Relleu en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): majoria de perfils universitaris entre els aspirants a nous acadèmics

La cruïlla que viu l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb la substitució dels seus últims membres fundadors i amb la pressió institucional que està patint en ple xoc amb les administracions controlades per Partit Popular i Vox, començarà a aclarir-se este divendres.

El ple de hui prendrà en consideració els noms que els acadèmics postulen per a rellevar set membres després de complir el seu mandat. Com ja va publicar Levante-EMV, el pròxim 15 de juny abandonen la institució Artur Ahuir, Josep Palomero, l’expresident Ramon Ferrer, Jordi Colomina, Alfons Vila, Àngel Calpe i l’actual presidenta Verònica Cantó, amb la qual cosa estos canvis també provocaran el posterior nomenament de nou president o presidenta. Per a ocupar estar places (i per a complir amb la normativa d’igualtat), hi entraran cinc hòmens i dos dones, amb la qual cosa s’assolirà la paritat dels membres.

Segons ha sabut este diari, el perfil universitari predomina entre els aspirants a estes places. Entre els noms que es postularan en el ple de hui hi haurà, sobretot, perfils universitaris. Especialment, de Filologia. Així, alguns noms que estan sobre la taula són els de Vicent Beltran, professor de la Universitat d’Alacant (UA); Adolf Piquer, catedràtic en l’àrea de Catalana de la Jaume I de Castelló; el castellonenc Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística en la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Institut d’Estudis Catalans; o Carles Segura, també de la UA. Un altre candidat de llarga trajectòria universitària seria, segons la informació recaptada per este diari, Enric Guinot, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València. Es tracta, per tant, d’un perfil molt similar al de Ramon Ferrer, un dels acadèmics que ixen en esta renovació, si bé amb una línia professional diferent.

Un altre dels possibles aspirant seria el lingüista Josep Lacreu, cap de l’equip tècnic de lingüistes de l’AVL fins a la seua jubilació i algú molt respectat en la institució. Fora de l’àmbit estrictament universitari es valoraria el nom de Toni Sabater, advocat, escriptor, editor (Llibres de la Drassana) i crític literari en Levante-EMV. D’estos set noms haurien d’eixir els cinc acadèmics nous.

D’altra banda, per a cobrir les dos vacants que han de ser ocupades per dones hi hauria una terna de candidates, segons les dades d’este diari. En les travesses apareixen la periodista (ex d’RTVV) i editora de Vila-real Susanna Lliberós i la tècnica lingüística a Silla i professora associada de la UV Empar Minguet.

Un cas singular podria ser el de Maria Isabel Guardiola. La professora de la Universitat d’Alacant va ser acadèmica entre 2017 i 2021. Va entrar després de la defunció de Josep Lluís Domènech i va abandonar la institució en el procés de renovació interna de 2021. Va deixar bona empremta i ara seria una de les candidates a tornar-hi i reforçar la presència, a més, de substància grisa des d’Alacant. En este sentit, no hi ha impediment legal per a la designació de membres que han estat ja en la casa. En les converses entre acadèmics per a plantejar una llista de possibles aspirants han sorgit els noms d’uns altres excomponents de l’ens, encara que finalment no han prosperat.

Un padrí i set avals

Estos són els noms. El sistema que regix l’elecció és la cooptació, és a dir, que són els acadèmics els que trien els nous membres. No hi pot entrar qualsevol. Segons la Llei de creació de l’AVL (article 10), s’exigix com a requisit tindre la condició política de valencià i ser experts en valencià amb una acreditada competència científica i acadèmica o destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyança en matèria lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià o la cultura valenciana.

A diferència de l’elecció fundacional, que va ser política (PP i PSPV van negociar els noms) i en què es van designar noms de totes les sensibilitats (de professors membres de l’IEC a d’altres procedents de la RACV, contrària a la unitat de la llengua), el criteri, en les renovacions posteriors, ha sigut més tècnic, sense deixar de costat altres perfils professionals i la connexió amb diferents àmbits de la realitat.

Ara són els acadèmics mateixos els que postulen els noms. Això sí, es reclama un mínim de set avals per a cada aspirant. A partir d’este moment començarà un debat en què es buscarà aconseguir el màxim consens. Quasi com en una elecció papal, pot haver-hi diverses votacions en diferents plens, amb el 15 de juny com a data límit per a la renovació.

Suscríbete para seguir leyendo