El “no a la guerra” torna als carrers a València: “La història es repetix”

És una postura política davant de l’última ofensiva dels Estats Units i Israel enfront de l’Iran, un lema amb evocacions nostàlgiques, i este dissabte també serà una manifestació amb reclamacions més enllà del que succeïx en el país persa. El “No a la guerra” tornarà a recórrer València este 21 de març. Serà a partir de les 19 hores en la plaça de l’Ajuntament, quan esta es transformarà en pancarta i presidirà la marxa pels carrers del centre de la ciutat.

La protesta “unitària” sorgix de convocatòries distintes i paral·leles que han acabat convergint en el mateix leitmotiv. “No a la guerra” és capaç d’unir, així, diverses sensibilitats de l’esquerra i dels moviments socials fins al punt que la convocatòria compta ja amb la firma de 230 entitats que inclouen partits de l’esquerra, sindicats, associacions de veïns, organitzacions no governamentals, moviments antimilitaristes, antiimperialistes, propalestins o associacions ciutadanes d’ampli espectre.

“La història es repetix i tornem a viure temps preocupants en els quals s’amenaça el benestar i el futur dels pobles; no és possible romandre indiferents, la por no ens impedirà posicionar-nos contra els que dinamiten les regles del joc que han permés la convivència”, assenyala el manifest firmat com a punt en comú de la protesta acordada en una assemblea oberta el passat 11 de març. “És imprescindible la resposta unitària i sense bretxes de la ciutadania”, remarca.

El “No a la guerra” ja va traure als carreres milers de persones el 15 de febrer de 2003, en el marc de la guerra a l’Iraq, en la qual Espanya va participar. A València es calcula que van ser prop de 200.000 persones, 60.000 a Alacant o 30.000 a Castelló, pel milió i mig de Madrid o els dos milions de Roma. Eixe crit va tornar al carrer en 2022, amb moltes diferències, davant de la invasió de Rússia a Ucraïna amb una concentració en la plaça de la Mare de Déu.

Ara, el lema ha tornat en un altre context. El va desempolsar fa dos setmanes Pedro Sánchez per a exposar la seua postura davant dels atacs de l’Iran, quatre paraules que continuen tenint efectes en el món social, com es veu en l’àmplia quantitat de firmants de la convocatòria. Falta saber si la resposta ciutadana tindrà el mateix reflex, encara que és difícil que s’aproxime a les de fa 20 anys, quan la implicació en la guerra era molt més directa. A més, la queixa anava contra el llavors Govern d’Espanya de José María Aznar, favorable al conflicte.

Mirada propalestina

La protesta és unitària perquè hi convergixen diferents manifestacions que estaven gestant-se prèviament. Un exemple clar és la vinculada a moviments propalestins, que tindran el seu bloc propi en la protesta, tal com consta en el cartell que estan fent circular per xarxes socials, en el qual criden a “no oblidar Palestina”. “Contra el genocidi i el colonialisme a Palestina i al Líban i contra la guerra imperialista a l’Iran”, assenyalen en esta convocatòria.

Entre les reivindicacions està “sempre amb la resistència antisionista”, la “fi del comerç d’armes i les relacions amb Israel”, l’“eixida de l’OTAN”, la desarticulació de les bases estatunidenques de Rota i Morón, així com un rebuig al rearmament. Entre les entitats firmants d’esta convocatòria complementària estan els sindicats Intersindical, CGT o CNT; organitzacions propalestines com BDS o Veus x Palestina, així com altres entitats com Antimilitaristes Moc València, l’Assemblea Feminista i Acord Social Valencià, entitats que també estan en la manifestació general.

Suscríbete para seguir leyendo