Fernando Ballesteros, el valencià que investiga el “forat negre de la biologia”, segon espanyol premiat per l’Acadèmia de Ciències dels EUA

En diuen “el forat negre de la biologia”, perquè era una incògnita com i per què va ocórrer. Durant els primers mil milions d’anys de la història de la vida, només hi havia cèl·lules simples. Cèl·lules sense nucli, xicotetes, similars als bacteris de hui. D’estes cèl·lules procariotes es va passar a les cèl·lules amb nucli, les eucariotes, i el perquè i el com d’este salt evolutiu va continuar sent, durant molt de temps, un misteri.

Però una investigació ha llançat llum sobre eixe “forat negre”. L’ha coliderada un valencià, l’astrònom i astrobiòleg de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València Fernando Ballesteros, que ha treballat juntament amb tres espanyols més en una investigació per la qual ha sigut el segon espanyol de la història premiat per l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units en els Premis Cozzarelli d’investigació.

El treball, anomenat The emergence of eukaryotes as an evolutionary algorithmic phase transition, es va publicar en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), la revista pròpia de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units. El firmen, juntament amb Ballesteros, els investigadors espanyols Enrique M. Muro, Bartolo Luque i Jordi Bascompte, de les universitats de Magúncia, Politècnica de Madrid i Zúric. La investigació, que combina física, matemàtiques, estadística, computació i biologia, conclou que l’aparició de les cèl·lules complexes amb nucli com les nostres va ser un succés inevitable.

Un treball de cinc anys i 150 milions de gens

El motiu està relacionat amb les proteïnes: la investigació va descobrir que, a mesura que les cèl·lules van anar fent-se més complexes, van necessitar proteïnes cada vegada més llargues, que eren cada vegada més difícils d’aconseguir. Això va comportar una “crisi computacional” que va forçar la vida, fa 2.600 milions d’anys, a canviar el mode de funcionament del codi genètic, explica Ballesteros.

Per a arribar a esta conclusió, van analitzar 150 milions de gens de 33.000 organismes durant cinc anys, un treball de comparació i estudi de gens i proteïnes que va aconseguir aportar llum sobre este misteri de la biologia. “La conclusió a la qual vam arribar és que arriba un moment en què la necessitat de proteïnes cada vegada més complexes canvia les regles de funcionament dels gens, com si es buscara un sistema operatiu nou”, explica l’astrònom.

El Premi Cozzarelli

Cada any, l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units concedix els Premis Cozzarelli d’investigació a aquells científics les contribucions dels quals sobreïxen per la seua excel·lència científica i la seua originalitat. Estes contribucions són seleccionades entre les publicades en la revista Proceedings of the National Academy of Science, una de les tres revistes científiques multidisciplinàries més influents i prestigioses del món, juntament amb Science i Nature.

La investigació coliderada per Ballesteros va ser publicada en esta revista en 2025. D’entre totes les investigacions que anualment apareixen en PNAS —eixe any, 3.800—, els editors dels articles científics proposen una llista dels treballs que més els han impressionat per ser més nous o pel seu potencial per a canviar el camp de la ciència en què treballen. D’esta primera selecció resulten un xicotet grup de treballs de les diferents disciplines, que passa a revisar un comité de l’Acadèmia de Ciències. De les preseleccionades en biologia, la investigació coliderada per l’astrònom i astrobiòleg de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València va ser la guanyadora. Només en una altra ocasió anterior, en 2021, estos premis havien recaigut sobre investigadors d’una universitat espanyola. En aquella ocasió, va ser un treball de l’EHU/UPV.

Suscríbete para seguir leyendo