Hongaresa Teatre rememora Alejandra Pizarnik, Alma Mahler i Gregoria Samsa en el TEM

El TEM ha articulat la seua programació al voltant del teatre de text i la reflexió crítica. En eixa línia, este pròxim 7 de març, Hongaresa Teatre presenta Tejedoras de abismos, de l’autor argentí Arnoldo Liberman, un recorregut per figures femenines del segle XX com Alejandra Pizarnik, Alma Mahler i Gregoria Samsa.

Lola López dirigix esta peça sobre dones excepcionals en el món de la vida i de l’art del segle passat, reals i de ficció. La proposta és una obra de gran importància poètica i humana que forma part de la celebració de les tres dècades de trajectòria de la companyia del Port de Sagunt.

La formació teatral es referix a este espectacle com “una amalgama de pensaments, sentiments, batecs i crits, moments dolços i amargues extrasístoles”.

Arianne Algarra, Victoria Enguídanos i Lola López conformen l’elenc d’este projecte en el qual la intenció i intensitat dramàtica, per moments, estremix. Els seus personatges són domadores d’abismes, de mites i creences. Víctimes i botxins que patixen la “insatisfacció dels seus cors i la vida en la seua cruesa despietada, esgarranys de pèrdues i de rebutjos”.

Tres dones excepcionals per a tres dones

Alejandra Pizarnik va ser una de les poetes argentines més notables. Amiga pròxima de Julio Cortázar, Octavio Paz i Antonio Porchia, fou denominada la poeta maleïda de la literatura llatinoamericana i es va suïcidar amb 36 anys. El seu monòleg en Tejedoras de abismos està situat en els seus últims moments de vida, “potser desesperada per un amor frustrat, encara que la seua bisexualitat és franca i la seua inclinació és sempre un sí a la vida”.

El monòleg dedicat a Gretel Samsa, germana del protagonista de La metamorfosi de Franz Kafka, està centrat en les contradiccions que experimenta davant de la transformació de Gregorio Samsa en insecte, el seu afecte intens i els seus sentiments de culpa davant de la impossibilitat d’acceptar-lo tal com és. Les seues paraules són una petició de perdó davant del gir del seu amor per odi. De fet, en realitat, l’escriptor d’origen txec va pensar a titular esta història Gretel, ja que és la que patix la verdadera metamorfosi.

L’últim monòleg està dedicat a una dona excepcional i enigmàtica, Alma Mahler, esposa del músic Gustav Mahler. Els seus amors, pròxims a la mort del compositor, a qui va servir amb devoció, es van conéixer com a amors adúlters. Va mantindre relacions apassionades amb grans figures de la creació en diferents àmbits, cas del pintor Gustav Klimt, l’arquitecte i urbanista Walter Gropius, el novel·lista i dramaturg Franz Werfel, el pintor i poeta Oskar Kokoshka i el compositor i director d’orquestra Benjamin Britten.

Hongaresa Teatre destaca “la seua bellesa, la seua entrega amorosa, la seua capacitat d’acompanyar els genis, la seua pròpia creativitat abandonada en relació amb l’exigència dels seus amants, i la seua nostàlgia en la vellesa d’estes efusions de l’ànima”.

Suscríbete para seguir leyendo