La Nau obté el primer Segell de Patrimoni Europeu de la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana compta amb moltes joies patrimonials. No obstant això, mai una d’estes institucions o enclavaments havia obtingut de mans de la Comissió Europea un dels reconeixements culturals més importants que s’atorguen a escala continental, com és el Segell de Patrimoni Europeu. Fins que el Centre Cultural La Nau, amb més de mig mil·lenni d’història, l’ha conquistat quasi un any després de començar l’avaluació de la seua candidatura. Així ho han donat a conéixer la mateixa Universitat de València (UV) i el Ministeri de Cultura, que situen l’espai valencià com el quint de tot Espanya que és premiat amb este reconeixement. Un “premi” que li serà atorgat en una cerimònia el pròxim 22 d’abril a Brussel·les.

Valors d’identitat europeus

En concret, este segell reconeix els llocs que promouen els valors d’identitat i diversitat europeus. Per això mateix ha sigut guardonada La Nau, que, com destaquen des de la UV, oferix un “paper estratègic, ja que connectar la comunitat universitària i el territori amb la dimensió europea a través del seu patrimoni, la seua història i les activitats culturals i educatives que promou”. A més, cal no oblidar que este 2026 complix 527 anys d’història, la qual cosa la convertix en una de les universitats més antigues d’Espanya i Europa, un lloc que “simbolitza l’humanisme del segle XVI” i pel qual han passat figures destacades com Joan Lluís Vives.

Bé d’interés cultural (BIC) des de 1981, la seua història va començar en 1499 quan els Estudis Generals van ser elevats a rang universitari pels jurats de la ciutat i posteriorment reconeguts pel papa Alexandre VI i el rei Ferran el Catòlic en 1502. Rehabilitat integralment en 1999, el centre alberga el Museu de La Nau, que compta amb col·leccions històriques i artístiques, a més de conferències, exposicions o representacions en la seua programació. A més, és seu fundacional d’un itinerari cultural del Consell d’Europa: la ruta europea de les farmàcies històriques i els jardins medicinals, reconegut com a tal en 2024, i, destaquen des del Ministeri, també “alberga una biblioteca històrica en la qual hi ha toms excepcionals que evidencien el seu llegat com a centre educatiu internacional”.

De la mateixa manera, la seua elecció no és un detall menor. No en va, fins ara només s’havia distingit quatre llocs espanyols amb este segell: l’Arxiu de la Corona d’Aragó i la Residència d’Estudiants de Madrid en 2014, el parc miner d’Almadén en 2021 i el Monestir de Sant Jeroni de Yuste en 2023. Per a este nou nomenament —per al qual també es van presentar candidatures d’altres països europeus— el Centre Cultural La Nau va “batallar” amb un altre enclavament: el Monestir de Santa Maria La Real d’Aguilar de Campoo situat a Palència.

Un any de tramitació

Des del seu origen, la candidatura ha sigut coordinada per la vicerectora de Cultura i Societat de la UV, Ester Alba, i la directora de Patrimoni Cultural de la UV, Marisa Vázquez de Ágredos. Així mateix, ha comptat amb el suport del Consell per mitjà de la Conselleria d’Educació. “Estem molt orgullosos d’un procés intens, que ha implicat un gran esforç de persones i l’estreta col·laboració del Ministeri de Cultura i la Generalitat Valenciana. Després d’un any d’espera i després d’haver format part de la llista indicativa del Ministeri de Cultura, ens sentim profundament agraïts per rebre este reconeixement internacional en l’àmbit del patrimoni, atorgat per la Comissió Europea. Este premi destaca la singularitat històrica de La Nau en el procés de construcció europea i reconeix la visió que va tindre la Universitat al convertir-lo en un centre cultural en 1999”, conclou Alba.

Suscríbete para seguir leyendo