Zulima Pérez insta a aprofitar la reconstrucció per a “repensar les ciutats”

La comissionada del Govern d’Espanya per a la reconstrucció, Zulima Pérez, va situar, este dilluns, els ajuntaments en el centre del procés de recuperació després de la dana del 29 d’octubre de 2024 i va defendre una reconstrucció “amb finançament garantit, transparència, participació i basada en la ciència”, durant la seua intervenció en la quarta edició del Fòrum Municipalisme organitzat per Levante-EMV.

Pérez va obrir el seu discurs reivindicant el paper del municipalisme. “Els municipis són l’actor fonamental de la reconstrucció”, va afirmar, subratllant que alcaldes i alcaldesses han patit “en primera persona” l’impacte de la catàstrofe i són els qui atenen “24 hores al dia” els seus veïns. En este sentit, va assegurar que des del primer moment el Govern d’Espanya ha volgut acompanyar-los i reforçar la seua capacitat de resposta.

La comissionada va reconéixer que la magnitud dels fets superava les possibilitats d’actuació de molts consistoris i va recordar que l’executiu ha assumit el finançament d’infraestructures municipals afectades. Fins a la data, va assenyalar, s’han mobilitzat més de 9.000 milions d’euros en inversions, ajudes i actuacions directes, i va reiterar que el Govern continuarà aportant “tots els diners que calguen” per a culminar la reconstrucció.

No obstant això, va insistir que el procés no és només una qüestió econòmica. “Quan va arribar la dana, no només va destruir ciutats, sinó que en molts casos va destruir els ajuntaments mateixos”, va apuntar, al·ludint a municipis que van quedar sense servicis bàsics. En eixa línia, va explicar que s’han finançat al 100 % infraestructures com les xarxes de sanejament i que s’han introduït canvis normatius per a facilitar la contractació de personal i ampliar els conceptes finançables, ateses les demandes traslladades pels consistoris.

Per a Pérez, la reconstrucció ha de servir per a “repensar les ciutats” i no limitar-se a reposar el que ha resultat danyat. Va apostar per un enfocament metropolità i per construir entorns “més resilients” i va recordar que l’aigua i els fenòmens naturals no entenen de fronteres administratives. En este sentit, va defendre que les agendes urbanes i els plans d’actuació incorporen eixa visió àmplia i coordinada.

Un altre dels eixos de la seua intervenció va ser la transparència. La comissionada va recalcar que la gestió de la reconstrucció implica diners públics i, per tant, exigix “fidelitat en els processos de contractació” i control de les actuacions. Va destacar que el Govern publica en la web de La Moncloa tota la informació sobre les mesures adoptades i ha posat en marxa una aplicació que permet consultar la inversió territorialitzada en cada municipi.

La participació ciutadana és, al seu juí, la segona pota del procés. Pérez va detallar que s’han mantingut reunions periòdiques amb associacions de víctimes, col·lectius veïnals i alcaldes, a més d’assemblees obertes en diferents municipis, per a explicar les actuacions en marxa i arreplegar propostes. “És un procés d’ensenyança mútua”, va afirmar, al·ludint a l’aprenentatge compartit entre administracions i ciutadania.

La tercera gran premissa és la ciència. Pérez va defendre que les decisions públiques han de sustentar-se en criteris científics, especialment davant de fenòmens extrems vinculats al canvi climàtic. Va alertar que qüestionar l’evidència científica pot posar en risc la seguretat dels territoris i va recordar que el Govern va constituir un comité d’experts amb representació acadèmica, col·legis professionals i societat civil, que ha treballat de manera continuada durant l’últim any i mig.

En el pla de les actuacions concretes, va destacar les intervencions d’emergència en llits, amb 287 milions d’euros i unes 570 actuacions ja executades per a millorar la protecció enfront de futurs episodis. Així i tot, va admetre que no són suficients i va avançar el desenrotllament d’un pla de recuperació i millora de la resiliència, àmpliament participat per administracions i experts.

Segons va explicar, este pla s’articula en tres grans objectius: reduir l’exposició del territori a les inundacions —amb modificacions normatives sobre usos en zones inundables—; disminuir la vulnerabilitat, mitjançant un programa d’adaptació de vivendes dotat amb 60 milions d’euros; i rebaixar la perillositat, amb actuacions hidràuliques i solucions basades en la naturalesa finançades amb més de 150 milions d’euros.

Pérez va subratllar que la reconstrucció serà un procés llarg. “No serà de dos dies ni de dos setmanes”, va advertir, i va posar com a exemple municipis que hauran de refer bona part de les seues infraestructures, com les xarxes de sanejament. En eixe camí, va assegurar, el comissionat continuarà actuant com a interlocutor davant dels ministeris i acompanyant els ajuntaments “fins a l’últim dia”.

La comissionada va tancar la seua intervenció reivindicant el treball diari d’alcaldes i alcaldesses i confiant que, amb l’esforç conjunt, les ciutats afectades seran en el futur “molt més resilients” enfront de noves emergències i l’impacte del canvi climàtic.

Suscríbete para seguir leyendo