La UE explora maneres de mantindre obert l'estret d'Ormuz però es mostra poc inclinada a enviar-hi vaixells

Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea (UE) aborden este dilluns com mantindre obert l'estret d'Ormuz, tancat per l'Iran com a resposta als atacs estatunidencs, però es van mostrar poc inclinats a ampliar la missió naval comunitària a la regió o a enviar-hi més vaixells.

Molts dels responsables d'Exteriors van subratllar quan van arribar al consell la importància d'evitar una escalada de preus de l'energia, i van emfatitzar que per a això és important "acabar la guerra".

Un dels assumptes que aborden este dilluns els ministres és la possibilitat de modificar el mandat d'Aspides, actualment una operació "no executiva" dissenyada per a protegir vaixells mercants en la mar Roja i el golf Pèrsic.

L'alta representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat, Kaja Kallas, va dir en qualsevol cas que hi ha estats membres que estan disposats a contribuir a facilitar la navegabilitat de l'estret, siga a través de la mateixa operació Aspides o d'una coalició de voluntaris una vegada acaben els combats, però va descartar que es tracte d'una tasca per a l'OTAN per quedar "fora del seu àmbit d'actuació".

La vespra, el president dels Estats Units, Donald Trump, va advertir que l'Aliança Atlàntica s'enfronta a "un futur molt negre" si els països aliats no presten la seua ajuda per a permetre el pas de vaixells per eixe enclavament estratègic per a l'economia mundial.

"Aliança defensiva"

Sobre la qüestió, la titular romanesa d'Exteriors, Oana-Silvia Toiu, va subratllar que "l'OTAN és, abans de res, una aliança defensiva, i eixe és l'aspecte més important en el qual hem de centrar-nos: el suport".

El ministre polonés, Radoslaw Sikorski, va indicar que alguns països ja han rebutjat la crida de Trump a eixa cooperació militar, i va recordar que "hi ha un procediment de l'OTAN per a debatre esta qüestió", però que "encara no s'ha posat en marxa".

En paral·lel, Kallas va dir que està en contacte amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, sobre si seria possible posar en marxa una iniciativa similar a la de la mar Negra sobre com traure el gra d'Ucraïna, ja que "el tancament d'Ormuz suposa un greu perill per al subministrament de petroli i energia a Àsia". "Però també és un problema per als fertilitzants. I si enguany hi ha escassetat de fertilitzants, l'any que ve hi haurà també escassetat d'aliments", especialment a Àfrica, va comentar.

Un dels ministres més contundents en contra d'ampliar Aspides va ser el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, que va destacar que "la solució purament militar mai porta democràcia, ni estabilitat ni prosperitat econòmica".

El ministre alemany, Johann Wadephul, va assenyalar que la UE està veient ja els efectes i les repercussions en el mercat alemany i europeu i que en l'actualitat es treballa encara en una solució "que només pot arribar amb una situació sostenible a la regió, a través de negociacions, que incloga els països veïns i, en última instància, l'Iran". "Arribarem a eixe estat tan prompte com els Estats Units i Israel hagen definit que han aconseguit els objectius militars. Però no som ací ara (...) esperem dels EUA i d'Israel que ens informen i ens incloguen en el que estan fent allí", va indicar. El ministre ja va indicar el diumenge que el seu país no participarà en una missió per a assegurar Ormuz.

"Necessitem acabar la guerra"

La ministra austríaca, Beate Meinl-Reisinger, va dir que l'alliberament de barrils de cru decidit la setmana passada per l'Agència Internacional de l'Energia "quasi no ha tingut efecte" sobre la crisi i que caldria "ser capaços de tindre una producció i un passatge lliure, però es tardarà un temps". "Jo tem que el que hem vist en 2022 només siga un poc comparable al que podria ser la crisi energètica que afrontem ara amb el bloqueig de l'estret d'Ormuz. És una cosa massiva, per això dic que necessitem acabar la guerra, trobar vies diplomàtiques per a acabar-la i trobar solucions al problema nuclear", va apuntar

Per part seua, el ministre d'Exteriors de Luxemburg, Xavier Bettel, va assenyalar que el seu país té "un dels exèrcits més xicotets d'Europa" i que encara que podria ser útil si així es decidira, aportant satèl·lits o comunicacions, no podria fer molt si es tractara de contribuir amb tropes o maquinària.

Suscríbete para seguir leyendo