, la ministra de Ciència i Universitats i líder dels socialistes valencians, Diana Morant, va acusar el conseller de Sanitat de “lucrar-se amb la privatització de la sanitat pública” a la Comunitat Valenciana, unes declaracions per les quals l’acusat va anunciar accions legals contra la ministra per un delicte d’atemptat contra l’honor, així com per calúmnies i injúries.

Suscríbete para seguir leyendo