Les rurals valencianes baten rècords i guanyen quasi 139 milions en 2025
Caixa Popular xafa els talons a la Central d’Orihuela després de superar els 42 milions d’euros de beneficis

Caixa Popular quasi supera la Central en beneficis en 2025 / Levante-EMV

En sintonia amb la resta del sistema financer, 2025 va ser un any de rècords en el benefici de les caixes rurals de la Comunitat Valenciana. Les tres desenes d’entitats que tenen seu en l’autonomia van registrar uns guanys conjunts de 138,9 milions d’euros, la qual cosa implica un increment del 24,8 % respecte als 111,3 del tancament de 2024, segons les dades que ha fet públiques la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (Unacc).
El creixement no és tan acusat en termes percentuals, encara que sí en xifres absolutes, si als resultats de les citades se li afigen els de Cajamar, la major rural d’Espanya, capçalera d’un grup cooperatiu del qual formen part un nombre considerable de les entitats valencianes i que, en la crisi anterior, va elevar de manera considerable el seu negoci en l’autonomia després d’absorbir Ruralcaja o Caja Campo. En este cas, sumant els 323 milions guanyats per la firma amb seu a Almeria, el volum de beneficis en 2025 ascendix a 462 milions, un 20,6 % més en relació amb els 383,6 d’un any abans.
Algemesí
Totes les rurals valencianes van registrar, l’any passat, un increment dels seus guanys, a excepció de la caixa de les Coves de Vinromà, que els va reduir un 19,4 %, fins als 545.000 euros. La immensa majoria va créixer, però, a dos dígits. El cas més espectacular és el de la rural d’Algemesí, els beneficis de la qual van arribar als 6,6 milions després d’experimentar un augment del 383,2 %.
No obstant això, l’alça més significativa és la de Caixa Popular, que per ben poc no ha arrabassat a la Central d’Orihuela el lideratge a la Comunitat Valenciana. La raó és que l’entitat presidida per Rosendo Ortí ha aconseguit uns beneficis de 42,004 milions d’euros, després de registrar una pujada del 36 % des dels 30,8 milions de 2024. Per la seua banda, l’entitat alacantina només va elevar els seus resultats un 10,6 %, fins als 42,061 milions, des dels 38 d’un any abans.
Torrent
La quarta posició en l’escalafó li correspon a la rural de Torrent, una de les dos desenes de cooperatives que formen part del grup Cajamar des de la crisi financera iniciada en 2008 i que va provocar en els anys successius una reconversió vertiginosa del sistema espanyol i, singularment, del valencià. L’entitat de l’Horta va incrementar els seus guanys un 25,8 % i els va situar molt prop dels cinc milions d’euros. Concretament, en els 4,96.
És significatiu que cinc de les entitats castellonenques que no formen part del Grup Cooperatiu Cajamar, encara que alguna d’estes sí que està en el Banc de Crèdit Social Cooperatiu que també lidera la mateixa, són les úniques els beneficis de les quals han crescut per davall dels dos dígits. Es tracta de La Vall Sant Isidre (2,9 %), l’Alcora (5,9 %), Onda (4,1 %), Benicarló (2,2 %) i Vinaròs (7,7 %).
Suscríbete para seguir leyendo
- Anticorrupción investiga a Catalá por presunta prevaricación y tráfico de influencias
- Unos 100.000 migrantes de la Comunitat Valenciana tienen dos meses y medio para regularizar su situación
- Morante de la Puebla y Roca Rey, figuras del toreo, protagonizarán las corridas de la Feria de Abril en À Punt
- Atraco de película en Benetússer: unos ladrones roban en un banco y maniatan a las limpiadoras que les han sorprendido en plena acción
- Una nueva Pérez Galdós aflora entre zanjas y dudas vecinales por los plazos
- La crisis de la vivienda se extiende más allá del área metropolitana de València
- Un accidente en la A-7 y varios kilómetros de retenciones complican la circulación en el primer día de vuelta al cole tras las vacaciones de Pascua
- Susto en la Estación del Norte de València: Detenido por abandonar una mochila y huir corriendo tras ponerse a gritar