Les xarangues van provocar un problema d’orde públic en la primera mascletà
Una multitud va col·lapsar durant mitja hora la plaça de l’Ajuntament a pesar que el ban de Falles prohibix les actuacions de carrer

Concentració de públic al voltant de les dos i mitja de diumenge / Moisés Domínguez / D

La primera jornada festiva de les Falles 2026 va deixar algunes imatges i conclusions que caldrà tindre en compte per al futur. El debat de la Crida es prolongarà en el temps, perquè resulta evident que és un acte desbordat de convocatòria i que l’entorn no permet moltes més millores de qualitat. Ni eixe ni cap altre en els exteriors de la ciutat. El mateix que el transport i la ingesta d’alcohol, que, vist l’aspecte de l’entorn una vegada acabat el festeig, continua sent abundant, siga de comissions de falla de la ciutat, de poblacions que no formen part de la JCF —i que no reben tant d’advertiment— o de públic en general. Malgrat els advertiments, la part botelló continua vigent.
Este és un acte que ja no es repetirà fins a l’any que ve, però l’altre gran problema d’orde públic, que es va apreciar en la jornada dominical, va ser després de la mascletà. Molt a prop ja de les dos i mitja de la vesprada, la plaça encara estava completament plena de públic, fet que obstruïa, a més, el moviment de la gent.
La causa va ser la presència d’una xaranga, que va organitzar el seu propi concert de carrer, per a gatzara general, però generant un tap impossible de desbloquejar. El públic —entre el qual hi havia fallers i no fallers— va participar en les coreografies de manera entusiasta, sense cap interés a donar-les per acabades.
Quan, fa uns mesos, les falles del centre van rebre l’advertiment que no podien celebrar revetles nocturnes, va haver-hi una reunió amb la Policia Local per a tractar de reconduir la situació, tal com va ocórrer. En eixa reunió es va fer un repàs als problemes que se susciten de muralles cap a dins i les xarangues i orquestrines van ser un dels focus d’atenció. D’una banda, les de pagament, pel tap que organitzen i per tindre afany recaptatori. I, d’altra banda, les espontànies, per generar precisament col·lapses en una zona que és, per definició, de trànsit.
De fet, el ban de Falles prohibix expressament la presència en el carrer de xarangues i batucades, a excepció de les que participen amb les comissions de falla o l’Ajuntament, en els seus corresponents actes. Els concerts espontanis són un problema de seguretat i es penalitza o s’hauria de penalitzar —en alguna ocasió ha ocorregut— amb multes i confiscació d’instruments.
Hi ha mascletaes durant tres caps de setmana, en els quals les concentracions humanes es multipliquen, així com en la setmana mateixa de Falles. Fonts municipals reconeixen la complicació de desallotjar una multitud, encara que passa per dir als músics que acaben el concert, però la veritat és que la postmascletà de diumenge va ser un seriós avís del que pot ocórrer quan la ciutat comence a col·lapsar-se.
Suscríbete para seguir leyendo
- La col·lecció d’Amparo Fabra que es pot veure en el centre de València: història, disseny i tradició fallera
- La Policia Nacional deté una vintena de persones a Vila-real per tràfic d’éssers humans
- Servicis Socials deixa en l’aire un centenar de places en vivendes tutelades per a persones migrants
- Eleccions en la UV: “L’alumnat ha de tindre més pes per a triar rector”
- A la venda un altre palauet històric de més de 1.000 metres quadrats en el barri antic de Xàtiva
- L’AVL renova els seus membres i la presidència en ple conflicte institucional
- Pins morts i secs: Ciutat Vella advertix del risc en el vessant del castell de Sagunt
- La Nau acull la presentació de la biografia ‘Raimon. Aquest jo que jo soc’