Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Secciones

Guerra Iran

Pedro Sánchez compareixerà el 25 de març en el Congrés per a donar compte de la postura del Govern davant de la guerra en Pròxim Orient

La data triada li permetrà també explicar el debat que es produïsca en la reunió del Consell Europeu del 19 març, en què els Vint-i-set abordaran el conflicte bèl·lic

Pedro Sánchez, president del Govern, durant una compareixença en el Congrés dels Diputats

Pedro Sánchez, president del Govern, durant una compareixença en el Congrés dels Diputats / José Luis Roca / EPC

Madrid

El president del Govern, Pedro Sánchez, compareixerà el pròxim 25 de març en el Congrés per a donar compte de la postura del Govern davant de la guerra en Pròxim Orient. La data triada li permetrà també explicar el debat que es produïsca en la reunió del Consell Europeu del 19 març, en què es tractarà el conflicte bèl·lic, segons expliquen fonts parlamentàries socialistes. En la sol·licitud de compareixença del cap de l’executiu s’ha inclòs, entre els assumptes que es tractaran, el resultat de la cimera de líders europeus.

La data de compareixença s’ha fixat en la reunió d’este dimarts de la Junta de Portaveus del Congrés. El Govern va registrar divendres passat una sol·licitud de compareixença, a petició pròpia, del cap de l’executiu, després que el Partit Popular la reclamara prèviament.

Més enllà de sostindre una línia “coherent” en política exterior al justificar el seu rebuig en defensa de la legalitat internacional, en línia amb la invasió russa d’Ucraïna o la guerra a Gaza, els socialistes argumenten que la bandera del “no a la guerra” en el polvorí d’Orient Mitjà és transversal, segons les seues enquestes. No només entre el seu electorat, sinó també entre una bona part dels conservadors.

Els populars van sol·licitar que el president del Govern “done compte de la posició del Govern en relació amb les decisions adoptades en política exterior, europea i de defensa, i l’impacte que estes tenen per als interessos generals d’Espanya”. El seu objectiu és que es pose el focus en “la situació de les relacions bilaterals amb els Estats Units i els seus efectes d’aïllament en matèria de seguretat; així com les actuacions previstes per a preservar la nostra seguretat nacional”. La negativa al fet que els EUA puga utilitzar les bases de Rota i Morón ha provocat que Donald Trump amenace de trencar relacions comercials.

Autorització del Congrés

La decisió del Govern d’enviar la fragata Cristóbal Colón a Xipre en missió defensiva per a contribuir amb altres socis europeus a repel·lir la resposta de l’Iran afig més urgència a la compareixença parlamentària. Si des del PP reclamen que es vote per a demanar autorització al Congrés, des del Govern sostenen que no necessita autorització del Congrés, ja que es tracta d’una missió ja en curs, no d’una nova.

Segons apuntaven fonts del Ministeri de Defensa dirigit per Margarita Robles, la fragata està integrada en el grup naval amb el portaavions francés Charles de Gaulle, “ja des de fa dies en l’exercici”. Ara es tractaria de realitzar la mateixa labor, però en una altra localització, Xipre. És a dir, reforçant la idea que era una operativa ja en marxa emmarcada en un context previ.

Escut social

Mentrestant, el Govern continua monitorant l’evolució dels preus pels afectes de la guerra en Orient Mitjà per a aplicar un paquet de mesures de contenció, en línia amb les que va desplegar durant la pandèmia o la crisi inflacionista després de la invasió russa d’Ucraïna.

Els socis de coalició pressionen per a aprovar com més prompte millor un escut social per la guerra. El PP també ha pres la iniciativa presentant la seua pròpia bateria de propostes. Vinculades principalment a baixades fiscals per a contindre la crisi energètica o la deducció per fill en l’IRPF.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents