Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Les “negligències” de Mazón en la dana de València per les quals la jutgessa demana investigar-lo

La magistrada es basa en els “retards” per a convocar el Cecopi i enviar l’Es Alert, en la “minimització pública i il·lògica de la gravetat de l’emergència”, l’“alienitat” demostrada pel seu llarg dinar en El Ventorro i la seua “passivitat” en la gestió de la crisi

L’expresident Carlos Mazón, en el Cecopi, el 30 d’octubre de 2024

L’expresident Carlos Mazón, en el Cecopi, el 30 d’octubre de 2024

Mateo L. Belarte

Mateo L. Belarte

València

La jutgessa que instruïx la causa de la dana de València, Nuria Ruiz Tobarra, detecta diversos “elements de negligència” en l’actuació de Carlos Mazón durant la fatídica jornada del 29 d’octubre de 2024, en què van morir 230 persones, en els quals es basa per a sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que investigue l’expresident per homicidi i lesions imprudents per omissió.

Al llarg de les més de 100 pàgines d’exposició, la magistrada enumera les causes per les quals conclou que l’expresident ha de ser imputat per la seua “inactivitat negligent”, moltes de les quals han sigut elements centrals des de l’inici de la instrucció: els retards en la convocatòria del Cecopi i l’enviament de l’Es Alert, la “minimització” de la gravetat de l’emergència de Mazón, la seua “alienitat” davant de l’emergència pel seu dinar en El Ventorro i la seua “passivitat” a l’hora de pilotar la crisi malgrat ostentar el “nivell suprem de capacitat de decisió”.

El retard del Cecopi i l’Es Alert

Després de 16 mesos d’instrucció, Ruiz Tobarra considera “una cosa òbvia” el “retard” a convocar el Cecopi per la llavors responsable d’Emergències, Salomé Pradas, a les 15:00 hores des de Carlet i que es va iniciar a les 17:00 hores. Segons relata, este fet “mostra la passivitat en la presa de decisions, així com la falta de coordinació” de la Generalitat, i, quant a Mazón, assenyala que la seua “falta d’instruccions” al respecte “concorda” amb la seua “minimització dels riscos”, la qual cosa es desprén “no només” de les seues manifestacions, sinó del “manteniment d’un dinar que es va prolongar d’una manera injustificada si atenem la gravetat de la situació”.

La jutgessa remarca que el Cecopi degué convocar-se “molt probablement el dia anterior” o “com a mínim a primera hora” del 29-O, ateses les previsions meteorològiques reflectides també, recorda, pels mitjans de comunicació i ateses per la Universitat de València, que sí que va suspendre les seues classes davant dels avisos d’Aemet. I sobre Mazón, apunta que era “conscient” de la situació en el barranc de Poio “i de la seua perillositat”, per la qual cosa insistix que “no és explicable racionalment el retard” per a reunir el cervell de l’emergència.

També considera “negligent” el retard en l’enviament de l’Es Alert i expressa els seus dubtes sobre el fet que Mazón no hi intervinguera: “La possibilitat que el president fora alié a les ordes expressades pel seu cap de gabinet (José Manuel Cuenca) resulta il·lògica”. I afig que els dos escenaris, tant si va participar-hi com si no, “són indicatius d’una negligència clara”. En el primer supòsit, per “retardar” l’enviament pel debat legal sobre el confinament. En el cas contrari, per estar “totalment alié a la situació”.

Mazón, a su llegada al Cecopi, la noche del 29-O, en una imagen registrada en las cámaras del 112

Mazón, a la seua arribada al Cecopi, la nit del 29-O, en una imatge registrada en les càmeres del 112 / LAURA BALLESTER

La “prolongada alienitat” de Mazón

En un altre punt de l’exposició, la magistrada aprofundix en les possibles omissions de Mazón durant eixa jornada, atesa la seua “prolongada alienitat que va mostrar en els moments decisius i de més mortaldat”. I remarca que hi ha “elements probatoris que mostrarien que esta exclusió voluntària de les funcions pròpies de la Presidència de la Generalitat va tindre una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu. Una omissió equiparable a l’acció en les defuncions i en les lesions”.

A més, considera que eixa absència de decisions en la qual Mazón ha basat la seua defensa pública “manca de sustentació no només lògica sinó legal”. Per a Ruiz Tobarra, escudar-se en el fet de no haver donat ordes constituïx “un element integrant de la negligència, tot i que sembla que s’entenien com a exculpatòries”.

“Minimització pública i il·lògica de la gravetat”

Per a la jutgessa, la “negligència” de Mazón durant el 29-O “es va desplegar en diversos plans”. En primer lloc, per la seua “minimització pública i il·lògica de la gravetat de l’emergència”, assenyala en referència a la compareixença de l’expresident cap al migdia en què parla despreocupat de desallotjaments en vivendes i cabres ofegades a Turís i en què avança que la dana es desplaçaria cap a Conca a les 18:00 hores. “A l’hora en la qual es van produir estes declaracions ja hi havia un desaparegut i la situació a Utiel era una població completament negada per l’aigua”, recorda.

Insistix de nou en el seu aïllament durant el seu dinar en El Ventorro amb Maribel Vilaplana, quatre hores durant les quals les comunicacions amb Pradas van ser “sorprenentment minses quant a la seua duració”, i en un lloc, el reservat de l’establiment, “que difícilment pot estimar-se el lloc a on es poden donar ordes, instruccions, manejar informació o rebre assessorament”. I remata: “No es pot banalitzar la permanència en el restaurant, en una sobretaula interminable, mentres la població patia els desbordaments i ja havia patit un autèntic infern”.

“No consten decisions rellevants” de Mazón

L’altre pla en el qual Ruiz Tobarra detecta “negligència” de Mazón és per la seua “passivitat” en la gestió de la crisi. “No consten decisions rellevants per part del president”, indica en la seua exposició elevada al TSJCV, relacionant este punt amb la “falta de coordinació” entre les conselleries amb competències en l’emergència.

En eixe sentit, l’escrit defén la necessitat d’“analitzar el temps que va passar” en El Ventorro i “les actuacions o l’absència d’estes que es van produir durant el temps que hi va romandre, unes cinc hores”. Així, destaca la jutgessa que van passar “més de tres hores” fins que parla per primera vegada amb Pradas, a les 17:37 hores.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents