El Govern treballa per a “controlar” el preu de la cistella de la compra i dels carburants

El Govern treballa per a “controlar” el preu de la cistella de la compra i els carburants davant dels efectes que puga generar el conflicte a Orient Mitjà, segons ha confirmat este dimecres el ministre de Consum, Pablo Bustinduy. En la mateixa línia que les declaracions d’este dimarts del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que va afirmar que, si el conflicte deriva “en un efecte negatiu” sobre l’economia espanyola, el Govern reaccionarà amb les “mesures necessàries”.

“Estem preparats per a reaccionar i posar sobre la taula les mesures necessàries, igual que vam fer en 2022”, va afirmar Cuerpo després de ser preguntat sobre si el Govern es planteja aplicar bonificacions sobre els carburants, com va ocórrer després de la guerra d’Ucraïna, quan l’executiu va impulsar un descompte de 20 cèntims en les gasolineres. Si bé aleshores el preu del barril Brent, de referència a Europa, se situava per damunt dels 100 euros, en l’actualitat ronda els 80 euros.

En el cas del preu del gas (el TTF holandés), la cotització s’ha quasi duplicat des de divendres fins a arribar als 54 euros per megavat-hora, però encara lluny dels més de 100 euros d’abril de 2022.

La clau serà la qüestió temporal, quant dura la guerra a Orient Mitjà i el seu impacte en els preus que afecten els consumidors, com són els carburants, l’electricitat i els aliments. I així ho va assenyalar el ministre Cuerpo a l’afirmar que l’executiu avalua el “possible efecte per als consumidors” a través de l’impacte directe sobre els preus dels combustibles i, per tant, de l’electricitat, que es contagia del preu del gas; i l’indirecte, si acaba augmentant el preu del transport i amb això l’impacte en els supermercats.

I la teoria diu que, si el conflicte es manté en el temps, l’impacte en els carburants serà més prompte que tard. És el que es coneix com a “efecte coet i efecte ploma”, titlat així per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) per a explicar que el contagi del preu del cru sobre els carburants és molt ràpid quan es tracta de pujades i molt lent en el cas de les baixades. En el cas de l’electricitat, el preu en el mercat majorista ronda els 50 euros (fa exactament quatre anys, sobrevolava els 200 euros), però amb puntes de 150 euros en les hores en les quals no hi ha sol.

“El Govern d’Espanya està estudiant escenaris i possibles mesures per a ajudar les llars, els treballadors, les empreses i els autònoms, i que puguen mitigar amb això els impactes econòmics d’este conflicte, si és que fora necessari”, ha afirmat este dimecres el president del Govern, Pedro Sánchez, segons informa May Mariño. “Gràcies al dinamisme de la nostra economia i gràcies també a la responsabilitat de la política fiscal del Govern, Espanya compta, en estos moments, amb els recursos necessaris per a fer front també de nou a esta crisi”, ha afegit.

Precisament, el Govern va aprovar el 10 de febrer un reial decret llei que permetia topar els preus en situacions d’emergència i possibilitaria al Consell de Ministres imposar límits directament sobre els preus dels carburants, electricitat i aliments en cas que estos patiren un increment desproporcionat dels seus costos. Però la mesura va ser derogada pel Congrés dels Diputats la setmana passada (amb els vots de PP, Vox i Junts).

Suscríbete para seguir leyendo