A la venda un altre palauet històric de més de 1.000 metres quadrats en el barri antic de Xàtiva

Els cartells d’“es ven” proliferen en les cases del barri antic de Xàtiva, però no tots els immobles que ixen al mercat tenen les dimensions i la història de l’enorme palauet que s’alça majestuós en el número 6 de la plaça Mossén Urios, catalogat com la Casa dels Quadrado en el Pla especial de protecció del centre històric.

Amb més de 1.000 metres quadrats de superfície construïda, tres plantes en altura i quatre segles a l’esquena, una immobiliària amb seu a Madrid ha desplegat un gran anunci en la façana de l’edifici —en una ubicació privilegiada a tir de pedra de la Seu i la plaça del Mercat— amb un cridaner missatge: “No tots els dies es ven una joia com esta”. El seu preu d’eixida ho testifica: 600.000 euros.

L’oferta suggerix que l’immoble pot transformar-se en “sis vivendes amb gran potencial” i deixa clar a quin sector es dirigix la possible venda: “Ideal per a inversió o reconversió a apartaments turístics”, diu el text de la immobiliària. “Una oportunitat única per als qui busquen rendibilitat i ubicació en una de les ciutats més boniques i històriques de València”, afig l’anunci.

En el Diplomatari inèdit de Xàtiva, l’historiador Mariano González Baldoví documenta les diferents famílies que van habitar la casa senyorial —casualment lligada a parents seus durant una llarga etapa— i situa els seus orígens amb anterioritat a la crema de la ciutat a les mans de les tropes borbòniques, probablement en el segle XVII. L’absència d’elements constructius medievals o gòtics en el complex, juntament amb l’antiguitat d’uns arcs presents en la planta baixa i l’estat dels carreus, així ho sembla indicar.

El colossal estudi de l’erudit i acadèmic de Belles Arts de Sant Carles manté que l’edifici actual va ser possiblement alçat pel velluter Valero Quadrado Requena (1615-1670) o pel seu fill, el mercader Valero Quadrado Badenes, nascut en 1648. Un llinatge d’orígens humils que va protagonitzar una pujada destacada a l’ascensor social.

Posteriorment, la casa va pertànyer al net d’este últim, Casildo Quadrado Martí, i a la filla d’este, Cayetana Quadrado Llinàs, casada amb Leonardo Baldoví. A mitjan segle XIX era propietat del comerciant Federico Mata, mentres que a finals d’eixe segle va passar a les mans del metge Balbino Morales Pla —germà d’un general— i, més tard, al seu germà, Gabriel Morales Pla. La poeta, professora i assagista Nieves Fernández Baldoví va ser l’última habitant de l’immoble —al costat de la seua germana, la infermera i pintora Mercedes F. Baldoví— i la va deixar en herència després de la seua defunció, en 2017, als 89 anys. Nieves va ser una creadora inquieta que va portar a Colòmbia l’obra de Lorca i que va col·laborar amb el mestre Rodrigo, que va posar música a una peça seua en els anys seixanta del segle passat.

Un escut heràldic de pedra en la portada

El casalot conserva en la portada un element històric protegit: un escut heràldic de pedra del segle XVIII que va ser traslladat en la dècada dels seixanta des de l’antiga casa del carrer Engai —derruïda en 2013— que va pertànyer al notari Vicente Morales Rovira, a qui se li va reconéixer la condició de noble.

L’edifici, alçat sobre un solar de 460 metres quadrats, apareix entre els immobles amb protecció parcial en el Pla especial del centre històric de Xàtiva, referenciat com la Casa dels Quadrado.

En la visita virtual que es pot fer al palauet a través de la web de la immobiliària s’observa encara en l’entrada un antic Seat 127, juntament amb unes grans estades que impressionen. En 2024, este diari ja es va fer ressò que s’havia posat a la venda la gran casa contigua a esta en la plaça Mossén Urios, amb una tipologia molt similar. L’anunci l’oferia subratllant els seus 500 anys d’història, el seu impressionant pati, amb un arc de pedra i els seus 1.500 metres quadrats de superfície construïda.

Són diversos els casos d’antics palauets o fins i tot vells convents que es troben a la venda en el centre històric de Xàtiva. La Generalitat es va comprometre a comprar-ne algun per a condicionar vivendes per a jóvens, però l’adquisició es va frenar amb el canvi de govern en 2023 i encara no s’ha représ. Malgrat el seu gran potencial, tampoc acaben de florir projectes hotelers o d’un altre tipus que revitalitzen estos grans edificis.

Suscríbete para seguir leyendo