L’AVL renova els seus membres i la presidència en ple conflicte institucional

I després de l’accent i el topònim de València, arriba la renovació de càrrecs. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) continua amb el seu agitat 2026, any del 25é aniversari de la institució i en el qual, a més del conflicte obert amb PP i Vox en la Generalitat, les Corts o la Diputació de València, ha d’afrontar un tràmit decisiu: la renovació de part dels seus acadèmics. Este divendres comença formalment el procés amb l’acceptació de les candidatures per a les set places que han de substituir-se enguany. La data dels nomenaments serà el 15 juny.

En 2001, l’AVL va arrancar amb 21 acadèmics i un horitzó de renovació, per terços, al cap de 15, 20 i 25 anys. La primera elecció va ser política: PP i PSPV van acordar una sèrie de noms procedents de la universitat, d’uns altres d’àmbits de la societat, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, contrària a la unitat de la llengua, i un grup de perfils de consens. Aquell procés va estar pilotat per Eduardo Zaplana i Alejandro Font de Mora, i els socialistes Joan Ignasi Pla i Ximo Puig, llavors síndic en les Corts.

Ixen els últims 7 fundadors

Des de llavors, les noves entrades s’han triat per cooptació, és a dir, amb els membres de l’entitat triant els nous integrants per a les places vacants. Este 2026 eixiran els últims membres d’aquell moment fundacional, que estan des del principi o quasi des del principi. Seran en concret sis hòmens i una dona, precisament la presidenta, Verònica Cantó. També abandonen la institució Artur Ahuir, Josep Palomero, l’expresident Ramon Ferrer, Jordi Colomina, Alfons Vila i Àngel Calpe.

Este últim no està des del principi, sinó que va entrar en 2003, quan es va produir un primer relleu després de la dimissió o mort de tres membres. En el cas de Calpe, va ocupar la plaça del poeta i exdegà de la RACV Xavier Casp.

Quatre d’estos set membres que deixen la seua butaca d’acadèmic (Ahuir, Ferrer, Vila, Calpe) procedien inicialment de la RACV, contraris a la unitat de la llengua quan es va gestar l’AVL.

Per a complir la normativa d’igualtat i aconseguir la paritat entre sexes 25 anys després, estes set vacants es cobriran amb cinc hòmens i dos dones. Segons les fonts consultades, és possible que hi haja més candidats que places. Es preveu que podrien valorar-se set hòmens per a cinc places, a més de tres dones per a les dos vacants.

Una altra qüestió serà el perfil dels qui ocupen este últim terç pendent de renovar. Membres de l’Acadèmia assenyalen que les incorporacions dels últims anys han tingut un perfil molt universitari, amb posicions més ortodoxes respecte al model de llengua. “Això té repercussió respecte a com es concep la llengua i la relació amb altres actors de la societat”, assenyalen.

L’AVL ja ha publicat les seues grans obres científiques, com el Diccionari ortogràfic, la Gramàtica normativa i el Diccionari normatiu valencià, però sempre es requerixen perfils especialitzats en filologia per a les funcions bàsiques d’una entitat normativa. En juny es renovarà tant la junta de govern com les seccions i comissions.

De nou, xoc institucional

Mentres este procés es posa en marxa, l’AVL ha tornat a convertir-se en escenari, o pretext, d’una batalla política. Periòdicament hi ha un xoc entre les institucions presidides pel PP i la institució normativa que reviu vells debats entorn de la unitat de la llengua, el seu nom o el model de valencià que es proposa.

El dictamen emés este passat divendres respecte al topònim de València [l’Ajuntament volia canviar-lo a una forma bilingüe Valencia/Valéncia] ha tornat a assenyalar la institució. Se li recrimina la distància amb el parlant, per oposar-se a utilitzar la grafia amb l’accent tancat. Des d’àmbits conservadors es reclama a la institució un “valencià més pròxim al carrer”. L’Acadèmia, però, no s’ha mogut de la posició sobre este topònim des dels seus inicis.

Les relacions amb la Generalitat passen també un moment complicat. El Consell del PP presidit per Carlos Mazón va aplicar una forta retallada pressupostària, alineat amb les pretensions de Vox d’“escanyar” econòmicament la institució. El Consell va presentar fins i tot una proposta per a canviar la llei de creació i el nom de l’AVL.

El canvi en el Palau sembla haver rebaixat la tensió (Pérez Llorca manifesta que “creu” en l’AVL), encara que, si no és pel suport econòmic de la Diputació de València (en concret de les àrees d’Ens Uneix) o el Ministeri de Ciència, enguany no s’hagueren pogut celebrar activitats ja tradicionals com l’homenatge a l’Escriptor de l’Any. En este context haurà de triar els nous membres i, a més, designar nou president o presidenta de la institució.

Suscríbete para seguir leyendo